Xavier Lleonart (Metges de Catalunya): "Només ens en sortirem com a societat si la vacunació és homogènia a nivell global"

 

Xavier Lleonart és el nou secretari general de Metges de Catalunya (MC) des del mes de gener passat, quan, juntament amb Jordi Cruz -el nou president- va guanyar les eleccions sota la candidatura “Implicació i Transparència”. 

El nou secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart (MC)

Lleonart, juntament amb Cruz, estarà a càrrec de l'organització durant els propers quatre anys amb un equip de metges i metgesses. Junts s'han proposat un canvi radical de la institució i també del sistema mèdic actual, que considera ferit de mort. 

Com encara el nou mandat del Sindicat de Metges de Catalunya?

Doncs amb molta feina, amb una situació especialment complexa i inèdita en la història de la sanitat al nostre país. Havent de gestionar un final de pandèmia i una postpandèmia una pandèmia sanitari que ja venia tocat de mort per les retallades dels darrers 10 anys.

En l'actualitat tenim un sistema que ja no s'aguanta per enlloc, amb uns professionals que en el millors dels casos estan emprenyats -perquè en el pitjor estan abandonant o desmotivats- i per tant cal pensar o repensar com es formula un nou sistema sanitari aprofitant tot el que tenia de bo l'antic

 

Què espera aconseguir durant aquest mandat?

Bé, en clau interna és imperatiu que intentem fer tots els esforços per modernitzar les estructures de la nostra institució, poder integrar tot el que ha passat en els darrers mesos perquè el sindicat tingui un funcionament aquest acord als temps i per tant estigui modernitzat en tots els àmbits com la comunicació, estructura, normativa, etc. Des del punt de vista extern, la situació és molt complexa i creiem que el model sanitari, que ja venia ferit de mort abans de la pandèmia, ha estat rematat per la pandèmia i creiem que el moment de reconstruir o reformular un nou model sanitari que posi al centre les persones, cosa que ara no passa. En aquests moments al centre hi ha els diners, l'economia, però no les persones. S'ha de posar al centre del sistema sanitari els pacients, que són l'objecte de final de tota la feina, i els professionals, que són qui tenen coneixements per poder pilotar aquesta sortida d'aquest pou en què estem.

Com ha afectat el sistema sanitari, la pandèmia?

El sistema sanitari s'aguantava abans de la pandèmia pel professionalisme de la gent que hi treballava i per la paciència de la població. La pandèmia ha arrasat amb les poques estructures que quedaven dempeus. En l'actualitat tenim un sistema que ja no s'aguanta per enlloc, amb uns professionals que en el millors dels casos estan emprenyats -perquè en el pitjor estan abandonant o desmotivats- i per tant cal pensar o repensar com es formula un nou sistema sanitari aprofitant tot el que tenia de bo l'antic, si es que es pot aprofitar alguna cosa, i tornant a fer que la gent, les persones que hi treballen, tinguin la il·lusió de pertànyer a un sistema que torna a ser d'excel·lència, que ara ja ho ha deixat de ser.

Com valora la gestió de la pandèmia per part de les administracions?

Cal posar en valor una cosa: ningú no podia estar preparat pel que venia a sobre amb la pandèmia. D'entrada vull que quedi molt clar, que era molt complicat des de tots els punts de vista gestionar una pandèmia com la que hem tingut. Dit això, nosaltres podem entendre que hi hagi errors en la gestió per una situació absolutament excepcional. El que no entenem sota cap concepte és que aquests errors no es reconeguin, no es demani disculpes, i no només això sinó que la solució a aquests errors sigui aprofundir en el sistema de les retallades dels darrers deu anys, un sistema que el que fa és aprofundir en una sanitat cost.

Quina ha estat la tasca del sindicat durant aquest any?

Hem viscut una situació excepcional i per tant hi hem hagut de fer front de la millor manera que hem pogut i hem sabut. Per tant, la tasca del sindicat, bàsicament, com sempre ha estat estar al costat de les nostres companyes i companys mirant de defensar-los en la mesura de les nostres possibilitats, amb les limitacions òbvies que teníem per les mesures excepcionals. Però des d'aquest punt de vista el sindicat ha estat fidel als seus principis. Hem estat i estarem al costat dels professionals sanitaris en general i dels facultatius i facultatives en particular.

Pensa que la situació epidemiològica és millor actualment?

Teòricament. sobre el paper, els epidemiòlegs ens diuen que conforme va pujant la vacunació això incidirà d'una forma directa en la millora dels ingressos hospitalaris, i per tant en un alleujament de la pressió assistencial. Una pressió assistencial que recordem que ja era insostenible abans de la pandèmia. Cal tenir en compte, per exemple, que abans de la pandèmia, els professionals de l'atenció primària ja estaven fent moltíssimes hores extra, moltíssimes jornades doblades per poder atendre ja no la pandèmia sinó la feina normal. Per tant, per molt que s'alleugi la pressió assistencial, abans de la pandèmia ja era insostenible. Si era insostenible abans de la pandèmia, per poc rastre que quedi de la pandèmia, és més enllà d'insostenible. Estem en una situació que jo qualificaria de límit i no ens consta que les administracions estiguin sent sensibles davant aquesta situació.

Creiem fermament que la solució per a aquesta pandèmia passa perquè sigui una solució global, i el repartiment heterogeni de la vacunació no és una bona notícia

Abans parlava de la postpandèmia. Com creu que serà?

Serè franc. Jo he vist molta declaració política fent prediccions tot i que ningú pugui tenir idea de què passarà. A mi em fa molta gràcia sentir determinats responsables dir que el mes de juny hi haurà vacunada un 60% o 70% de la població. Tindrem vacunat el percentatge de població en funció de les vacunes que arribin, i això no ho sap ningú, perquè setmana a setmana arriben un nombre de vacunes o un altre. Ara n'arribem 300.000 més, ara 200.000 menys. Malauradament, el ritme de vacunació no el condicionen els governs, el condiciona la producció farmacèutica, etc. Per tant, fer prediccions en base a dades que no controles em sembla com a mínim imprudent i no sóc capaç de fer cap predicció a mida que es vagin relaxant. Tinc la sensació, però no és cap predicció, que poc a poc anirem recobrant una nova normalitat, però una nova normalitat que en cap cas serà com la pandèmia, que des d'aquest punt de vista ja era molt fumuda, sinó que serà molt pitjor. Per què? Perquè acumularem tots els endarreriments dels 13 darrers mesos pel que fa a atenció ordinària, acumularem l'esgotament dels professionals i acumularem la sobrecàrrega sobre un sistema que ja estava sobrecarregat de mena.

Com pot afectar el repartiment irregular de les vacunes arreu del món?

Des d'aquest punt de vista crec que és obvi que l'aparició de notícies, com hem pogut llegir tots, de noves variants del virus pot afectar el desenvolupament i fins i tot la immunització. És evident que només ens en sortirem com a societat i com a món civilitzat si la vacunació és homogènia a nivell global, de tot el món. Tot el que no sigui això segurament ens donarà més d'un ensurt. Per això Metges de Catalunya ha signat la Declaració de Barcelona per l'equitat vacunal, la Declaració de l'OMS pel que fa les patents. Creiem fermament que la solució per a aquesta pandèmia passa perquè sigui una solució global, i el repartiment heterogeni de la vacunació no és una bona notícia.