Aragonès se sotmet aquest divendres a una investidura sense els suports necessaris per ser President

El Parlament celebrarà aquest divendres a les 10.00 hores el ple d'investidura amb el republicà Pere Aragonès com a candidat a la Presidència, que previsiblement no aconseguirà ser investit com a president de la Generalitat al tenir garantits només els vots favorables del seu propi partit i de la CUP , però no els de Junts, que s'abstindran.

Pere Aragonès (EP)

Si no hi ha cap canvi d'última hora, Aragonès obtindrà 42 vots favorables --els 33 d'ERC i els 9 del CUP--, els 32 diputats de Junts s'abstindran, mentre que la resta --PSC, Vox, comuns, Cs i PP--, que sumen 61 escons, votaran en contra, de manera que no arribarà a la majoria absoluta de 68 diputats necessària per ser elegit en primera volta.

D'aquesta manera, s'ha de sotmetre a una segona volta en què en tindrà prou amb majoria simple per a ser investit, és a dir, obtenir més vots a favor que en contra, però que tampoc se'n sortirà si no aconsegueix un acord amb Junts en els pròxims dies .

Segons la Llei de Presidència i el reglament de Parlament, la segona volta s'ha de celebrar dos dies després de la primera votació fallida, el que situaria el segon ple al diumenge 28, però la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, estudia celebrar el dimarts 30 a l'entendre que han de ser dos dies hàbils, encara que en altres legislatures ha hagut plens d'investidura en cap de setmana.

NEGOCIACIÓ SENSE ÈXIT

Després de la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, Borràs va proposar dimecres a Aragonès com a candidat a la investidura, tot i no tenir els vots necessaris per garantir la seva elecció.

Després de 40 dies des de les eleccions del 14 de febrer, ERC i Junts no han aconseguit desencallar les negociacions per investir el candidat republicà i formar un nou Govern, i la direcció de Junts ha optat perquè els seus diputats s'abstinguin.

Un dels principals esculls per arribar a aquest acord està quin paper ha de tenir el Consell per la República: Junts vol que aquest òrgan, presidit per Carles Puigdemont, tingui més pes i sigui l'espai de coordinació de l'estratègia independentista, però ERC ho rebutja , encara que en els últims dies s'ha obert a reformular-per integrar els principals actors de l'independentisme --ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium-- i que totes les parts se sentin "còmodes".

No obstant això, en les últimes hores no han transcendit reunions entre les dues formacions, de manera que no s'ha superat aquest escull i encara haurien arribar a un acord sobre el programa del nou Executiu i l'estructura i els càrrecs de la Generalitat.

ACORD AMB LA CUP

Amb qui sí que ha aconseguit pactar ERC és amb la CUP, a qui els republicans van prioritzar des del primer moment en les negociacions per davant de Junts: ERC va decidir reunir-se amb els 'cupaires' abans que amb Junts, el que canviava la dinàmica que el soci prioritari era sempre la formació de Carles Puigdemont, i la negociació ha avançat més ràpid amb ells.

L'acord assolit entre els dos partits dóna dos anys de marge a la taula de diàleg, situa el 2023 per avaluar si està funcionant o si l'independentisme ha d'apostar per un nou "embat" amb l'Estat, que preferentment seria un referèndum, i advoca per crear una taula de coordinació estratègica independentista, en la qual el Consell per la República quedaria subordinat.

A més, inclou qüestions programàtiques, com la creació d'una banca pública, un energètica pública, un pla pilot sobre una renda bàsica universal, aprofundir la regulació sobre el lloguer i suspendre l'ús de projectils de foam dels Mossos d'Esquadra fins que es publiquin els seus protocols, entre altres qüestions.

Així mateix, plantegen donar estabilitat a la legislatura: la CUP es compromet a que, si es compleixen tots els acords, facilitarà l'estabilitat i negociaria uns Pressupostos, i Aragonès en 2023 se sotmetria a una qüestió de confiança.

Les bases de la CUP han aprovat aquest acord amb el 59% del vot i per això els seus 9 diputats votaran a favor, tot i que la portaveu de la formació al Parlament, Eulàlia Reguant, ha advertit que no és suficient i que és un punt de partida per iniciar la legislatura que ha de respectar-se en un eventual pacte entre ERC i Junts.

DESENVOLUPAMENT DEL PLE

El ple començarà a les 10.00 hores amb el discurs de Aragonès, que presentarà sense límit de temps el seu programa de govern, i després hi haurà un recés que podria arribar a ser de mitja hora.

Posteriorment, els grups intervindran de major a menor representació, però deixant el partit de Aragonès (ERC) per al final, i tindran tots un límit de 30 minuts.

El candidat republicà podrà contestar als grups individualment o de manera conjunta sense límit de temps, el que s'obrirà un torn de rèplica, i després de les intervencions es realitzarà la votació, que es farà en veu alta dient 'sí', 'no' o 'abstenció'.

Com va passar en el ple de constitució de la legislatura, aquesta sessió també se celebrarà a l'Auditori de Parlament per garantir les mesures sanitàries davant la pandèmia i perquè tots els diputats puguin estar presents, però en aquesta ocasió s'ha habilitat una primera fila per els membres de la Generalitat en funcions.

VOT DE LLUÍS PUIG

Una de les incògnites de la plena és si el diputat de Junts Lluís Puig, que resideix a Bèlgica, podrà votar, ja que ha demanat delegar el seu vot i la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, ho ha admès sense haver celebrat una Mesa, el que ha motivat que el PSC hagi presentat una petició de reconsideració.

Per això, abans de la plena es reunirà la Mesa i la Junta de Portaveus per decidir sobre aquesta reconsideració i es donarà la situació que el secretari quart de l'òrgan, Ruben Wagensberg (ERC), s'absentarà i seguirà la sessió telemàticament a l'estar confinat, mentre que el secretari tercer, Pau Juvillà (CUP), ja podrà assistir presencialment després d'haver estat aïllat fins aquest dijous.