Dia Internacional de la Dansa, un col·lectiu desemparat per la Generalitat durant la pandèmia

Pixabay

Aquest dijous 29 d'abril se celebra el dia Internacional de la Dansa, un col·lectiu de què s'ha parlat poc, però que s'ha vist molt afectat per la pandèmia del coronavirus. Com qualsevol altre sector no essencial, totes les escoles de ball van haver de tancar les seves portes durant el confinament. Però el problema va arribar amb la desescalada i la reobertura d'alguns sectors: els seus centres no pertanyien a cap d'ells.

Per entendre això millor, cal diferenciar entre escoles de dansa reglades o autoritzades i escoles de dansa privades. Les primeres estan reconegudes pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que els atorga els mateixos drets que a qualsevol escola o institut de Catalunya. Prèviament, això sí, han de gestionar molts tràmits i passar inspeccions. Però les escoles de dansa autoritzades són només el 10% del total. L'altre 90% són escoles privades, que han estat les grans desemparades durant la pandèmia, doncs no estaven reconegudes.

NO TENEN ACTIVITAT ECONÒMICA ESPECÍFICA

La Cristina Pleguezuelos va inaugurar la seva escola de ball Tàndem, a Molins de Rei, just després del confinament. Abans d'obrir la seva escola va haver de demanar una llicència i inscriure's dins de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE). Però quan va anar a fer-ho la van informar de que cap activitat econòmica feia referència a escoles de ball com a tal, pel que va haver d'escollir entre diverses que se li podien semblar.

"La meva escola està catalogada dins l'epígraf d'educació cultural ja que actualment no n'hi ha cap que sigui escola de dansa. Educació cultural és el que més se li acosta, tot i que hi ha altres que també poden ser semblants com el d'educació esportiva", relata Cristina per a Catalunya Press.

No obstant això, quan després del confinament domiciliari es van comunicar els establiments que podrien anar obrint a mesura que s'avancés de fase, les escoles de ball no apareixien en les llistes. Tampoc ho feien mesos més tard, quan alguns sectors van haver de tornar a baixar les persianes ni quan van poder reobrir de nou.

"Malgrat que la meva escola tingui llicència d'educació cultural, igual que moltes altres, el Departament d'Educació de la Generalitat no ens incloïa dins de l'educació. És més, remarcava que no ho érem. Tampoc som esport, de manera que quan parlaven de gimnasos tampoc formàvem part del grup -tret que algú hagués inscrit la seva escola en aquest epígraf del CNAE- . I per descomptat tampoc comptàvem com a cultura tot i ser educació cultural. Ens vam quedar als llimbs. No existíem ", declara la Cristina.

EL COL·LECTIU DE DANSA COMENÇA A RECLAMAR

Aquesta situació va portar als directors d'escoles de dansa, que per descomptat havien de seguir pagant les seves quotes d'autònom i altres factures, a sentir-se desesperats. Es va crear un caos generalitzat dins el col·lectiu, ja que no sabien si podien o no obrir. La Cristina Pleguezuelos assegura que alguns van pensar en obrir les seves escoles a la mateixa vegada que els gimnasos, però que van acabar no fent-ho per por de rebre una denúncia.

Finalment, ja al començament de 2021, el col·lectiu de la dansa es va unir com mai abans ho havia fet i van sortir a protestar. Judit Rodríguez, directora i professora de l'Evolution Dance Center de Girona, va decidir crear una campanya en xarxes socials que consistia a donar la cara i reclamar a la Generalitat que els reconegués com educació i els permetés obrir les seves portes com ho feien la resta d'escoles.

"No vull esperar ni un dia més en posar-me cara i posar-me veu, perquè el meu cos pateix i la meva ment pateix per aquesta situació. Vull que ens vegin les cares de esgotats que tenim i diguem prou. Vaig escollir aquesta professió perquè era la forma més completa d'expressar-me lliurement i no per fer-ho davant d'una pantalla", relatava aquesta professora de ball en el seu vídeo d'Instagram, cansada d'haver de donar classes de ball en línia.

A més, es preguntava què passava amb Catalunya, perquè va ser una de les comunitats en què les escoles de ball es van veure més afectades. La Cristina Pleguezuelos explica que "les escoles de ball en altres comunitats com Madrid o València sí que estaven obertes".

Però la campanya iniciada per la Judit Rodríguez mostrant les seves cares en xarxes socials no va ser l'únic que van fer des d'aquest col·lectiu. Ella explica a Catalunya Press que "van manifestar-se de moltes formes, sobretot en xarxes, etiquetant a la Generalitat i a tots els mitjans públics i d'informació" que van trobar. Però també van sortir al carrer a reclamar els seus drets.

Alguns centenars de persones que es dediquen al món de la dansa es van reunir a la Plaça Sant Jaume de Barcelona en una convocatòria impulsada per la Lorena Carabante, presidenta del col·lectiu de professors i centres privats de dansa de Catalunya. Aquesta portaveu va explicar en el seu moment que no entenien per què les escoles autoritzades i els conservatoris podien seguir amb les seves classes i ells no, quan l'activitat que realitzaven era la mateixa.

Així, en les seves concentracions demanaven al conseller d'Educació, Josep Bargalló, que se'ls reconegués com a educació, ja que és el que són: centres educatius. A més, van redactar un manifest en el que d'una banda demanaven la seva dimissió i per un altre demanaven ajudes. També denunciaven que els estaven "ofegant sense motiu i sense escrúpols" i que el pitjor era que ho feien coneixent que el risc de contagi en els seus locals era mínim i que complien amb totes les mesures de seguretat".

LES ESCOLES DE DANSA SÓN SEGURES

En aquesta línia, la Cristina Pleguezuelos assegura que a la seva escola de ball "es fan classes amb grups bombolla de sis persones, ballant amb mascareta malgrat ser això una atrocitat per la càrrega física que suposa". Ha comprat fins i tot un mesurador d'oxigen en sang per assegurar-se que a cap dels seus alumnes li baixa més del compte. Si és així, aquest se'n va a una sala a part a descansar.

A més, assegura que a Tàndem "es fan rentats de mans amb gel hidroalcohòlic, es pren la temperatura, es desinfecten les soles de les sabates abans d'entrar, es guarden distàncies de seguretat i hi ha un sistema de ventilació que probablement a les escoles i instituts no hi hagi".

Finalment, després de molt temps de lluita, van fer un pas endavant: algunes escoles de dansa van ser reconegudes com a activitat extraescolar. No totes, perquè només es van incloure dins d'aquest grup les que formaven part de certs epígrafs com el d'educació cultural, que es el cas de la Cristina.

Això els va permetre tenir on agafar-se i, al menys, saber si podien obrir o no basant-se en aquestes activitats. D'altra banda, les escoles que formen part del grup d'activitats extraescolars -malgrat que realment no ho són ja que també tenen grups d'adults- van poder sol·licitar algunes ajudes econòmiques que els permetessin seguir endavant i no haver de baixar les persianes definitivament.

D'altra banda, la Judit Rodríguez explica a Catalunya Press que creu que ara són considerades "activitat essencial", de manera que pensa que ja no hauran de tornar a fer classes en línia. 

Sigui com sigui, al menys ara poden celebrar el Dia Internacional de la Dansa amb els seus locals oberts i ballant, encara que sigui amb classes adaptades i amb moltes mesures de seguretat.