Tota la dolçor de l'essència mediterrània a través de Capella de Ministrers

Capella de Ministrers

Mediterrània. Un mar de música

Uns pocs mesos després del seu últim llançament, Claroscuro, l'ensemble valencià Capella de Ministrers ja té un altre projecte discogràfic, Mediterrània, un homenatge al mar que banya les costes llevantines, i que constitueix un element d'identitat comú entre les cultures que poblen les costes. Es tracta de l'àlbum número 64 del conjunt, destinat a celebrar els 35 anys de trajectòria artística, que es compliran el 2022.

La intenció d'aquesta iniciativa del grup liderat pel violagambista Carles Magraner ha estat rendir un homenatge al mar com a nexe d'unió entre els pobles i com a espai de comerç i de posada en comú d'idees. Aquest mar Mediterrani que constitueix el nexe d'unió de l'Imperi romà fins a l'arribada disruptiva de l'islam, com ens recorda l'historiador Henri Pirenne (Mahoma i carlomagno, 1935):

Cap indici al segle VII anuncia encara el final de la comunitat de civilització establerta per l'Imperi romà des de les Columnes d'Hèrcules al mar Egeu i des de les costes d'Egipte i Àfrica a les d'Itàlia Gàl·lia i Espanya. El món nou no ha perdut el caràcter mediterrani del món antic. A la vora del Mediterrani es concentra i nodreix tot el que té d'activitat.”

Capella de Ministrers ens trasllada a aquest altre Mediterrani dels segles XVI i XVII, en què Itàlia i Espanya estableixen els cànons artístics europeus, i el disc ens porta formes musicals i compositors napolitans, a més d'altres procedents de ribes distants -i alhora properes-, que aporten els temes inclosos a l'obra.

Mediterrània. Un mar de música

Per aquest projecte, Magraner ha comptat amb les veus de la soprano Èlia Casanova i del tenor Pino de Vittorio, així com amb els instrumentistes Robert Cases (guitarra barroca i tiorba), Pau Ballester (percussió), David Antich (flautes), Eduard Navarro (cornamusa i mandolina), Lixsania Fernández (violone) i Aziz Samsaoui (kanun i saz).

Mediterrània és un disc profundament italià; de fet, la villanella és molt present en tot el conjunt de la música allà gravada. La villanella, també coneguda com a villanella àlia napolitana o canzone napolitana, sorgeix cap a 1550 com a evolució del gènere conegut com a villanesca. Els orígens de la villanesca ens porten fins a la tradició de les danses corals medievals i, a diferència del madrigal, té una naturalesa popular, cosa que perd en part el seu descendent la villanella, força més refinada.

De fet, un dels temes més bells i sensibles del disc és la Villanella ch'all acqua vai de Giovan Leonardo Primavera, en el qual les veus de Casanova i De Vittorio arriben a la seva major plenitud emotiva. Primavera va ser un gran compositor de madrigals, que va gaudir de l'admiració i de l'amistat del príncep Carle Gesualdo da Venosa -una de les grans figures del madrigal tardà-, a qui va dedicar el seu tercer llibre de madrigals, publicat el 1585. També són a l'obra incloses peces d'aquest gènere del músic Vincenzo Fontana, i, com a mostra de les relacions entre les diferents ribes del Mare Nostrum, sembla que el vihuelista salmantí Diego Pisador va dur a terme la intabulació –crear una peça instrumental a partir d'una obra polifònica- de fins a deu cançons villanescas de Fontana.

El compositor romà Stefano Landi també és present en aquest projecte. Va combinar la seva faceta de músic religiós amb la de músic cortesà, creant cançons i àries per a veu i baix continu, a més de madrigals, encara que se sol subratllar el conservador del seu estil -més aferrat a la tradició renaixentista que a les formes del Barroc-, doncs el seu primer llibre de madrigals a cinc veus en poc es diferencia dels publicats al segle XVI, excepte és clar, pel continu.

Altres pistes del CD són el tema clàssic de Claudio Monteverdi Sì dolce ell turment, que la veu d'Èlia Casanova eleva fins al sublim, i també una cercavila del llaüdista napolità Andrea Falconieri, un compositor de música cortesana, que va residir a Espanya i França entre 1621 i 1628, per acabar la seva vida com a mestre de capella de la Capella Reial de Nàpols.

La dansa d'origen espanyol té el seu lloc en aquest projecte a través de les peces del guitarrista burgalès Lucas Ruyz de Ribayaz, autor d'un dels primers grans tractats per a l'instrument, Luz, i el nord musical, per caminar per les xifres de la guitarra espanyola, i arpa (1677), encara que també podem apreciar la influència hispana a Nàpols és les dues composicions incloses d'Antonio Valente que obren el disc. Valente va compondre una sèrie de mutanze, sobre Lo bailo dell 'intorcia, usant el mateix tema, sota obstinat, ritme, i estructura harmònica idèntica que els seus companys ibèrics. Sembla que espanyol ball de la destral, és a dir, dell'intorcia, va gaudir, d'una gran popularitat a tots els territoris pertanyents a la Corona d'Espanya.

Mediterrània és una obra que ens transporta amb elegància i bellesa a l'essència cultural que uneix els pobles les costes dels quals treuen el cap a aquest mar tan emblemàtic. I alhora constitueix un catàleg de primer ordre de la música del Renaixement tardà italià i primer Barroc.