Invasió de lloros a la Gran Via: “La Cubana presenta “Adeu Arturo”
La pandèmia ho ha trastocat tot i no diguem al món de l'espectacle. Al punt que La Cubana, una companyia molt barcelonina -nascuda a Sitges- que tenia com a norma estrenar tots els seus espectacles a la ciutat comtal, va haver de fer-ne una excepció amb l'últim, perquè “Adeu Arturo”, que tal és el teu títol, es va presentar al teatre Olympia de València i arriba ara, als tres anys del seu debut, al Coliseum com a culminació d'una turné per tot Espanya on ha estat vista per més de 300.000 espectadors.
La pandèmia ho ha trastocat tot i no diguem al món de l'espectacle. Al punt que La Cubana, una companyia molt barcelonina -nascuda a Sitges- que tenia com a norma estrenar tots els seus espectacles a la ciutat comtal, va haver de fer-ne una excepció amb l'últim, perquè “Adeu Arturo”, que tal és el teu títol, es va presentar al teatre Olympia de València i arriba ara, als tres anys del seu debut, al Coliseum com a culminació d'una turné per tot Espanya on ha estat vista per més de 300.000 espectadors. Un lloc molt adequat, perquè el personatge principal d'aquesta funció és Don Arturo Cirera Mompou, un acabalat i culte individu que va viure al número 23 de la Rambla de Catalunya amb l'única companyia del seu lloro -Arturo, un regal que li va fer, per cert, Fidel Castro- i que, en morir als 101 anys, deixa una quantiosa herència, així com unes normes molt concretes de com vol que sigui el seu funeral. Res de laments, ni de llàgrimes: ha de constituir una veritable festa i cap lloc millor per celebrar-ho que el teatre més proper al seu domicili, el Coliseum. La Cubana és l'encarregada de complir la darrera voluntat.
Jordi Milán, director de La Cubana, explica que, malgrat aquest punt de partida, “Adeu Arturo” és, com tots els espectacles que ha muntat aquesta companyia al llarg de més de quatre dècades, és “un cant a la vida, un carpe diem per reflexionar com s'ha de viure aprofitant cada minut i cada instant, perquè la vida no és un dret, sinó un privilegi. El resultat és una comèdia esbojarrada amb tocs surrealistes i amanida amb els ingredients que fem servir tradicionalment: humor, música -de Joan Vives-, moltes sorpreses i la buscada complicitat del públic”. Perquè, va afegir, “a La Cubana fem com sempre, un teatre de la vida, del qual tots fem quan ens repetim com uns lloros”.
La presentació d'aquest nou espectacle va tenir lloc en plena Gran Via, cap la façana del Coliseum, amb un decorat ple de lloros… de porespan, és clar, tret d'Arturo, que era real- i amb la presència uns vianants estupefactes que no sortien de la seva sorprenc perquè, com va recordar Milà, “no hi ha cap companyia que organitzi els merdés com nosaltres”.
Les funcions començaran la primera setmana de febrer i seran de dimecres a diumenge. Amb dos doblets: el dissabte a la tarda i el diumenge, en aquest darrer cas per la incorporació d'una sessió matinal. La cita continuarà fins al 22 de maig i les entrades -que ja s'estan oferint anticipadament- es poden trobar a la web de www.grupbalana.com.
Ah! i una dada més: s'està negociant perquè l'exposició del 40è aniversari de La Cubana, que ha estat durant mig any oberta a l'antic Hotel Miramar de Sitges amb extraordinari èxit de visites, es pugui presentar al Palau Robert de Barcelona en data a determinar.
Escriu el teu comentari