Compte enrere per a l''Erasmus rural', un programa per tenir la primera experiència laboral en pobles

El Govern llançarà a la fi de el curs 2021-2022 una mena de 'Erasmus rural' perquè els joves realitzin la seva primera experiència laboral de al menys tres mesos en entorns rurals, en el marc de l'estratègia contra la despoblació d'aquests entorns.

Arxiu - Un camí al municipi de Monesma i Cajigar a Osca, Aragó (Espanya). - Verónica Lacasa - Europa Press - Arxiu

"Volem llançar un programa de borsa d'ocupació, de formació, a l'estil del que s'ha fet amb l'Erasmus a Europa, trencant fronteres. Que al menys tres mesos de la primera experiència laboral dels nostres joves tinguin lloc en aquest tipus d'entorns per a una connexió emocional i laboral ", ha explicat aquest dilluns la vicepresidenta quarta de Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.

Segons ha precisat, el Govern espera que els 100 primers joves que participaran en aquest programa ho facin a la fi de el curs 2021-2022.

Així ho ha anunciat aquest dilluns 29 de març durant la clausura d'un acte al Senat, en el qual s'ha presentat el 'Estudi de percepció dels avenços realitzats en l'Espanya Despoblada des el 31 de març de 2019' (data de la gran manifestació de l'Espanya buidada a Madrid), presentat per la Càtedra contra la Despoblació i Repte demogràfic de Next Educació.

També ha subratllat la necessitat de "donar poder" a les dones perquè puguin treballar en el món rural però no només en el sector primari, a través de projectes de formació, capacitació digital i préstecs a emprenedores empadronades en petits municipis.

Segons ha indicat la ministra, l'Espanya interior ha vist reduït el seu pes demogràfic, laboral i econòmic "gairebé a la meitat" des de mitjans del passat segle. En concret, ha apuntat que en l'última dècada més de 94.000 dones han marxat de l'entorn rural, una mica més del doble que els homes (uns 44.000 en el mateix període). En el cas dels joves, segons ha precisat, "aquest cost s'incrementa".

Per això, ha convidat a "avançar sense deixar en l'angle mort de retrovisor" a el món rural i ha dit que és una "gran absurditat i ximpleria" la idea que "col·lectivament s'ha acumulat durant dècades" que es tracta d'una reivindicació local o individual perquè, segons ha defensat, és "un interès col·lectiu".

També ha demanat el compromís dels mitjans de comunicació per donar visibilitat a el problema doncs, segons ha indicat, "no pot ser que segueixi havent àmbits amagats sota la manta mentre altres molt més frívols i més puntuals apareixen en primera pàgina cada dia" .

FÒRUM PERMANENT PER AL REPTE DEMOGRÀFIC

Per lluitar contra la despoblació, la ministra també ha convocat el Fòrum Permanent per al Repte Demogràfic en les pròximes setmanes, un òrgan obert que donarà veu als actors locals, associacions de el medi rural, acadèmics i experts les aportacions i experiències sobre el territori.

"Amb aquest Fòrum, unit a les 130 mesures de el Pla de Recuperació davant el Repte Demogràfic, fem un salt qualitatiu en l'atenció als nostres petits municipis", ha destacat.

CANVI DE PERCEPCIÓ

A més, Ribera ha destacat que l'enquesta que ha presentat aquest dilluns la Càtedra contra la Despoblació i Repte Demogràfic de Next Educació confirma "un canvi molt important de percepció sobre el repte demogràfic, d'avanç petit però positiu".

Segons les dades d'aquest estudi, explicats pel director de l'estudi, periodista i president de Next Educació, Manuel Campo Vidal, menys de la meitat dels enquestats creuen que s'han produït "mínims avenços". A aquests cal sumar un 11% que creu que la situació està millor, una quarta part que considera que està igual i una cinquena part que diu que està pitjor.

L'estudi, elaborat en col·laboració amb Fundació AXA, i que recull les opinions de 200 veus representatives del medi rural (individuals i col·lectives) que inclouen plataformes, ajuntaments, diputacions, periodistes i entitats, també mostra que els enquestats perceben "una major consciència" per part de la població sobre el problema.

Entre els avenços que perceben destaca "una millora en les comunicacions" tot i que diuen que "persisteixen situacions de marginació en l'accés a Internet"; reconeixen la realització de projectes i l'ampliació de serveis addicionals, però també retrocessos com "la retirada del territori d'entitats bancàries o la debilitat creixent de serveis sanitaris, farmàcies o educació".

EL MÓN RURAL DAVANT DE LA PANDÈMIA

A més, tres quartes parts dels entrevistats creuen que avui el medi rural ha recuperat el seu prestigi, en part per la seva resposta durant la crisi sanitària de la Covid-19 però també per la difusió mediàtica. "Apreciem una esperança prudent combinada amb un escepticisme forjat en dècades d'oblit", ha resumit Campo Vidal.

Per la seva banda, la presidenta del Senat, Pilar Llop, ha exalçat el treball del món rural durant la pandèmia de la Covid-19, des de les farmàcies rurals que "han exercici tasques gairebé mèdiques" fins als sanitaris, professors rurals, ramaders, moviments cívics i voluntaris que "s'han bolcat per pal·liar l'impacte" de la crisi.

"La Covid ha demostrat el gran valor de la feina del món rural, callat i també ignorat durant diverses dècades. El món rural ha desinfectat residències, ha assistit a grans, heu garantit el proveïment a ciutats i pobles. El món rural ha estat aquí contra vent i marea. Espanya ha tornat els seus ulls a el món rural ", ha assegurat Llop.

Malgrat tot, ha lamentat que "milers de pobles agonitzen a Espanya" i per això, ha reivindicat el principi de "solidaritat territorial" perquè les zones rurals puguin rebre l'auxili i els fons necessaris per no abocar als seus habitants a emigrar a les grans ciutats "limitant la seva llibertat i contribuint a despoblar Espanya". Segons ha precisat, actualment, "a penes" un 15% de la població viu en zones rurals.

DOS ANYS DE LA GRAN MANIFESTACIÓ A MADRID

Durant l'acte han intervingut representants dels diferents col·lectius afectats per la despoblació de el món rural. Entre ells, Manuel Gimeno Romero, en representació de la plataforma civil Terol ha, qui ha recordat la gran manifestació de fa dos anys a la plaça de Colón, que va ser "una esmena a la totalitat a les polítiques dels últims 45 anys".

L'enginyer Enrique Muñoz Yagüe, en representació de la plataforma civil Soria JA! s'ha mostrat "cansat d'escoltar falses promeses", a el temps que l'estudiant de Telecomunicacions Sílvia del Río Martín, en representació de l'agrupació Joves de Castella i Lleó, ha alçat la veu en nom de "els milers de joves que emigren cada any "perquè si no ho fan, els suposa" renunciar a les seves aspiracions ".

El president de la Diputació Provincial d'Orense, Manuel Baltar Blanco, ha reivindicat, per la seva banda, "que es legisli amb perspectiva demogràfica" i l'alcaldessa de Montoro (Còrdova), Ana María Romero Obrer, ha afegit que necessiten "cooperació institucional" .

El director de Diari de Terol, Chema López Juderías, ha subratllat la necessitat de "fer visible" en els mitjans el problema de la despoblació; la presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR), Teresa López, ha subratllat que "sense dones no hi haurà futur per al món rural"; i la secretària general de FEMEMBALSES i alcaldessa de la Pobla de Castro (Osca), María Teresa Bardají Lanau, ha remarcat que és "el moment de passar de l'oblit a l'oportunitat" i ha demanat "compensacions" a favor dels seus territoris.