Hisenda aprovarà un nou impost de plusvàlua perquè els ajuntaments puguin continuar recaptant

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública estudia portar al Consell de Ministres que se celebrarà dilluns, en lloc de dimarts en ser festiu a Madrid, un reial decret llei per reformar els articles que s'han declarat inconstitucionals a l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua municipal.

Maria Jesús Montero @ep

Quan falta conèixer els detalls del text, fonts del Ministeri que dirigeix María Jesús Montero han confirmat a Europa Press que s'adequarà a la sentència dictada aquesta setmana pel Tribunal Constitucional, per la qual cosa és previsible que Hisenda reformi l'impost perquè només es pugui gravar la plusvàlua quan realment es produeix i no com fins ara, que hi havia casos en què el guany era nul i se seguia liquidant el tribut que gestionen els ajuntaments.

La mateixa ministra d'Hisenda va assegurar dimecres durant la defensa del projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2022 en el debat d'esmenes de totalitat al Congrés, que aquesta reforma donarà "tranquil·litat i seguretat" tant als contribuents com al finançament de les entitats locals.

Precisament aquell mateix dia el Tribunal Constitucional va donar a conèixer la sentència, que ja va avançar el 26 d'octubre passat, en què declara inconstitucionals determinats articles d'aquest impost que, a la pràctica, suposa la nul·litat en rebutjar el sistema de càlcul de les plusvàlues.

ENTRADA EN VIGOR IMMEDIATA

Això suposa que des del 26 d'octubre, quan es va signar la sentència, no es pugui liquidar l'impost mentre que el Govern no el substitueixi per un nou text legal, per això la pressa d'Hisenda per tenir-lo llest com més aviat millor i a més fer-ho mitjançant un Reial decret llei, cosa que permet que pugui entrar en vigor de manera immediata, una vegada publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), sense perjudici que posteriorment es pugui tramitar al Parlament com a projecte de llei subjecte a canvis.

De fet, els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer ja van advertir en el seu vot particular conjunt contra la sentència que el dictamen "provoca un buit normatiu innecessari i desequilibrat que beneficiarà els que, tot i haver obtingut importants plusvàlues , no es veuran obligats a pagar l'impost".

Per aquest motiu, consideraven que s'hauria d'haver donat un termini al legislador perquè engegués un sistema alternatiu a l'actual per gravar les plusvàlues.

TANCA LA PORTA A RECLAMAR LA PLUSVALIA SI NO ES VA IMPUGAR ABANS

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, indica que el mètode de càlcul de la base imposable condueix a un resultat que s'allunya "notablement" dels valors reals dels immobles al mercat immobiliari.

A més, la decisió de l'alt tribunal no permet que els contribuents puguin reclamar les autoliquidacions ja fermes o que no estiguin recorregudes a la data de la sentència.

Així, la sentència estableix --després d'apuntar que des del 2017 truquen al legislador perquè modifiqui aquest impost-- que no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en aquesta sentència, aquelles obligacions tributàries meritades per aquest impost, que a la data de dictar-se aquesta hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma.

IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA

El Tribunal, si bé subratlla que el mètode de valorar la base imposable d'acord amb mòduls o criteris objectius no és necessàriament inconstitucional, aquest mètode sempre ha de complir unes condicions que no es respecten als articles analitzats, perquè la regulació que duen a terme” condueix a un resultat que s'allunya notablement dels valors reals dels immobles al mercat immobiliari”.

Al fil, el TC considera que l'actual sistema és "aliè a la realitat del mercat immobiliari", sobretot després de la crisi econòmica del 2008, després del 'boom immobiliari, i, per tant, opera "al marge de la capacitat econòmica gravada per l'impost i demostrada pel contribuent", vulnerant així el principi de capacitat econòmica com a criteri d'imposició, ja que es liquida en molts casos quan no hi ha hagut guany patrimonial.