Versus Glòries: “Evangelium”, un innovador espectacle de dansa

La Sala Versus Glòries pertany a la xarxa de teatres de proximitat, que agrupa una dotzena de locals teatrals de petita o mitjana capacitat distribuïts de llarg a llarg de la ciutat. En el cas de la que ens ocupa, a les proximitats de la plaça de les Glòries. La peculiaritat d'aquest tipus d'espais permet allotjar espectacles que potser no tindrien cabuda a les sales convencionals i per això qualsevol presentació constitueixi tot un repte, alhora que una sorpresa.

Espectacle Evangelium /@Pablo-Ignacio de Dalmases

La vam tenir en ocasió de l'estrena dins la temporada Dimarts en Dansa d'Evangelium, una coreografia de Maria Rovira que és, alhora, un espectacle de dansa i una obra teatral ja que incorpora també fragments parlats en castellà i català i fins i tot també en algun moment, elements audiovisuals. Tot això per oferir un muntatge que va més enllà de la finalitat lúdica pròpia de qualsevol espectacle, ja que al llarg dels seixanta minuts de durada subjau amb claredat la intencionalitat del missatge que es vol transmetre. Rovira descriu “Evangelium” com “una obra teatral que a partir dels textos bíblics reflexiona sobre la naturalesa humana i el seu sentiment atàvic de destrucció. L'enveja, la traïció, els canvis en els modes de vida, les crisis del món actual, la importància dels diners i, és clar, el pes de la religió. Quatre apòstols disposats a complir ordres, quatre actors a punt per ballar, quatre ballarins d'orígens diversos. Una música que combinarà des de les veus búlgares, místiques i espirituals fins als ritmes més autèntics de rock and roll”.

Els quatre apòstols són Roberth Aramburo, Abel Hernández, Àngel Gabriel Gutiérrez, Aleix Lladó que executen les accions coreogràfiques i interpretatives (aquestes dirigides per Javier Gamazo, responsable alhora de la música) amb l'ajuda d'alguns elements mínims d'escenografia (una taula i quatre cadires que apareixen i desapareixen i són utilitzades amb diversa funció). Al principi, el moviment sembla purament gimnàstic (amb moments molt propera als moviments dels jocs infantils) però a poc a poc es va complexitzant i donant pas diversos tipus de dansa que recorden de vegades la pròpia del break dance o de la comèdia musical. Entre les diferents peces, s'intercalen els monòlegs de cadascun dels personatges el contingut dels quals fa referència a temes com l'ecologia, la globalització, la manca de respecte a les minories i que culminen amb un final tràgic. L'itinerari coreogràfic i dramàtic d'Evangelium és anfractuós i té moments més brillants i altres de menys lluïts. Entre els primers un duo coreogràfic notable que, sota unes formes no exemptes de violència, amaga –o potser no– un contingut subliminalment gai.

No és, doncs, un espectacle de dansa a l'ús, sinó quelcom diferent, per tant constitueix una experiència interessant que pot desconcertar en algun moment, però que resulta digna d'atenció.