Teatre Apolo: "Antoine", un musical sobre l'intrèpid aviador que va escriure "El petit príncep"
No em puc resistir a relatar l'emoció que vaig sentir a el tornar a seure en una butaca de Teatre Apol·lo, el primer local escènic que vaig conèixer en la meva adolescència fa ja -ai! - seixanta anys.
No em puc resistir a relatar l'emoció que vaig sentir a el tornar a seure en una butaca de Teatre Apol·lo, el primer local escènic que vaig conèixer en la meva adolescència fa ja -ai! - seixanta anys. Llavors regnava allà Gràcia Imperi i governava entre bambolines l'espavilat i intel·ligent empresari Matías Colsada. Des d'aquell moment, es pot dir que he faltat a molt pocs estrenes dels que van tenir lloc allà, vaig viure la demolició del vell teatre de bigues de fusta de principis de segle XX i la nova construcció dels anys noranta que va reinaugurar Tania Doris i vaig saber després de la peripècia que ha tingut l'Apolo i que el va portar a romandre tancat durant més d'un any ja dubtar de la seva supervivència. Afortunadament ha estat rescatat per una nova empresa que ha assegurat la seva viabilitat i ha optat per ser fidel al gènere musical que durant tantes dècades va caracteritzar la seva programació.
Després de l'èxit assolit en la seva estrena de Madrid, s'ha presentat "Antoine", una comèdia musical inspirada en Antoine de Saint-Exupéry, aquell intrèpid aviador francès que va cobrir les primeres línies aèries entre Europa i Àfrica quan els pilots pioners volaven amb avions gairebé de joguina, alguna cosa que va estar a punt de costar-li la vida a Líbia. Va ser cap d'escala de la companyia Aeropostale al poblat espanyol de Cabo Jubi, va viure després a Sud-amèrica, va viatjar per mig món, va exercir com a periodista, va escriure diversos llibres de memòries i una novel·la, moltes cròniques i un conte, "El petit príncep" , que és un veritable clàssic de la literatura infantil de tots els temps i, quan va esclatar la segona guerra mundial, es va instal·lar a Estats Units des d'on va tornar a Europa per intervenir en la contesa com a aviador al servei dels aliats, el que li va costar desaparèixer en acció de guerra a 1944. Sembla que últimament es va localitzar el seu avió en els fons propers a la costa de Lió.
Aviador, escriptor, heroi de guerra i protagonista d'una asendereada vida sentimental, és certament un personatge capaç d'inspirar a qualsevol creador literari o productor teatral. Tal és el cas de Regattieri, qui va encarregar a Ignasi Vidal escriure i dirigir un llibret a què va posar música el grup "Elefantes" format per Shuarma, Jordi Ramiro, i Julio Cascán. Per cert, que el mateix Suharma és l'intèrpret de el paper del Petit Príncep, alternant aquesta tasca amb Jan Forrellad -que és a qui vam veure en la funció a què assistim-, mentre que Javier Navares encarna Saint-Exupéry. Els acompanyen sobre l'escenari Beatriz Ros, Marta Emes, Ana Dachs, Víctor Massan, Vicenç Miralles, Paula Montcada, Alberto Vázquez, que es desenvolupen al voltant una escenografia d'Alessio Meloni, concisa i suggerent, en la qual sobresurt la meitat superior d'un petit planeta de què emergeixen el petit Príncep i alguns altres personatges del conte. No hi ha res més, tret d'algun element escènic accessori, com el seient de la carlinga en què hauria de fer l'aviador el seu últim vol.
"Antoine" és, alhora, un recorregut sobre la vida de Saint-Exupéry entremesclat amb els personatges, les sentències, les situacions i els missatges que l'autor del conte va voler fer arribar als seus lectors. Un llenguatge senzill, però gens banal, ple de poesia, de tolerància i humanisme, aparentment dirigit als nens, però que els grans poden digerir fins i tot amb el mateix o major aprofitament. Una acurada i imaginativa illuminació de Felip Ramos optimitza els escassos recursos escènics i imprimeix sobre la superfície delpetit planeta o el teló del darrere dels dibuixos amb els que Saint-Exupéry va illustrar el conte i els missatges que el guionista ha desitjat subratllar dels molts que conté l'obra literària de l'autor francès.
Un musical molt bonic, blanc, capaç de ser gaudit per tots els públics, intel·ligible però no exempt d'un discurs subliminal que tracta d'interpretar, creiem que encertadament, l'esperit, l'obra i fins i tot la tràgica peripècia del cèlebre aviador i literat.
Escriu el teu comentari