El Suprem considera frau de llei el sistema de remunicipalització de l'aigua de CONGIAC

Ajuntament de Collbató / @EP

Nou revés judicial per al Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) i l'Ajuntament de Collbató que confirma la il·legalitat de la remunicipalització de l'aigua usant aquest sistema d'adjudicació de serveis.

Va ser el mateix Ajuntament qui va acudir fins al Suprem arran d'un recurs contra l'acord de ple municipal que el 2016 va aprovar la gestió directa de l'servei d'aigua.

El Tribunal Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats per l'Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3661/2020, que considera que el sistema CONGIAC GIACSA constitueix un frau de llei.

Amb aquesta decisió de Tribunal Suprem, la sentència del TSJC esdevé ferm i ara Collbató ha de executar-la amb un nou sistema de gestió del servei d'aigua que compleixi la llei, quedant compromesa la continuïtat de sistema CONGIAC-GIACSA en altres municipis.

El CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l'empresa GIACSA formada pel mateix Consorci i Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l'Empresa Municipal de Aigües de Vilafranca.

La sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l'aprovació per part de l'Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa de el Servei d'Abastament d'Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l'encàrrec de la gestió del servei a GIACSA, concloïa que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l'aigua perquè es considera un instrument fraudulent que serveix als municipis com a empresa pública d'aigua (Manresa, Reus, Vilafranca, etc.) per estendre els seus serveis més enllà de l'àmbit que els és propi i així ser proveïdors dels municipis petits, que són clients.

La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que "s'ha de realitzar a altres òrgans o entitats de dret públic de l'Administració, condició que no es dóna a GIACSA com a societat mercantil pública subjecta a dret privat".

GIACASA NO POT SER USADA PELS AJUNTAMENTS PER A la PRESTACIÓ DEL SERVEI D'AIGUA

Finalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius. En primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d'un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns. I, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l'obligació dels ajuntaments de convocar licitacions perquè les empreses de concorrin el que vulnera la normativa de competència.

De fet, arran de la sentència de TSJC, el CONGIAC, Collbató i altres 11 municipis (Sant Llorenç d'Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d'esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.

Així en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se a l'consorci CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat de el consorci) van delegar la competència d'aigua al Consorci, perquè fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d'haver demostrat en la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient .. en segon lloc, atès que la llei exigeix que l'entitat local ha de tenir el control sobre el medi propi, el Consorci passar a tenir el 51% del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix nombre de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.

Però, malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua sense ser una forma de gestió associada legal o vàlida en tant que els seus membres continuen sense tenir un interès comú. Així mateix, l a delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada al fet que la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA. A més, GIACSA tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC, perquè encara que el CONGIAC hagi incrementat la seva participació en el capital de l'empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l'empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per a executar els encàrrecs, que els presten materialment les societats municipals dels municipis de més població rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei. Mercantilitzant així la gestió del cicle de l'aigua entre els mateixos ajuntaments.

Per tant, es tracta de mesures insuficients que l'únic que fan intentar burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d'il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA. Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Collbató haurà d'executar la sentència i optar per un model de gestió del servei d'aigua que compleixi amb l'ordenament jurídic i, especialment, amb la normativa de competència vigent, perquè no es doni nou una fallida de la lliure competència.

Seguirem informant ...