El color dels déus

José Luis Meneses

La mar és immensa

no puc creuar-la

no puc volar sobre ella

prepara'm un pot per a dos

remarem el meu amor i jo.


A l'escoltar aquesta estrofa de la cançó "La mer est immense" de Grame Allwright en el meu vell tocadiscs s'activen les meves neurones, les que resideixen a l'autònoma zona límbica del cervell, responsable de les emocions, de l'estat d'ànim, del plaer ... entre altres blederies. Estic d'acord amb la seva envit i viatjo entusiasmat pels seus axons travessant els espais intersinàptics per arribar a la destinació. Barrejant unes amb les altres, com els planetes, asteroides i galàxies en l'univers infinit, trobada a la memòria innombrables imatges de mars de tots els colors, oceans profunds i acollidores platges: la Caleta de Cadis, Cala Galdana a Menorca, S'Abanell a Blanes ..., el meu pare nedant, Daniel ... i Jesús, que camina sobre les aigües deixant anar espelmes a un vent que se l'emporta ... Però la música està exigent, m'obliga a obrir-me pas en la diversitat i em condueix, com les onades quan bufa el vent, fins a una altra platja, "La platja", la qual va immortalitzar Leonardo al posar els seus peus sobre la sorra. Ja sóc allà, un cop més entre records, organitzant les imatges cosides amb paraules, submergint-me en unes aigües turqueses, el color dels déus segons diuen els asteques, que m'inspiren i em conviden a escriure aquest nou article que assossega la meva ànima i espero que també la del lector que busca en el diagrama matemàtic de la vida la raó de ser, de l'estar i l'esdevenir.


1 De Ko Tao a Ko Phi Phi

De Ko Tao a Ko Phi Phi. Figura: JL Meneses


Si disposes de temps i vols assaborir l'entorn paradisíac de sud de Tailàndia, els seus mars a dreta i esquerra, i els seus innombrables illes i illots que treuen el cap els seus caps al golf de Tailàndia, al mar d'Andaman o en l'estret de Malacca, oblida't de dies i rellotges, i deixa que les emocions guiïn el teu viatge. En el meu cas, vaig volar a Bangkok i un autobús nocturn em va portar fins Chumphon, al nord del golf de Tailàndia. Des d'allà, els ferris connecten unes illes amb altres, com el fil de bramant els comptes d'un rosari: Ko Tao, Ko Pha Ngan, Ko Samui, Ko ..., en qualsevol d'elles un "Ave Maria Puríssima" i un "tu em quedaria ", però no tota la vida, perquè sempre hi ha alguna cosa més a veure i sentir. De retorn a la península, més al sud, a l'istme de Tailàndia que connecta amb la península de Malacca, un altre autobús esperava a Donsak per portar-me a Krabi, a la costa oest per des d'allà, tornar a navegar pel mar de Anmadán fins les illes Phi Phi. Una allau d'imatges virtuals es projecta en el mirall que es desplega davant els meus ulls, travesso el vidre i torno a sentir els meus peus descalços sobre la càlida sorra, a emocionar-me veient les aigües engalanades amb blau turquesa i, a l'àngelus, el cel pintat d'or ambarí poc abans d'encendre les estrelles.


2. Ko Tao

Ko Tao, Golf de Tailàndia. Fotografia: JL Meneses


Avui en dia, qualsevol d'aquestes illes és més que una destinació turística de primera magnitud en la qual passar uns dies de vacances, és, sentir el plaer de la pensada relaxant que transporta el somni amb el que tornes al paradís per columpar-te a les seves plàcides aigües i distanciar d'una vida que, unes vegades oblidadissa i altres despietada, s'acarnissa amb un com si la pell fos de pedra i sota la pedra no hi hagués res. Ko Tao, o illa tortuga, és l'illa perfecta per submergir-se en les aigües que l'abracen. Sota elles, neixen, creixen, es reprodueixen i moren incomptables tortugues verdes i carei, i peixos d'infinits colors que serpentegen per un fons entapissat per anemones i coralls. Només cal unes ulleres de bussejar, un tub per respirar entre orgasme i orgasme, i crema protectora sobre l'esquena per entrar en un altre món i romandre hores i hores contemplant la seva bellesa. A la platja de Shark By pots albirar taurons al vespre o a l'alba i si aquest dia per casualitat descansen, sempre hi haurà una sortida o posta de sol que satisfaci les teves expectatives. Ko Tao, és una de les illes predilectes per als submarinistes i per a aquells que somien amb romandre ancorats als paradisos d'aquesta terra com el són les platges de Sairee, de Chalok, de Tanote Bay i un llarg etcètera que poden conèixer caminant per aquesta petita porció de terra de tan sols vint quilòmetres quadrats.


3. Ko Pha Ngan

Ko Pha Ngan, Golf de Tailàndia. Fotografia: JL Meneses


A un pas de Ko Tao es troba Ko Pha Ngan, una illa coneguda per la festa "Full Moon Party", o festa de la lluna plena, que se celebra tots els mesos de l'any a la platja de Hat Rin. Foc, botellón i drogues deixen als illencs farts, fins al monyo, de tant gresca tot i els bahts que deixen els trontollosos caminadors. Aquesta festa no forma part de la tradició de l'illa, va ser implantada per un grup de jovenets fa poc més de trenta anys després d'un 'colocón' de primera a la platja on estaven acampats. Al meu entendre, anar a Ko Pha Ngan per córrer aquesta gresca és una estupidesa tenint en compte la variada oferta de l'illa: platges paradisíaques, ocasos i albes de somni; 1 gastronòmica, amb la qual gaudir de sabors diferents, d'arrossos i noodles elaborats amb quatre ingredients bàsics: sal de peix, pebre, sucre i vinagre agredolç. Ko Pha Ngan també és coneguda per les nombroses activitats de ioga i altres teràpies alternatives i d'oci que li deixen a un disposat i preparat per seguir lluitant amb "força i honor", tal com recomana Màxim Desè Meridio. La tranquil·litat està garantida en aquest entorn únic tots els dies del mes i pots gaudir de la lluna plena, cada vint-i-dies des de l'ocàs fins a l'alba, en altres platges de l'illa que no sigui la de Hat Rin, com la de Haad Yuan , Ao Nai Wok, Secret Beach o la de Haad Khuat a la qual només pots arribar amb barca o caminat més de tres hores per un sinuós camí.


4 Ko Pha Sanui

Parc Nacional d'Ang Thong. Ko Samui, Golf de Tailàndia. Fotografia: JL Meneses


Embarcament, una nova illa m'espera en el camí: Ko Samui. Segons els xinesos el seu nom significa "port segur" i això em porta a pensar que potser la llegendària pirata xinesa Ching Shih, que va dirigir una flota de més de quatre-cents vaixells al passat segle XIX, va trobar en aquests paratges amagatall i recer per a la seva tripulació i per als tresors aconseguits. La susdita, va aconseguir cimera i fama a la pirateria a cop de alfange, i sense necessitat dels insistents discursos de Montero "8". Sort que aquestes illes, casa d'una infinitat i diversitat d'éssers vius desacomplexats, aconsegueixen cim i poder per mèrits propis, sense aquesta política de barriada el principal objectiu és la de perpetuar-se acostant el aigua al seu molí o amb l'estratègia "made in Arrimadas" que no aconsegueixo entendre. En contrast amb els tènues colors de les saboroses sardines que transiten per l'atlàntic, el mediterrani i les graellades estiuenques, els peixos de colors d'aquests mars, converteixen aquestes aigües en una obra mestra digna d'admiració, font d'inspiració i d'ingressos aportats per més de 38 milions de turistes internacionals.


Ko Samui, és l'illa més gran i la de major població. L'ideal és llogar una moto (entre 5 i 10 euros a el dia) per moure't lliurement i accedir a les nombroses platges escampades per tot el seu entorn. La més coneguda és la de Chaweng, la capital, de gairebé vuit quilòmetres de llarg, on pot combinar el bany amb les animades i moderades nits sota la llum de la lluna assaborint un sopar a base de peix i marisc sobre la mateixa sorra. A més d'altres platges com la de Mae Nam, Choeng Mon, Silver Beach ..., i altres atractius de l'illa, és interessant la visita a Parc Nacional d'Ang Thong, on pots arribar en vaixell a hora i mitja. Des Ko Wau Ta Lap, gaudiràs d'una vista panoràmica de les quaranta-dues illes de parc, això sí, després de pujar caminant una bona estona fins a un mirador. Si als colors turquesa, sorres blanques i càlides aigües, afegim ombra i migdiada sota els seus cocoters, segurament et preguntaràs què hem fet per merèixer això.


5. Ko Phi Phi

Ko Phi Phi, Mar d'Andaman. Fotografia: JL Meneses


Evocant a Machado, ja em trobo «a bord lleuger d'equipatge, gairebé nu, com els fills de la mar», per culminar aquesta fantàstica travessia a través de la mar immensa. Més content que un nen amb un pirulí, vaig arribar des de Krabi a les illes Phi Phi, situades a la costa oest de Tailàndia, al mar d'Andaman i a nord de l'estret de Malacca. Per les seves càlides aigües van transitar, com els peixos de colors, navegants intrèpids procedents Roma, Egipte, Pèrsia o l'Índia, per comerciar amb els pobles d'orient. L'arxipèlag de les Phi Phi està format per quatre illes sent la més coneguda Phi Phi Don, perquè a la seva badia arriben els ferris procedents de Krabi o Phuket i també perquè en ella es troba tota l'oferta d'allotjament amb tot tipus de preus. En el meu cas vaig optar per l'econòmic alberg The Pier 519 situat al centre, en un passeig renovat després del tsunami del 2004 i que connecta les dues badies de la localitat. En una d'elles, Tosai Bay, atraquen els ferris i descansen els pots de cua llarga típics de Tailàndia després d'una atrafegada jornada de navegació i en l'altra, Loh Dalum Bay, es troba una extensa platja de sorra blanca i aigües divines en la que relaxar-se, un cop més, després de recórrer el petit arxipèlag. També a escassos minuts de la localitat es troba la platja de Long Beach i, a poca distància amb barca, Viking Cave, una antiga cova de roca calcària sobre la qual compten els vilatans tot tipus de llegendes. Si el que busques és companyia durant el dia, no deixis de visitar Monkey Beach, el teu plàtan serà ben rebut pels seus peculiars habitants i la nit, les animades carrers, restaurants i paradetes et recordessin que no estàs sol en aquest paradís.


6. Maya Bay, Ko Phi Phi

Maya Bay, "La Platja", Ko Phi Phi Leh. Fotografia: JL Meneses


No es pot abandonar les Phi Phi sense haver visitat la famosa platja Maya Bay a l'illa de Phi Phi Leh a una mitja hora en barca des Phi Phi Don. En ella, es va rodar part de la pel·lícula "La Platja" protagonitzada per Leonardo di Caprio i mereixedora d'un notable, més per la bellesa de l'entorn i per l'encant de Leonardo que pel seu argument. Durant alguns anys va estar oberta als quals viatjaven fins allà, però van ser tan nombroses i descuidades les visites que les autoritats van prohibir desembarcar a la seva platja. Actualment, és un espai protegit i no es pot plantar para-sols, clavant-lo la seva sorra, ni alterar l'estètica del paisatge. Dit això, ningú pot evitar que ensopeguis, quan intentes abraçar a la llarga cua de el pot tailandès, i que caiguis, amb més o menys art, tan cobejades aigües. Això sí, recomano el numeret en temporada baixa i a primera hora del matí.


Permeteu-me que finalitzi aquest article dedicant unes estrofes de la cançó d'Albert Pla, "La platja", a tots aquells que un dia es van rebolcar sobre la sorra d'algun mar o tenen previst fer-ho i, als que han sentit com el color turquesa incrementava el seu nivell d'inspiració, de creativitat, de claredat d'idees, de puresa, d'amistat ... Si Leonardo di Caprio va posar els peus sobre aquestes aigües divines, Albert Pla, inspirat probablement per la bellesa d'aquests mars, va compondre i va entonar aquestes estrofes amb el seu llengua alada i els seus peculiars cordes vocals.


Si a la platja vas

si a la platja vaig

si a la platja anem.

...

I si m'acosto a tu

i tu t'acostes al meu

i si els dos ens acostem.

...

Mira, el sol es posa

i tu i jo estem sols

reconeix que les circumstàncies

en aquest cas són favorables.

...


I aquí ho deixo, la resta, pols en el camí.


logo insolito

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.