Montilla: "aposta per refer el consens sobre el català "

L'expresident de la Generalitat, José Montilla /@EP

L'expresident de la Generalitat, José Montilla, ha apostat aquest divendres per refer el consens sobre el català i ha exigit evitar polititzar aquesta qüestió: “El pitjor que podria passar al català és convertir-se en un argument de confrontació a la batalla política”.

“No serà polititzant el debat com aconseguirem millores en aquest terreny i malauradament la qüestió lingüística pot convertir-se en un objecte de confrontació política”, ha alertat a les Jornades per Renovar el Consens per la Llengua a Catalunya, organitzades per la Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC.

Montilla ha dit que s'han encès les alarmes pels que volen limitar l'ús del català o del castellà a un reducte domèstic, i ha garantit: "Si als anys 80 vam ser capaços d'impedir la divisió de l'escola per motius lingüístics, també ara ho serem de contribuir decisivament a la renovació del consens".

"UN NOMÉS POBLE"

"Aquest consens es basa que som un sol poble, tinguem l'origen que tinguem"; en què ningú no es pot apropiar de la llengua, que aquesta requereix protecció especial, i que "l'ús del català i el castellà no ha de ser motiu de confrontació”, ha afegit Montilla, que sosté que aquest consens s'han debilitat i està en risc.

El també president de la fundació considera que "la retòrica d'alguns independentistes provoca a molts ciutadans l'allunyament del compromís" amb el català i, tot i que descarta que l'anomenat procés independentista hagi provocat els problemes d'aquesta llengua, ha sostingut que l'agitació generada els darrers anys ha fet més malament que bé, en les seves paraules.

Ha apostat per "un canvi en l'orientació de la política lingüística de Catalunya que busqui la màxima complicitat ciutadana i eviti que les mesures es concebin com a imposades", i ha advertit que la via per resoldre els problemes del català no és anar-hi en contra del castellà.

CATALÀ A L'ESCOLA

Montilla ha negat que el català i el castellà tinguin un problema a l'escola, "si col·lectivament s'és capaç de ser flexibles en el desenvolupament dels projectes lingüístics a les escoles i ningú no s'entesta a convertir la immersió en un mètode d'anihilament del castellà".

Montilla, que creu que "no s'hauria d'haver produït mai la judicialització d'aquest tema", ha subratllat que l'escola compleix amb els objectius d'aprenentatge tant del català com del castellà o, i ha emmarcat els problemes que hi veu al català que la resta de llengües minoritàries d'Europa, que han de competir amb les majoritàries.

"La bona salut del català necessita que ho parlem amb naturalitat i amb normalitat, sense estridències, i un suport més gran dels poders públics, perquè viu en inferioritat de condicions respecte al castellà", ha afegit Montilla, que ha recordat que va arribar a Catalunya des de Còrdova i que se sent català d'adopció.

COL·LABORAR AMB EL GOVERN

Ha defensat que "les institucions espanyoles han de ser capaces d'introduir canvis més ambiciosos en la seva política lingüística", que creu que han de fomentar totes les llengües espanyoles en un marc de col·laboració entre el Govern central i les comunitats autònomes amb llengües pròpies, i evitant que siguin una arma llancívola.

Montilla ha assegurat que l'enquesta sobre usos lingüístics de l'Idescat demostren la bona salut del català, la llengua habitual per al 36% dels enquestats el 2018: “És un èxit col·lectiu indiscutible que no permet parlar del risc de supervivència de la nostra llengua ni de conflicte lingüístic a la nostra societat”.

Ha avisat que "la societat catalana és bilingüe i ho vol seguir sent, i qui no se n'adona viu al marge de la realitat", encara que ha insistit que el català està en una situació d'inferioritat respecte al castellà que requereix i justifica la intervenció de les administracions públiques per compensar-la.