La universitat millora la salut física i mental dels alumnes majors de 50 anys

@EP

Un estudi impulsat per la Xarxa Vives d'Universitats i la Facultat d'Eduació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL mostra que la formació universitària sènior --per majors de 50 anys-- impacta positivament en la salut física i psíquica de l'alumnat, han informat en un comunicat.

El treball, presentat aquest dimarts en roda de premsa, s'ha realitzat entre l'alumnat dels programes universitaris de 17 universitats de la Xarxa Vives, que tenen la finalitat de "promoure l'envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar que el col·lectiu segueixi actiu en la societat".

Els resultats de la investigació han demostrat que, com més anys porta la persona matriculada en un dels programes, més beneficis percep, "sobretot en termes de salut i relacions socials".

MILLORES PERSONALS

Els enquestats han reconegut que cursar estudis a la universitat els ajuda a "vèncer temors i complexos, reduir sentiments d'ansietat i depressius, superar situacions vitals traumàtiques, millorar la seva capacitat intel·lectual i ser més tolerants i humils", entre altres.

A més, la participació dels alumnes es relaciona amb un augment de l'activitat cultural de l'estudiant, la qual cosa incrementa el seu coneixement i li permet participar en converses "de manera més fluida i segura", així com una visió de l'entorn més crítica i àmplia, segons l'estudi.

El 6% de la població universitària són estudiants sènior -18.298 alumnes en total-- i, entre els 17 centres estudiats, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) són els que registren un percentatge més elevat, amb un 17,8% i un 15,3% respectivament.

MÉS DONES

Dues terceres parts de la població universitària sènior són dones, que reconeixen que els campus universitaris són espais "d'alliberament dels mandats de gènere impostos tradicionalment" i admeten que milloren significativament la seva autoestima.

Segons ha explicat la investigadora principal de l'estudi, Montserrat Garcia-Oliva, les dones valoren millor l'experiència: "Pel context, no han tingut accés a la universitat i aquests programes els beneficien en l'àmbit relacional, cognitiu i fins i tot social, ja que desenvolupen més temes de conversa".

Un altre col·lectiu destacat és el de majors de 76 anys, que perceben que establir rutines i obligacions socials per anar a la universitat té un efecte "d'agenda-teràpia" que els permet implicar-se socialment i evitar l'aïllament i la solitud.

Pel que fa a les dades de matrícula, els responsables de l'estudi han lamentat el descens de les xifres per la pandèmia a causa del tancament de l'activitat presencial a les universitats, però el degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Joan- Andreu Rocha, ha avançat que --en dades provisionales-- aquest any podrien superar les xifres de matrícula prepandemia.

Els investigadors han advertit que "una petita inversió per als sèniors --una població que cada vegada serà major-- pot significar un estalvi important en la despesa destinada a la dependència i a la salut en un futur".