Fátima Aguirre: “M'aporta molt pensar que puc estar ajudant una família a fer la seva vida més fàcil”

Fátima Aguirre és una mare de quatre fills que fa uns anys va decidir crear un projecte, anomenat Familia Sana Organizada, amb el qual gairebé sense adonar-se va començar a ajudar moltes altres famílies a portar una vida més sana i fàcil.

Aquesta dona llicenciada en Bioquímica (UCM) i experta en Nutrició Clínica i Salut Nutricional (UCV) utilitza la seva web i les seves xarxes socials per compartir els seus menús setmanals, les llistes de la compra i moltes receptes elaborades a base de verdures, llegums i aliments sans. A més, dóna consells de com organitzar els àpats o de com preparar plats ràpids i ha creat ebooks on comparteix més informació.

Des de Catalunyapress hem parlat amb ella perquè ens expliqui més sobre Família Sana Organizada i perquè, com a experta en nutrició, ens doni uns quants consells sobre alimentació, tant per a grans com per a nens.

@Fátima Aguirre

Pregunta: Expliques a la pàgina web de Familia Sana Organizada que quan et vas independitzar no sabies “ni fregir un ou”. Com passes d'alimentar-te a base de menjar a domicili a convertir la teva família en una família sana i organitzada?

Resposta: Doncs amb molts fiascos a la cuina jajaja! No sabia ni fer un ou ferrat, literal. Em feia por cremar-me amb l'oli… Doncs un dia, arran d'un règim, vaig començar a cuinar una mica més a casa, i a poc a poc li vaig anar agafant el gust. Les primeres vegades amb coses molt senzilles, i amb molts fracassos poc comestibles. I amb el pas del temps, vaig comprendre que no calia saber gaire ni passar-se 2 hores al dia a la cuina per fer plats bons i sans a casa. Només cal llançar-se i no tenir por d'equivocar-se.

"No cal saber gaire ni passar-se 2 hores a la cuina per fer plats bons i sans".

Quan i per què vas decidir estudiar Nutrició Clínica i Salut Nutricional? Entenc que ho vas fer una vegada tenies fills.

Sí, efectivament. Com et comentava abans, jo mai no m'havia interessat ni per la cuina ni per la nutrició. Fa com 4 anys, vaig deixar de fumar i vaig engreixar força, així que vaig decidir anar a un nutricionista perquè m'ajudés a perdre pes. El nutricionista estava força desactualitzat i em recomanava una sèrie de coses que a mi no em semblaven lògiques ni molt menys saludables per ajudar algú a canviar d'hàbits per sempre. Com que jo sóc llicenciada en Bioquímica, entenia el que li passava al meu cos, i no em semblava saludable. Així que vaig decidir ampliar els meus coneixements, perquè la veritat és que m'apassiona el tema. Tenia tres fills ja i em vaig apuntar a estudiar a distància, cosa que em va ajudar a conciliar la feina i la família amb els estudis.

Com va sorgir aleshores el projecte de Familia Sana Organizada?

Doncs curiosament va sorgir arran d'aquest règim que vaig començar després de deixar de fumar i dels meus primers camins a la cuina. Moltes vegades em quedava sense idees de plats que fer-me que tinguessin una gran quantitat de verdures i que fossin saludables, així que vaig començar a xafardejar per Internet, sobretot a Instagram, i vaig veure que hi havia molts comptes i molt interès en menjars més saludables. Em guardava un munt d'idees i després penjava les meves receptes, però no amb la idea que a ningú no li pogués interessar, sinó perquè no se m'oblidessin a mi. A poc a poc, vaig veure que em començava a seguir gent, i em feien preguntes sobre com ajudar els seus fills a provar coses, a deixar-ne altres… I així de sobte, la comunitat va continuar creixent. Em sembla increïble encara.

Tant la teva pàgina web com el teu compte d'Instagram estan cuidats i plens de receptes. A més, ofereixes als teus seguidors els teus menús setmanals i les llistes de la compra. Aportes molt contingut de valor als que et segueixen. Què t'aporta a tu fer tota aquesta feina?

M'aporta moltíssim pensar que puc estar ajudant una família a fer la seva vida més fàcil, més suportable, a conciliar una mica millor. I sobretot pensar que puc estar aportant el meu granet de sorra perquè tots mengem d'una manera una mica més saludable i tingui un impacte a la nostra salut a mitjà i llarg termini. Si aquests nens estan adquirint bons hàbits de petitons, probablement tinguin bons hàbits quan siguin grans… Si he pogut col·laborar en alguna cosa, quina meravella!

Acabes de dir-nos que vas estudiar a distància per conciliar feina i família, entenc aleshores que tens el teu treball i que aquest projecte és un complement?

Sí, és clar. M'encantaria poder dedicar-me en exclusiva a aquest projecte, que és la meva veritable passió, però la realitat és que cada mes cal pagar les factures… Així que sí, tinc la meva feina “de veritat” com dic jo, el meu “treball de per les tardes” que són els meus nens i casa meva i el meu “treball hobby” que és el projecte de Familia Sana Organizada.

Captura de pantalla de l'Instagram de @familiasanaorganizada

Tens quatre fills petits i a les teves receptes hi abunden els llegums, les fruites i les verdures, tres tipus d'aliment que a molts nens els costa menjar. Com has introduït aquests aliments a les seves dietes? T'ha costat com els passa a molts altres pares?

Amb els petits la veritat és que no vam tenir gaire problema, perquè és el que han vist sempre a casa i el que hi ha hagut sempre per menjar. Està boníssim i se'l mengen feliços. Amb els grans sí que vam fer un petit canvi de costums/hàbits a casa, i va ser un procés una mica més llarg. Amb molta paciència, oferint plats que estiguin bons (i que ho semblin), amb el nostre exemple i aprofitant els seus moments de gana… A poc a poc, no es pot pretendre que un dia per l'altre canviï tot màgicament. És qüestió d'anar-se posant objectius petitets, d'un en un i de mica en mica. Per exemple, podem començar per donar-los una peça de fruita al berenar en lloc d'un suc envasat. Quan això ja s'ha convertit en un hàbit i ja no ho qüestionen, podem passar a un altre objectiu. Han de ser objectius realistes.

Quin consell donaries a uns pares que tenen dificultats perquè els fills prenguin aliments sans?

Que siguin exemple. Que intentin en la mesura del possible seure a menjar amb els seus fills i que els vegin gaudint d'un gustós menjar. Que el menjar sigui un moment agradable en família, on ens expliquem el dia i hi haghi un bon ambient a taula. Que al principi ofereixin coses fàcils i que estiguin molt molt bones! Si a un nen que està acostumat a sopar nuggets de pollastre amb patates fregides li poses de sobte un dia un tros de lluç al vapor amb un bròquil 'chuchurrío', fracassaràs estrepitosament. I amb tota la raó, això no t'ho menjaries ni tu! Prova a anar introduint les coses a poc a poc: les verdures les podem oferir gratinades amb formatge, podem fer nuggets al forn amb flocs de blat de moro… Fer-los partícips de la cuina també sol ajudar molt, estaran més disposats a tastar alguna cosa que hagin fet ells.

Entenc que a més dels plats principals, als dinars i sopars preneu postres que també són sans. Quins tipus de postres cal prendre?

Sí, sempre prenem postres. Gairebé sempre una peça de fruita, o un iogurt natural (amb fruita, fruita seca, etc…). Un grapat de fruits secs també poden ser una bona opció. O una unça de xocolata negra (jo la prenc amb una infusió, ells amb un got de llet).

Quins consells donaries a una família a qui li costa organitzar els seus menús? Com us organitzeu a la vostra família?

Que tot és començar, posar-s'hi. Al principi potser et porta una estoneta llarga planificar el teu menú, però una vegada que li vas agafant el truc, ho fas de manera força ràpida. És un temps ben invertit, perquè no li tornes a dedicar ni 5 minuts més en tota la setmana a pensar “què menjarem avui?”. Jo ho trobo absolutament alliberador, una cosa menys a tenir al cap aquesta setmana. A casa tenim el sistema força automatitzat ja. Primer miro a veure què queda a la nevera i al rebost que calgui donar-li sortida ràpid. Tenint això en compte, escric el menú setmanal. Quan tinc clar el menú, miro a veure què em caldria comprar per poder-ho dur a terme i faig la llista de la compra. En el meu cas sí que és veritat que li dedico una mica més de temps a escriure el menú perquè cada setmana vull provar a fer 2 o 3 receptes noves per poder compartir-les, però si no, tindríem els 10 o 15 plats bàsics de cada casa que anirien rotant… Cal posar-ho fàcil!

"Hi ha dues coses importants a l'hora de portar alimentació variada i equilibrada: la distribució de tipus d'aliments a cada àpat i la distribució de fonts proteiques al llarg de la setmana".

Com a experta en nutrició, què han de tenir en compte les persones en escollir el menú? Què no hi pot faltar?

Cal intentar portar una alimentació variada i equilibrada... I això què és i com es fa? Doncs al meu entendre hi ha dos temes importants: la distribució de tipus d'aliments a cada àpat i la distribució de fonts proteiques al llarg de la setmana. El mètode del plat consisteix en que si visualitzes cada àpat com un plat: el 50% hauria d'estar ocupat per verdures i fruites, un 25% per proteïnes de qualitat i l'altre 25% per hidrats de carboni (cereals integrals, tubercles, etc). Així ens garantim que les verdures siguin les protagonistes dels nostres plats i no pas una simple guarnició.

Pel que fa a la distribució setmanal, jo aconsello en la mesura del possible, intentar menjar llegums almenys 3 cops a la setmana i peix altres 3 (tant blau com blanc), mínim. Aquests solen ser els grups que més costen, la carn sol ser més fàcil. A més, hauríem d'intentar reduir el consum de carn vermella a 1 cop per setmana. Dit això, no cal tornar-se bojos i tractar de quadrar al mil·límetre els macros del nostre menú. Si una setmana es menja una mica més de carn vermella o una mica menys de peix, de manera puntual, no és la fi del món. L'important al final són els teus hàbits i el teu estil de vida a CONJUNT.

Captura de pantalla del web de Familia Sana Organizada

Aleshores, pot una persona que porta una alimentació sana donar-se alguns capricis de tant en tant?

Sí, és clar. De fet, no només pot sinó que ho ha de fer! És igual d'important menjar de manera saludable que tenir una bona relació amb el menjar. És a dir, no prohibir-se res. Prioritzar el consum de coses saludables i donar-nos capritxos quan ens vinguin de gust. Jo intento no tenirho a casa, perquè sinó t'ho acabes menjant per avorriment o sense ser-ne conscient i sense gaudir-ne. En canvi, quan sortim a sopar fora, no perdono un bon pastís de formatge. És la meva perdició!

Moltes gràcies, Fàtima, per explicar-nos com s'organitza una família sana i organitzada i donar-nos uns consells sobre bona alimentació.