Joana Ortega nega desobediència i Rigau assegura tenir la consciència tranquil·la

 

L'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la Consellera en funcions d'Educació, Irene Rigau, han declarat aquest dimarts com imputades per haver organitzat el procés participatiu del 9N. La primera ha negat desobediència i la segona, assegura tenir la consciència tranquil·la i haver complert amb el mandat del Parlament.

L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha negat que desobeís al Tribunal Constitucional organitzant el procés participatiu del 9N: "No tinc cap consciència d'haver desobeït en cap moment al TC".

Ho ha explicat a la premsa després de declarar com imputada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9N, i ha criticat la querella contra ella: "No està bé criminalitzar un acte polític, democràtic i pacífic".

Ortega ha assumit la màxima responsabilitat en el dispositiu logístic del 9N, ha assegurat que el TC no va concretar mai l'abast de la suspensió que va dictar, i ha al·legat davant el jutge que el propi president del Govern, Mariano Rajoy, va manifestar que el 9N no tenia "cap efecte jurídic".

Concretament, l'exvicepresidenta ha defensat davant el magistrat que Rajoy va ser el primer a restar-li validesa jurídica en afirmar que "el 9N no és un referèndum, ni una consulta, ni res que se li sembli i no té cap efecte jurídic", per la qual cosa ha conclòs que la querella als organitzadors del 9N no té sentit.

Malgrat assumir "la màxima responsabilitat" en l'organització del procés participatiu, ha conclòs que gens va ser il·legal, i l'única cosa que va fer el Govern va ser impulsar un compromís de país responent a un mandat del Parlament i donant veu als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, ha dit.

"No tinc cap consciència d'haver dictat una resolució injusta, d'haver comès cap irregularitat econòmica. Vaig actuar amb ple coneixement, molt responsablement i sempre amb respecte a la legalitat. Estic perfectament tranquil·la", ha resolt.

AL GOVERN CENTRAL

Ortega ha exposat que el Govern central va ser el primer que no va fer gens per frenar el procés participatiu, i ha criticat que va pressionar perquè es presentés la querella quan va veure "la magnitud" del 9N i que més de dos milions de catalans van acudir a les urnes.

En al·lusió a l'Executiu central, ha lamentat que no és bé dirimir la política en els tribunals, ha instat a resoldre els problemes polítics des del diàleg i el consens, i ha demanat posar fi al procés judicial al que s'enfronten tant ella com el president Artur Mas i la consellera Irene Rigau perquè és "injust".

CRONOLOGIA

Ortega ha repassat davant el jutge la cronologia dels fets, assegurant que, quan el 29 de setembre el TC va suspendre la consulta en el seu format original, ella mateixa va donar la instrucció de "parar immediatament tots els expedients econòmics i totes les actuacions administratives" vinculades amb la votació.

Després d'aquesta decisió del TC, el Govern va plantejar un procés participatiu alternatiu que l'alt tribunal també va suspendre, però Ortega ha defensat que en aquest cas la Generalitat no va frenar el procés perquè tota l'organització ja estava tancada i els voluntaris a punt: "No hi havia res que jo pogués frenar".

L'exvicepresidenta ha exposat la Generalitat va demanar al TC un aclariment de l'abast de la suspensió del procés participatiu, però l'aclariment "mai va ser" contestada: per aquest motiu el Govern va seguir amb els seus plans i va decidir celebrar el 9N.

RIGAU ASSEGURA TENIR LA CONSCIÈNCIA TRANQUIL·LA

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha assegurat aquest dijous que té la "consciència tranquil·la" per haver organitzat el procés participatiu del 9N, i ha defensat que no va fer gens negatiu, sinó que solament va complir un mandat del Parlament.

En declaracions als periodistes després d'haver declarat com imputada pel 9N, ha precisat que no ha respost a les preguntes de la Fiscalia per haver "canviat" de criteri respecte al 9N, ja que primer no va apreciar cap delicte però després sí ho va apreciar.

Rigau ha recordat que la Fiscalia catalana va rebutjar en un inici presentar qualsevol querella sobre el 9N, però finalment ho va fer a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat: "Va ser un canvi de criteri que no vaig entendre".

Així, a la seva declaració aquest dijous com imputada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la consellera ha respost a preguntes del jutge i del seu advocat, però s'ha negat a fer el mateix amb les preguntes de la Fiscalia i de l'acusació popular.

Rigau ha resumit així la seva defensa de l'organització del 9N: "He defensat que des del meu punt de vista una societat democràtica ha de conèixer el pluralisme i l'opinió de la ciutadania. No vaig veure gens negatiu en el que es va fer", ha al·legat.

"No vam desobeir", ha resolt la consellera, que ha argumentat que el Govern es va informar per conèixer l'abast dels recursos presentats al Tribunal Constitucional (TC) contra el 9N i, després de fer-ho, va decidir seguir cap a endavant amb el procés participatiu.

DIRECTORS D'INSTITUT

"Vaig complir amb un mandat del Parlament; del meu parlament", i ha assegurat que no es va donar ordres als directors dels centres docents per obrir els centres com a punts de votació, sinó que només se'ls va informar que podien cedir l'espai.

"Ni jo ni cap membre del Departament (d'Ensenyament) vam donar cap tipus d'ordre als directors d'institut", segons la consellera, que ha recordat que els punts de votació van ser gestionats pels voluntaris que es van prestar a ajudar en l'organització del 9N, i no per docents.

La declaració de Rigau ha durat poc més d'una hora, i en ella també ha defensat que li sembla estranyíssim que en el seu moment se li acusés d'haver fet una utilització privada de la consulta per enriquir-se: "Ni jo ni cap membre del Govern vam fer gens per enriquir-nos".