La labor humanitària de Pro-Activa, el millor exemple de solidaritat davant la crisi migratòria
Lledó Barberá.- Aylan Kurdi, el nen trobat ofegat a la turística platja turca d'Ali Hoca Burnu, que es va convertir en el símbol del drama dels refugiats i va commocionar a tothom, també va ser el punt d'inflexió perquè Óscar Camps, director de l'empresa catalana de socorristes Pro-Activa Serveis Aquàtics decidís tirar mà dels seus estalvis (15.000 euros) i anar-se fins a Lesbos per ajudar als refugiats que fugen de la cruenta guerra a Síria.
"Vaig veure que allí ningú cap a gens per ajudar a la gent que s'ofegava a pocs metres de la costa. Així que vaig decidir reunir-me amb l'equip i els tècnics més propers, els vaig dir que tenia 15.000 euros i que volia anar a ajudar als refugiats. La idea va quallar ràpidament en l'equip", explica el propi Camps. La seva empresa, Pro-Activa Serveis Aquàtics porta 17 anys en funcionament ocupant-se de garantir la seguretat en les costes de quatre comunitats autònomes espanyoles.
Va ser a principis de setembre quan va viatjar per primera vegada a Lesbos, acompanyat únicament per una altra persona, per estudiar la logística del lloc i fer una labor de reconeixement: com estaven les coses sobre el terreny, com es coordinava l'ajuda, veure on podrien situar-se i en quines costes podrien desenvolupar la seva activitat. Però el flux d'embarcacions i la necessitat d'ajuda eren tan grans que "a la mitja hora d'arribar" ja estava dins de l'aigua "rescatant a persones".
Des d'aquest moment no han parat. Ara es coordinen en dos grups diferents de treball i fan torns de 14 dies. "Psicològicament és molt dur", assegura Óscar Camps. A més, considera que "no es pot ser un superheroi tota la vida" i que és "important tornar, recuperar la normalitat" encara que pugui arribar a ser enrevesado pel canvi tan radical que suposa i la quotidianitat de les seves vides a Espanya. "No t'asseguis útil", afirma.
??Ara bé, les condicions de treball no són les millors. "Treballem a pèl", compte Camps. Aquests socorristes voluntaris es juguen el tipus entrant a l'aigua a salvar vida solament amb un neoprè, aletes i fins i tot les pròpies embarcacions que abandonen els refugiats en la riba. Però la importància del treball que duen a terme i la quantitat de gent a la qual salven vides, supera amb escreix el fet de no comptar amb els recursos òptims per a això.
"Som els únics espanyols i els únics que estem en l'aigua", explica. "Encara que siguem socorristes i puguem fer primers auxilis en terra no podem de tant treball que tenim en l'aigua", continua. I és que cada dia arriben entre 1.000 i 1.500 persones, que recepcionan una mitjana d'entre 15 i 20 pots diaris que porten a bord a 50 persones aproximadament.
En terra hi ha organitzacions que faciliten mantes, aliments, roba seca i serveis sanitaris. La forma que tenen de treballar en equip va néixer de forma casual, per necessitat. "No va haver-hi una coordinació general, cadascuna va escollir el camp de treball que quedava lliure i ens comuniquem a través del telèfon".
PRO-ACTIVA OPEN ARMS
Per aquests motius, i perquè, a pesar que no surten cada dia imatges en els telenotícies, els refugiats segueixen arribant "i ho fan en pitjors condicions", Pro-Activa ha creat una micro ONG 'Pro-Activa Open Arms', amb la qual pretenen recaptar fons per aguantar l'hivern i fins que la Comunitat Europea posi solució, que espera serà "aviat" encara que la xifra de morts en el Mediterrani ascendeixi a més de 3.000 persones i sembli "que a ningú li importi".
En cap moment han comptat amb l'ajuda d'administracions o governs. "Ningú ens ha facilitat gens", recorda Camps i qualifica de "vergonya" que siguin els mateixos voluntaris els que hagin de pagar-ho tot de la seva pròpia butxaca.
Ara bé, des de l'ONG s'inclinen per que els fons que demanen per poder continuar desenvolupant la seva labor arribin abans per la pròpia població que per les institucions. "Jo prefereixo que 2.000 ciutadans posin 10 euros cadascun que no una institució gran posi 20.000 euros perquè es tracta també de buscar la solidaritat de tot el món, que se sàpiga què està passant i que la població es torni sensible davant aquests fets", i continua "cal mobilitzar-se independentment del que facin els governs i les institucions, que sempre van molt poc a poc. Ha de ser la població qui mani i decideixi".
I, sens dubte, aquesta mobilització i col·laboració de la població ha arribat perquè en aquests moments, i amb 20 dies de marge, l'ONG ha aconseguit recaptar ja el 93% del seu objectiu, és a dir, 13.978 euros dels 15.000 necessaris. A més, van aconseguir, per primera vegada en la història, que 23 rellevants persones del sector de la publicitat s'unissin per una causa comuna i creessin la campanya 'IamSirian'.
HI HA SOLUCIÓ?
Per a Óscar Camps l'única solució possible és que "la Comunitat Econòmica Europea (CEE) posi remei" i s'acabi amb les màfies on es fiquen els refugiats per intentar aconseguir el somni d'una vida millor. "Els venen una falsa sensació de seguretat amb armilles falses que no suren, que estan fets d'escuma i els deixen a la deriva en embarcacions sense ningú que sàpiga conduir-la", explica.
I el conflicte es torna més dramàtic en una zona com en la qual ells treballen. "Són els límits d'Europa amb Àsia, la part més propera a l'Estat Islàmic", explica. "És un punt calent i és molt complicat actuar allí, fins i tot per a nosaltres que ho fem d'una manera altruista", afirma Camps, que diu que, malgrat estar reconeguts per les autoritats, fan el treball que cap d'elles fa: "arriscar-se a entrar en el mar a buscar embarcacions a la deriva o naufragant".
I, encara que tenen les seves pròpies eines són "molt lents i té molta zona de costa que cobrir i, moltes vegades, quan arriben a un punt, el drama ja està fet". En aquest sentit, creu que "la CEE hauria de posar una solució, fer una via segura perquè aquesta gent pugui arribar a Europa sense arriscar la seva vida creuant el Mediterrani". Així i tot, se sent esperançat i creu que s'acabarà posant remei.
Escriu el teu comentari