El TS confirma les tres multes que la Junta Electoral va posar a Torra per incomplir el deure de neutralitat política

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat els recursos plantejats per l'expresident català Quim Torra contra les tres multes que li va imposar la Junta Electoral Central (JEC) per un total de 8.500 euros per incomplir el seu deure de neutralitat política durant la campanya electoral de 2019 pels llaços grocs i altres símbols independentistes en llocs públics i el seu missatge de Sant Jordi.

Quim Torra (EP)

La Sala del Contenciós-Administratiu ha conclòs que Torra va infringir el deure de neutralitat política que la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) exigeix als poders públics durant la campanya, i ha considerat que els acords de la JEC són conformes a dret i les sancions, proporcionals.

Així, la Sala III ha avalat la multa de 3.000 euros que la JEC va acordar per Torra el 13 de juny de 2019 per exhibir llaços grocs i banderes estelades en edificis i espais públics dependents de Govern que presidia, afavorint així a algunes de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions generals.

Per als magistrats, "cap dubte ofereix que el llaç groc i les banderes estelades no representen a tots els ciutadans de Catalunya, no tenint cap prova el pretès caràcter transversal dels esmentats símbols".

EL DIA DE SANT JORDI

També han donat suport l'acord del 22 de juliol d'aquest any, pel que la JEC li va imposar una altra multa de 3.000 euros pel seu missatge institucional pel dia de Sant Jordi de 2019, al coincidir amb el d'algunes formacions polítiques concurrents a aquests comicis . El llavors president va parlar de "demòcrates convençuts tancats a la presó o obligats a viure lluny de casa per haver defensat els drets i les llibertats més fonamentals".

El Suprem ha entès que "el que s'ha dit per una autoritat en aquesta condició no pot ser caracteritzat com a exercici de la llibertat d'expressió, entre altres raons, perquè els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans ".

Ha emfatitzat que fins i tot en el cas que, tal com esgrimia Torra, la seva intenció amb aquestes paraules era aconseguir una resolució pacífica i democràtica de la situació a Catalunya, "no estarien justificades manifestacions públiques d'una autoritat que sustenten de manera clara les posicions d'algunes forces polítiques concurrents a les eleccions, en detriment de les posicions d'altres forces polítiques ".

A més, el TS ha rebutjat l'argument de Torra que la JEC va sancionar per participar en una festa popular. "És evident", ha raonat, que Sant Jordi constitueix una "importantíssima festa" a Catalunya i que el líder regional pot participar-hi en període electoral. "Ara bé, d'aquí no se segueix que, en ocasió de la festivitat i fent ús del seu càrrec, el president pugui fer manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat", ha subratllat.

GOVERN I ADMINISTRACIÓ

El tercer acord de la JEC impugnat per Torra i confirmat pel TS, també de 22 de juliol de 2019, li va imposar una multa de 2.500 euros per un correu electrònic dirigit als funcionaris catalans amb motiu de Sant Jordi en el qual es feia referència a "el nefast 155" o a l'absència de "el president Puigdemont i els consellers del seu govern que estan amb ell a l'exili o a la presó".

Aquí, els magistrats han recordat que Govern i administració no signifiquen el mateix, explicant que el primer és un "òrgan polític", mentre que la segona "serveix amb objectivitat els interessos generals, per aquest motiu es parli de la 'eficàcia indiferent de l'administració 'i de la seva neutralitat política, des d'aquesta vocació servicial ".

Torra, han indicat, va actuar en aquest correu electrònic com "òrgan superior de l'Administració de la Generalitat", de manera que, "al marge de la rellevància d'aquesta festa, no és possible que amb ocasió de la mateixa i fent ús del seu càrrec el president, en aquesta dimensió administrativa, feu manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat en període electoral ".

Així mateix, la Sala del Contenciós-Administratiu ha puntualitzat que, dels termes emprats per Torra en aquest 'email', no es pot deduir la constatació d'un fet, sinó "una valoració política d'uns fets", incidint que es tracta d'una "valoració aliena a aquesta neutralitat política exigible a tot òrgan administratiu, en aquest cas a l'òrgan màxim de l'administració catalana".

Igualment, ha aclarit que "no es pot acceptar com a excusa que hi hagi forces polítiques que opten pel silenci respecte dels fets als quals es refereix el correu electrònic sancionat i per aquest motiu considerar que tal silenci, en si, té també dimensió electoral". "Cada força política tria el seu millor estratègia electoral, però aquest no és el cas", ha tancat el Suprem.