Qui és el propietari del nou delta sorgit a La Palma?

Nou delta a la costa de Tazacorte / @ EP

Les impactants imatges de l'erupció de volcà Cumbre Vieja a Canàries fa dies que ens estan sorprenent. Colades de lava bullent van circulant per l'illa a ritme gairebé 'processional' fins a arribar, finalment, a la mar. A causa de la quantitat de material volcànic sorgit, a la costa de Tazacorte, a l'oest de l'illa, s'ha format un nou delta que, encara que sigui molt recent, ja té propietari.

D'acord amb la Llei de Costes, pertanyen al domini públic marítim terrestre estatal els terrenys o illes que estiguin formades o es formin per causes naturals en el mar territorial o en les aigües interiors dels rius, fins on es facin sensibles les marees. Aquests terrenys seran inalienables, imprescriptibles i inembargables, diu la mateixa llei.

Així, el terreny que la lava del volcà de Cumbre Vieja a l'illa de La Palma ha guanyat a la mar és automàticament de domini públic marítim terrestre, és a dir, propietat de l'Estat, mentre que les propietats sepultades en terra ferma per la colada magmàtica seguiran sent privades. No obstant això, l'Estat està obligat a protegir aquest nou bé que forma part del patrimoni geològic, i per tant subjecte a la Llei de Patrimoni Natural i la Biodiversitat, de manera que aquest podrà o no expropiar tals propietats.

PROTECCIÓ DELS NOUS ELEMENTS GEOLÒGICS

En la mesura que aquests béns són públics, la Constitució Espanyola estableix així mateix que tant la zona maritimoterrestre, igual que les platges, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental, estan regulats per la Llei de Patrimoni de l'Estat i el Patrimoni Nacional per a la seva administració, defensa i conservació.

De la mateixa manera, en el marc de la Llei de Patrimoni Natural i la Biodiversitat de 2007, les noves formacions geològiques formen part del patrimoni, de manera que s'estableix l'obligació de la seva protecció amb alguna de les diferents figures.

En concret, reconeix el valor patrimonial de la varietat d'elements geològics, inclosos roques, minerals, fòssils, terres, formes del relleu, formacions i unitats geològiques i paisatges que són el producte i registre de l'evolució de la Terra; així com les formes geològiques úniques, d'especial importància científica i que són representatius de la història evolutiva geològica.

LES CASES SEPULTADES NO ES PODRAN RECONSTRUIR SOBRE ELLES MATEIXES

No obstant això, l'expert vulcanòleg de l'Il·lustre Col·legi de Geòlegs, José Luis Barrera, ha explicat als mitjans que els terrenys privats que quedin sota de la colada volcànica seguiran sent dels seus propietaris. "Només és automàticament de l'Estat el nou terreny que es genera quan la lava arriba a la mar. Llavors aquest terreny és de domini públic", precisa.

No obstant això, els amos de les propietats sepultades ja no podran tornar a construir sobre el mateix lloc, llevat que es modifiqui el que és patrimoni geològic o històric i "probablement" aquestes hectàrees engolides pel volcà seran declarades zona protegida.

Així mateix, el geòleg precisa que la Llei del Sòl en vigor estableix que la utilització dels terrenys amb valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics i paisatgístics que siguin objecte de protecció per la legislació aplicable, quedaran sempre sotmesos a la preservació d'aquests valors, i comprendran únicament els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys que aquella legislació expressament autoritzi.

D'aquesta manera, comenta que ara està a la teulada de les administracions què fer amb aquestes propietats, si intercanvien els terrenys als seus propietaris amb altres de nous, si construeixen un nou llogaret o poble per reubicar els afectats, en definitiva, assenyala que queda un procés "complex" per davant.

Segons la seva opinió, el més "barat" és construir un petit llogaret nou, amb cases noves i que s'atorguin metres quadrats similars als que tenien prèviament els propietaris.

"ES PODRIA HAVER EVITAT"

Barrera va més enllà i lamenta que la pèrdua de cases, negocis, plantacions i, en definitiva, de la vida diària de molts dels afectats podria haver-se evitat, perquè assegura que hi ha "documents oficials en el Cabildo" que afirmen que el vessant del Cumbre Vieja, on emana el volcà i no tant a l'est de l'illa, hi ha risc evident d'erupció volcànica.

"Les administracions podrien haver evitat que moltes persones es quedessin sense els seus habitatges, sobretot els construïts dels anys 50 cap aquí, perquè se sabia que el volcà sortiria", denuncia. Ara, assegura que els municipis hauran de modificar els seus plans generals d'ordenació urbana (PGOU) i requalificar els terrenys i ja "probablement no deixaran construir en el vessant".