"Lliçons d'una pandèmia": Dr. Salvador Macip analitza les conseqüències de la pandèmia de covid-19 en la societat humana
"2020 va ser l'any en què vam aprendre el fràgil que és el nostre estil de vida" afirma en "Lliçons d'una pandèmia" el Doctor Salvador Macip, que presta els seus serveis a la Universitat de Leicester ia la UOC. Es tracta d'un estudi breu, però contundent inserit en la col·lecció de nous Quaderns Anagrama que convida a meditar sobre la traumàtica experiència encara estem vivint a nivell global.
"2020 va ser l'any en què vam aprendre el fràgil que és el nostre estil de vida" afirma en "Lliçons d'una pandèmia" el Doctor Salvador Macip, que presta els seus serveis a la Universitat de Leicester ia la UOC. Es tracta d'un estudi breu, però contundent inserit en la col·lecció de nous Quaderns Anagram al fet que convida a meditar sobre la traumàtica experiència encara estem vivint a nivell global.
Subratlla l'indicat facultatiu que l'covid-19 ha vingut a demostrar que no estàvem preparats per respondre a un repte com aquest que exigia una resposta que l'OMS no estat capaç de garantir pel seu caràcter d'òrgan merament consultiu.
Les infeccions de segle XXI són un problema que procedeix de la naturalesa i de les nostres interaccions amb ella i a què cal respondre amb mesures adequades, particularment amb la inversió en ciència i evitant l'excessiva concentració de la producció farmacèutica en determinats països.
"Lliçons d'una pandèmia": Dr. Salvador Macip analitza les conseqüències de la pandèmia de covid-19 en la societat humana
L'autor recorda que els responsables de la gestió pública han de sortejar diversos perills: no buscar consell, fer-ho tard, no buscar-ho, no fer-ho al lloc adequat, no escoltar-lo o subordinar-se a la política, de manera que critica Johnson, Trump oa la espanyola Díaz Ayuso perquè "aquest tipus de líders són un perill per a la salut pública". Però hi ha, a més, que protegir la societat de negacionistes i conspiranoics.
Defensa una comunicació clara, directa, transparent, que separi molt bé el que sabem del que no, i que no oculti informació rellevant, però eviti alarmar i s'adapti a les necessitats de cada fase, eludint la sobreinformació, l'esgotament o la distorsió política. En definitiva, que hi ha errors evitables i altres inevitables que hem de ser capaços de reconèixer, i que el confinament, una fórmula medieval però eficaç és, en tot cas, una mesura transitòria i forçosament breu.
Proposa acceptar amb humilitat que seguim sent vulnerables als microbis, que no hi ha fronteres per a les pandèmies, que hi haurà sens dubte més i que en el futur, assumint els ensenyaments que es desprenen de l'actual, caldrà respondre ràpida i coordinadament.
Escriu el teu comentari