Javier Marín: "En el meu llibre evidencio les contradiccions entre teoria i pràctica política de la propia esquerra"

Javier Marín Vázquez s'ha dedicat a l'activisme polític durant més de cinquanta anys. En aquest temps, tal com assenyala a la seva pàgina web, ha passat d'estar detingut, torturat i acusat d'atemptar contra la seguretat de l'Estat a ser cap de policia i assessor de seguretat del Delegat del Govern a Catalunya.

Es va iniciar en la militància política amb el Partit del Treball d'Espanya (PTE) durant els anys "del plom", entre el 1968 i el 1979. Després, des del 1980 i fins al 2019, es va incorporar al PSC-PSOE. Es va formar en un màster en polítiques públiques i durant anys ha ofert xerrades, conferències i ha participat en debats. A més, ha volgut exposar els seus coneixements en política a diverses obres escrites.

Sobre el seu darrer llibre, la tercera edició d' Esquerra i Dreta, diferències polítiques fonamentals, ha parlat amb Catalunyapress. Us deixem a continuació una petita entrevista que serveix per mostrar allò que el lector es pot trobar en aquesta nova obra que presenta aquest mes de novembre.

Presentació del llibre Esquerra i Dreta, diferències polítiques fonamentals, de Javier Marín. @Javier Marín

Aquest mes de novembre presentes una tercera reedició d'Esquerra i Dreta, diferències polítiques fonamentals . La primera va sortir el 2008 i la segona el 2013. Per què ara en treus al mercat una de nova?

Primer perquè ja s'han esgotat les edicions anteriors i me la segueixen demanant. Segon perquè he volgut aprofitar el nou marc polític en què vivim des del 2019, per evidenciar les contradiccions entre la teoria i la pràctica política de la pròpia esquerra.

De fet, va ser el mateix motiu que em va impulsar per actualitzar la 2a edició, després de la caiguda del govern Zapatero, i l'ascens al poder de la dreta, amb els governs d'eme punt Rajoy.

Què trobaran els lectors a les seves pàgines que no fos a les edicions anteriors?

Una actualització en tota regla. La 1a edició comptava amb 70 pàgines i desenvolupava una visió del món global, des dels dos enfocaments, el conservador i el progressista.

A la 2a edició de 90 pàgines; seguint les indicacions del meu professor, el Dr. Viçenc Navarro, amb què vaig cursar el Màster de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, li vaig incorporar la visió de les polítiques públiques segmentades, per fixar els elements principals de distinció entre l'Educació, la Sanitat, els serveis socials, el treball, l'habitatge, la seguretat, la justícia i així fins a 12 polítiques públiques diferents.

La 3a edició revisada ha arribat fins a les 110 pàgines perquè li he incorporat una actualització política d'aquests darrers 13 anys des que va sorgir la 1a el 2008. Actualització que contempla la meva pròpia evolució política després de 40 anys de militància al PSC-PSOE, que vaig abandonar fa 1 any, per contradiccions ideològiques insuperables, entre allò que es predica quan s'està a l'oposició i allò que es practica quan s'arriba al govern.

Les tres edicions del llibre de Javier Marín @Javier Marín

I què el diferencia d'altres llibres o assaigs que tractin temes similars i que estiguin publicats per altres autors?

La primera inspiració per escriure aquest assaig, em va venir després de llegir l'obra de Norberto Bobbio, que ja és tot un clàssic en l'àmbit de les Ciències Socials: “Dreta i Esquerra” escrita el 1994, i que se centra en l'anàlisi dicotòmica entre 2 valors: Llibertat i Igualtat, des d'una perspectiva generalista, influïda per l'evolució política del mateix Bobbio, que va passar de militar a les files del feixisme Musolinià el 1927, a abraçar la causa liberal socialista el 1940.

La meva perspectiva és la d'un militant antifeixista, que des del 1968 fins avui, ha militat ininterrompudament i de forma molt activa, a les files del Comunisme Maoista fins al 1979, i a les del Socialisme Democràtic des del 1980.

El context situacional sempre influeix en les pròpies percepcions, en la interpretació i la visió del món, i les meves estan molt més basades en l'acció política militant d'aquests últims 50 anys, que són molt més pragmàtiques que teòriques.

Durant els 25 anys en què he estat el Director de Formació, em van batejar com la Marta Harnecker del PSC , probablement per la meva constància a aplicar les tècniques de comunicació a l'escriptura, que sempre he pretès fer: clara, concreta, concisa i sobretot breu. Això té molt a veure amb el teu objectiu didàctic, amb el per a qui escrius?

Jo pretenc ser un pedagog i divulgador de la “cultura obrera” que he mamat durant els 10 anys que vaig treballar en una gran fàbrica del metall, la MACOSA, avui ALSTOM. El meu enfocament és més el d'un obrer del metall, que ha evolucionat fins i tot professor universitari, però no ha oblidat que la lluita de classes és el motor que ha fet evolucionar el món. La història de la humanitat és la història de la lluita de classes entre explotadors i explotats.