Els homes també necessiten Body Positivity

Que les dones pateixen pels estàndards de bellesa imposats per la societat és indiscutible. Però la veritat és que la pressió perquè els homes tinguin un bon cos és també enorme.

Gràcies a moviments com el body Positivity, les dones estem començant a poc a poc a acceptar els nostres cossos tal i com són, amb les seves cel·lulitis, els seus pèls i les seves estries. I la societat cada dia condemna amb més força els comentaris tòxics sobre el cos de la dona. Però les conyes sobre penis petits segueixen, i els models de Calvin Klein segueixen perpetuant el mateix estereotip d'home.

Body Positivity - Il·lustració de Ms Roda

Com va començar el moviment body positvity?

Encara que el 1973 les activistes Sarah Fishman i Judy Frispirit van fundar el Fat Underground Movement per reivindicar-se en contra dels estàndards de bellesa que s'espera de les dones, no va ser fins als anys 90 que el debat es va intensificar. Va ser aleshores quan va néixer el feminisme interseccional, que argumenta que hi ha molts més factors, a part del gènere, que restringeixen a les dones de les seves llibertats, incloent l'aspecte físic.

El 1996, Connie Sobtxak i Elisabeth Scott van fundar el Body Positivity Movement, que té com a objectiu "desenvolupar una relació amb el cos dictada per l'amor, el perdó i l'humor". El seu projecte inclou cursos i programes que ensenyen com ser positiu sobre el teu cos, i aquestes activitats han ajudat a la creació d'una comunitat sencera de gent d'idees afins.

El moviment body Positivity modern no només lluita contra la crítica a la qual s'enfronten les persones obeses, sinó també contra el skinnyshaming (discriminació per primor), el eiblisme (prejudici contra les persones amb discapacitat) i altres "prejudicis" i "-ismes "basats en l'aparença d'una persona. Això ha portat a moltes celebritats a donar a conèixer les seves pròpies experiències i lluites amb desordres alimentaris, com l'actriu Lilly Collins, o les cantants Taylor Swift i Lady Gaga, així com a la denúncia de la "falsedat de les realitats d'Instagram" per part de models com Danae Mercer. per no parlar de totes aquestes models de talles normals i 'plus-size' que per fi estan apareixent a la portada de revistes de moda, com Ashley Graham, Eva María Pérez Llano i Alexandra Deinega.

Body Positivity és també per a homes

Encara que en general els homes són els majors crítics del cos femení, ells també pateixen per culpa dels estàndards de bellesa socialment imposats.

Per exemple, molts adolescents pensen que no són prou alts o prims. O que són massa prims. Un estudi de la Mental Health Foundation of Great Britain (Fundació de Salut Mental d'Anglaterra) va concloure el 2019 que un 28% dels homes es preocupen molt de la seva aparença, i un 11% va admetre haver tingut pensaments suïcides per sentir que el seu cos no era perfecte. I no només això: segons un estudi realitzat per l'American Psychological Association (Associació Psicològica Americana), l'autoestima dels homes és proporcional al seu penis: quant més gran sembla, més gran és la seva autoestima, i més de la meitat dels enquestats van admetre estar descontents amb la talla dels seus atributs masculins.

La societat estigmatitza la diversitat del cos masculí

L'ideal del cos femení ha evolucionat molt al llarg dels anys, d'una figura amb més corbes durant l'època de la renaixença a la primesa extrema dels anys 90. Qui hagués pensat que una sex symbol com Marylin Monroe pogués algun dia ser considerada plus-size?

En canvi, la representació del cos masculí no ha estat així de diversa: els ideals representats en les escultures de la Grècia antiga s'assemblen molt als actuals models de Calvin Klein. "Seria genial si deixéssim d'unir la idea de body Positivity al gènere", diu Àlex Rodríguez, cansat que no se li marquin els abdominals malgrat anar a al gimnàs gairebé cada dia. I afegeix: "crec que aquest moviment expandeix la idea que tenim del que és bonic".

Encara que el moviment de body Positivity va sorgir bàsicament per ajudar les dones a deixar d'odiar al seu cos, cal recordar que, a la fi i al el cap, body positivity no va lligat a un sol gènere, sinó que es tracta d'estimar-se a un mateix i acceptar els altres per qui són. I si els homes també compartissin aquestes idees, el món podria ser millor i més segur per a tots els gèneres.