Gant: la ciutat natal de Carlos V i seu del retaule de "Be místic"

Gant, capital de Flandes oriental i ciutat natal de l'emperador Carlos V (qui, per cert, un cop coronat no es va portar molt bé amb ella) és una ciutat bellíssima el centre urbà té les mesures exactes per recórrer-lo a peu. Quan la vaig conèixer, vaig tenir la immensa sort de dormir en un hotel la façana del qual donava davant mateix de la catedral de Sant Bavó, edifici principal del conjunt urbà. Com tantes altres catedrals, Sant Bavó és una barreja del romànic de la seva cripta subterrània amb el gòtic i el gòtic tardà de la planta superior.

En el seu interior hi ha quatre peces fonamentals, dues pictòriques: El retaule del "Cordero Místico", un políptic pintat per Huberto i Juan van Eyck, obra essencial de la pintura flamenca de el segle XV i "L'entrada de Sant Bavó al monestir" de Rubens, curiosament col·locada en un lateral. Les altres dues peces són un magnífic orgue barroc i un cridaner púlpit de roure i marbre.

@ Pablo-Ignacio de Dalmases

El nou emplaçament del "Xai místic"

Justament el retaule de l'Anyell místic ha estat notícia aquest any per la culminació de la seva restauració a càrrec de l'Institut Reial de Patrimoni Cultural i pel seu canvi d'ubicació dins de la seu metropolitana. A la dècada dels vuitanta ja va ser traslladat per raons de seguretat i conservació des de la capella Vijd al deambulatori, a la capella Vila, a prop de l'entrada principal de la catedral. La introducció d'audioguies en 2005 va provocar una sobrecàrrega de visitants, per la qual cosa es va fer necessari separar la interpretació del retaule de la presentació. Després d'haver valorat tots els factors a tenir en compte i en particular el respecte degut a la funció litúrgica de la seu, es va optar pel trasllat del retaule a la Capella del Sagrament per la seva proximitat a la ubicació original al deambulatori i per gaudir d'un entorn més propici a la contemplació d'aquesta obra mestra. Allà és on la veuen des d'ara els visitants.

A la sortida els espera la Plaça de la catedral que té en el seu centre una estàtua de Jan-Frans Willems, defensor de la llengua flamenca i davant el campanar de Belfort, antiga torre guaita, a la qual s'ascendeix a ascensor i des la cúpula s'albira una de les millors vistes de la ciutat. En un altre dels costats d'aquesta mateixa planta, el Teatre Nacional Flamenc i darrere, l'ajuntament, un espectacular edifici en estils gòtic i renaixentista.

Pràcticament no es conserva res, excepte una porta, del castell en què va néixer Carlos V, però sí en canvi el castell d'Oudeburg que va ser la residència dels comtes de Flandes i que va manar construir al segle XII Felip d'Alsàcia. Al principi va tenir una funció militar, que va perdre dos segles més tard, moment a partir del qual va ser utilitzat amb diversos fins: casa de moneda, tribunal, presó i fins fàbrica de filatures de cotó. Ara és seu d'un museu bastant tètric d'instruments de tortura. Això sí, des dels seus merlets es gaudeix d'una altra vista excel·lent i és que Gant és la ciutat de les perspectives boniques com la que s'admira des del pont de Sant Miquel.

Pateshol, barri d'artesans

Un dels barris més típics de la ciutat antiga és el de Patershol, que conserva la mateixa estructura medieval de quan vivien artesans, marroquiners, patricis, magistrats i burgesos. El barri, amb cases d'esplèndida façana, va decaure a finals del s.XIX però ha estat rehabilitat i s'han salvat edificis com l'antic hospici infantil, el claustre dels carmelites calçats i la capella de Drogenhof.

@ Pablo-Ignacio de Dalmases

Les velles cases són cobejades com a habitatges de luxe i abunden els restaurants, en un dels quals vam sopar opíparament. El mateix ha passat amb els antics beateris, on es retiraven les vídues sense família, els habitatges són avui habitats per professionals i gent de categoria. Un altre carrer simpàtic és Donkersteeg, que significa en flamenc "passeig ombrívol" i enllaça el famós Korenmarket amb el Goudenleuwplein. És un carrer de petita botigues i acollidors restaurants.

De Gant hi ha portar-se dues coses: un pot de bona mostassa i una corda amb els colors blanc i blau que va obligar a portar als ciutadans de Gant Carlos V com a signe d'infàmia per la seva ingratitud i que s'ha convertit en un símbol de la ciutat tan representatiu com l'escut d'armes amb el lleó rampant.