21 escoles catalanes compten amb bucles magnètics per fomentar l'educació inclusiva

Aquest sistema permet ajudar els alumnes amb problemes d'audició.

|
20210904102235

 

Archivo - Conselleria de Educación de la Generalitat

@EP


La Conselleria d'Educació de la Generalitat ha augmentat de 4 a 21 de les escoles que compten amb bucles magnètics en un pla pilot per ajudar els alumnes amb problemes d'audició.


Segons ha explicat el departament a Europa Press, el 2020 es va fer una primera fase amb la instal·lació dels primers bucles, i el 2021 s'ha continuat el desplegament dels dispositius, que "permeten captar la veu de qui parla i aïllar-la de la resta de sorolls ambientals a les aules, espais d'ús freqüent o sales polivalents de gran afluència de persones".


La directora del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) de Lleida, Cristina Boronat, ha declarat a Europa Press que els bucles són "una millora" respecte a altres mètodes com els receptors de FM, per preu i practicitat, tot i que també està prevista la compra dels altres aquest any.


Boronat opina que els bucles haurien d'estar més presents en entorns com aeroports i al Metro, i que la seva absència s'hauria de considerar com una "barrera arquitectònica".


ESCOLA INCLUSIVA


Ha explicat que aquests dispositius ajuden a integrar els alumnes amb problemes d'audició a l'escolarització convencional: "La primera mesura és sempre buscar l'educació inclusiva, i posem tots els recursos perquè sigui així".


"L'escola inclusiva ha d'anar per aquí: tots per igual", i ha afegit que, si es veuen dificultats que impedeixen a l'alumne seguir el ritme de l'escola, llavors es busca l'escolarització compartida amb centres específics per a alumnes amb problemes d'audició.


Així, el passat curs el 93% del total de 2.044 alumnes amb sordesa van optar per la modalitat oral, i el 7% restant per l'opció bilingüe, segons xifres d'Educació.


CONVIVÈNCIA AMB LA LLENGUA DE SIGNES


Cristina Boronat ha destacat que els pares "volen la comunicació dels seus fills" i que l'important és buscar aquesta comunicació de la millor manera per a tothom.


Per això, el tipus d'escolarització sempre es consensua amb les famílies: per exemple, poden donar-se casos en què els problemes d'audició es deguin a qüestions hereditàries i el nen es comuniqui a casa amb llengua de signes, i en aquest cas se'ls ensenyarà aquest llenguatge: "No aïllarem a l'infant dels pares".


"Som comunicadors innats. Quan naixem ja vam plorar. Hem de buscar la comunicació, sigui en llengua de signes o llengua oral, perquè és molt més que paraules, estructura el pensament i regula les emocions", ha il·lustrat.


MASCARETES TRANSPARENTS


El departament també ha destacat la incidència de la pandèmia de Covid-19 per l'obligatorietat de portar mascareta i ha reconegut que "va afegir una dificultat d'accessibilitat" perquè els alumnes amb suport protètic necessiten llegir els llavis per entendre bé.


Per això, s'han facilitat mascaretes transparents i pantalles facials al professorat sord i al de centres educatius que treballin amb alumnat sord, i als alumnes i els seus companys.


RECURSOS


Catalunya té 10 centres Creda, formats per equips multidisciplinars de professors, logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes; i 77 centres amb dotació Sial (Suports Intensives a l'Audició i el Llenguatge).


A més, hi ha altres serveis, com a intèrprets en llengua de signes per a l'alumnat de l'etapa postobligatòria, i formació per al professorat en comunicació amb llengua de signes: el passat curs es van fer 10 cursos telemàtics de 30 hores.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA