Els problemes de salut mental afecten de ple als joves després de la pandèmia de Covid-19

@EP

Les malalties mentals són un tema que, arran de la pandèmia, està en procés de sonar menys tabú. Reportatges a la televisió en prime-time, parlar de l'assumpte a les escoles o injectar més pressupost a la sanitat pública per tractar pacients amb malalties psíquiques són mesures que estan ajudant a trencar l'estigma amb el qual viuen aquestes persones.

I és que la salut mental té més afectació de la que ens pensem. Un exemple que demostra l'auge de patologies d'aquest tipus és l'informe que ha publicat UNICEF, el qual recull que almenys 1 de cada 7 adolescents d'entre 10 i 19 anys a tot el món té un problema de salut mental diagnosticat.

@Unicef

Segons els primers resultats, una mitjana d'1 de cada 5 joves d'entre 15 i 24 anys diu que sovint "se sent deprimit o té poc interès per realitzar algun tipus d'activitat". A Espanya, els resultats de l'enquesta revelen que el 58,3% dels i les joves reconeixen sentir-se preocupats, nerviosos o ansiosos "sovint", i el 36,1% "a vegades". A més, l'11,5% assegura tenir poc interès a fer coses "sovint" i el 68,2% "a vegades".

L'estudi, que porta per nom 'L'Estat Mundial de la Infància' i s'ha fet entre infants i joves de 21 països, relaciona directament aquests trastorns amb les conseqüències derivades del confinament i les restriccions de moviment que es van viure l'any passat. Tal com apunta l'ONG, "això ha provocat que molts joves sentin por, ràbia i preocupació pel seu futur". 

ELS EFECTES ES PODEN PROLONGAR "DURANT MOLTS ANYS"

L'organització, en el mateix estudi, ha advertit que els efectes de la Covid-19 sobre el benestar emocional podrien allargar-se "durant molts anys" i ha apuntat que els problemes de salut mental ja s'arrossegaven des d'abans de la pandèmia entre infants i adolescents.

El problema és que no se'n parlava ni "tampoc es feien les inversions necessàries" per solucionar-ho, indiquen. En aquest sentit, UNICEF ha criticat que "tan sols al voltant del 2% dels pressupostos de salut dels governs es destinen a la salut mental a tot el món". Així, ha instat a les administracions espanyoles a tirar endavant una Política Nacional de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència "com més aviat millor".

Per l'ONG, aquesta Política Nacional ha d'incloure la creació d'un grup permanent que abordi les principals qüestions que afecten la salut mental i el benestar emocional dels nens, nenes i adolescents. A més, s'haurien d'augmentar els recursos "perquè els joves puguin ser escoltats". 

La directora executiva d'UNICEF, Henrietta Fore, ha afirmat mitjançant un comunicat que  "la salut mental forma una part integral de la salut física", de manera que "cal invertir en ella perquè exerceix un paper fonamental per al potencial de tots els infants".

46.000 ADOLESCENTS SE SUÏCIDEN CADA ANY

Dins del mateix informe, l'entitat ha fet pública un xifra que es pot considerar alarmant. "El suïcidi és una de les cinc principals causes de mort en els adolescents; cada any es treuen la vida gairebé 46.000 nois i noies d'aquest grup d'edat". 

@Unicef

Els casos de suïcidi són el pitjor resultat dels problemes mentals diagnosticats -com el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, ansietat, autisme, trastorn bipolar, trastorn de la conducta, depressió, trastorns alimentaris, discapacitat intel·lectual i esquizofrènia- els quals poden perjudicar considerablement la salut, l'educació, les condicions de vida i la capacitat per obtenir ingressos dels nens i els joves, han apuntat des de l'organització.

L'ANORÈXIA, LA PRINCIPAL ENEMIGA

Una de les malalties mentals que està creixent exponencialment a Catalunya és l'anorèxia. "L'augment de hospitalitzacions que més hem notat en els últims mesos ha estat per trastorns de la conducta alimentària, especialment per anorèxia nerviosa" ha indicat el cap de Psiquiatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona,  Joan de Pablo Rabassó. Aquest és un dels efectes que, segons els experts, ha tingut la pandèmia en la salut mental dels més joves.

Tant és així que dos dels catorze llits de la unitat psiquiàtrica de Can Ruti estan reservats en exclusiva a trastorns alimentaris. "Donar resposta a aquesta nova realitat ha estat un repte", ha admès el cap de Psiquiatria de l'hospital. Arran de la pandèmia, a l'hospital també han observat un augment d'urgències i ingressos per intents de suïcidi.