El Parlament aprova "reparar" la memòria de les "bruixes" catalanes

Ple del Parlament /@EP

El ple del Parlament ha aprovat una resolució d'ampli consens que "repara" la memòria de les dones condemnades per bruixeria a Catalunya i titlla el fet de "persecució misògina", i crida els ajuntaments a revisar el nomenclàtor dels seus carrers per incorporar els noms d'aquestes dones.

La caça de bruixes a Catalunya va deixar centenars de feminicidis documentats després d'investigacions historiogràfiques que mostren una societat feudal i descentralitzada on les dones amb coneixements mèdics, vídues o no normatives eren acusades de bruixeria i assassinades amb la connivència social.

A la Vall d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), un dels llocs amb més execucions, es va aprovar la llei contra el crim de "bruixeria" més antiga d'Europa, datada el 1424.

En aquest context històric, la resolució aprovada avui a la cambra catalana ha tirat endavant amb els vots favorables dels grups que l'han presentada (ERC, JxCat, CUP i comuns) i el PSC-Units, a més de l'abstenció de Ciutadans i el 'no' de Vox i el PPC.

La resolució també planteja que els ajuntaments catalans revisin els seus carrers per incorporar els noms d'aquestes dones, com a exercici de "reparació històrica i de feminització" del nomenclàtor.

DEBAT

Les principals crítiques de Vox i PPC s'han centrat en el fet que es porti a ple una resolució sobre un tema que no té "rellevància", mentre que des del PSC i Cs també han opinat que s'hauria d'haver votat en comissió.

Al debat de la proposta, la diputada d'ERC, Jenn Díaz, ha posat en valor la memòria històrica per "reparar" les víctimes i ha assenyalat que es tracta d'un tema que té connexió amb el present. L'aprovació al ple del text, ha dit Díaz, ha de servir per demanar "perdó a un col·lectiu de dones que van ser acusades de bruixes".

Des de JxCat, la diputada, Aurora Madaula, ha assenyalat que el Parlament “pot i ha de ser un referent en la defensa dels drets de les dones”. Madaula ha recordat que les acusacions de bruixeria eren "catalitzadores de tensió social" amb un "marcat caràcter de gènere".

I la diputada de la CUP, Basha Changue, ha afirmat que la “cacera de bruixes” no es pot entendre sense “parlar de capitalisme”, ja que aquestes dones eren perseguides “perquè molestaven el desenvolupament del patriarcat capitalista”.

ESTUDIS ACADÈMICS

El text aprovat també demana que es posin en marxa estudis acadèmics "amb perspectiva de gènere sobre la caça de bruixes" i incorporar-ho al currículum acadèmic. A aquest fet s'ha referit durant el debat la diputada d'En Comú Podem, Susanna Segòvia, que ha defensat recuperar els noms d'aquestes dones, "torturades, perseguides i assassinades" perquè tenien "un nom i una vida".

La diputada del PSC, Gemma Lienas, ha justificat que el seu grup no hagi signat el text perquè, segons el criteri dels socialistes, aquest s'hauria d'haver votat en comissió, si bé han votat a favor i ha lamentat la connotació negativa del concepte “bruixa”: "És increïble que s'oblidi que aquestes dones eren sanadores".

Les paraules més dures contra la proposta les ha proferit la diputada de Vox, Mònica Lora, que ha lamentat que mentre hi ha pobresa a Catalunya i inseguretat, al Parlament es debat "sobre les bruixes".