Metges espanyols condicionen 'gripalitzar' la Covid-19 a l'adopció de 5 eixos clau per atendre el virus

Una persona refredada es moca/@EP

Durant les darreres setmanes, un dels temes de què més s'ha parlat és de gripalitzar la Covid-19. Un canvi d'estratègia que la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària, semFYC, i les 17 societats federades que la integren, condicionen el desenvolupament de dues línies de mesures, 5 pilars estratègics, i un conjunt d'actuacions sobre les quals cal determinar ordre d'implantació i mecanismes de juxtaposició.

D'aquesta manera, juntament amb la participació d'experts dels grups de treball i programes implicats, ha fet públic un document que proposa decidir com ha de ser el moment i la forma d'un canvi d'estratègia del país en la gestió de la COVID-19. Aquest document persegueix, doncs, assentar les bases del necessari debat cap a un canvi en la gestió de l'atenció a la pandèmia de coronavirus passant d'un model d'atenció a la crisi a un model de control de la pandèmia amb un altre model d'abordatge, indiquen.

Com ja s'està veient les últimes setmanes, els impactes de la transmissió futura del SARS-CoV-2 a la salut seran previsiblement menors a causa de l'àmplia exposició prèvia al virus, les vacunes adaptades regularment a nous antígens o variants, la propera arribada antivirals i la implantació de mesures ja conegudes, que augmenten la protecció dels més vulnerables durant futures onades.

Així, la semFYC contempla dos escenaris possibles que es poden juxtaposar o succeir. El primer, l'endemització del SARS-CoV-2, amb un virus present de manera continuada encara que amb xifres baixes d'incidència. I, d'altra banda, l'aparició de noves variants que puguin provocar un augment en la transmissibilitat, la gravetat de la malaltia, o que escapin a la resposta immune i donin lloc a brots o ones epidèmiques successius.

L'OMS rebutja tractar la Covid-19 com una endèmia, tal com proposen alguns països com Espanya

Des del seu punt de vista, qualsevol estratègia que s'implementi ha de tenir present aquests dos escenaris possibles. S'obre, així, una nova realitat sociosanitària que suposa la presa de decisions per minimitzar l'impacte de la pandèmia i crear una infraestructura anticipatòria del que pugui succeir a l'escenari 1 i el 2, en moments de coexistència de tots dos, així com en l'evolució de l'un a l'altre.

En el document, realitzen una valoració a favor i en contra dels factors permeten o no valorar un canvi d'estratègia. A favor hi ha l'elevada cobertura vacunal, l'actual comportament del virus o la disponibilitat de test; en contra, es troba que no se sap com serà el comportament del virus en el futur, la possibilitat que les variants sortegin la immunitat vacunal o la no estandardització de dades entre comunitats.

MESURES DE NORMALITZACIÓ DE L'ATENCIÓ AL CORONAVIRUS

Des de la semFYC s'assenyalen 5 pilars o eixos fonamentals en què s'hauria de basar l'estratègia de l'atenció a la malaltia de COVID19. El primer és potenciar la salut pública, millorant els Serveis de Salut Pública de totes les comunitats autònomes i posar en marxa el Centre Nacional de Salut Pública amb recursos i sistemes d'informació que incorporin indicadors essencials a nivell local, autonòmic i nacional, tant sanitaris com de salut ambiental.

El segon, incorporar el sistema de vigilància d'"Equips Sentinella" en el seguiment de la pandèmia dotant la xarxa dels suficients recursos i la modernització dels sistemes d'informació. El segueix definir "llindar" d'acció política, ja que els responsables polítics i autoritats sanitàries haurien d'establir un "llindar" de risc basat en indicadors "durs" de seguiment per sobre del qual es posarien en marxa mesures polítiques de restricció social.

El quart pilar estratègic passa per l'enfortiment i la transformació de l'AP. És a dir, normalitzar l'atenció de la malaltia basada en la clínica, tenint en compte que davant de quadres lleus s'han de proposar autocures, empoderar el pacient i impulsar la conscienciació al voltant de la importància de la interacció social, especialment amb població vulnerable.

Catalunya gripalitzarà el Covid-19 a la primavera "si no apareixen noves variants i produeix casos lleus"

Altres mesures a valorar en aquest àmbit són adequar les plantilles i impulsar els perfils professionals dels equips d'Atenció Primària per poder donar resposta a la gestió, seguiment i rastreig dels brots Covid-19, orientades a integrar les funcions de "gestors COVID" als equips. I millorar la inversió en Atenció Primària en tecnologia, equipament i estructura física, així com un pla de contingència a Atenció Primària per a futures onades o pandèmies.

Una persona és vacunada contra la Covid-19 /@EP

Finalment, el cinquè pilar és la vacunació. La recomanació és continuar amb la recomanació activa de vacunació i la priorització en població vulnerable i de risc. A més, incideixen en la necessitat de fer extensiva la vacunació als països en vies de desenvolupament i entorns desafavorits.

FULL DE RUTA AMB DUES FASES

Conforme l'anàlisi feta, es proposen dues fases d'implantació d'aquestes; per a aquestes mancarien determinar, via comitè tècnic, quins indicadors s'estableixen i quins llindars es defineixen per avançar o retrocedir a les fases.

En una primera fase, on l'inici i la durada quedaria subjecte a l'evolució de la variant òmicron o variants de major impacte per a la salut pública, es proposa la implantació d'una xarxa de centres sentinella que mantingui una atenció completa de seguiment, tant de casos covid com de casos no covid sobre una població determinada i, per tant, les estimacions serien factibles a falta de determinar l'aleatorització adequada.

Així mateix, el manteniment d'aïllaments i les quarantenes basades en l'evidència científica del moment i en consens amb comunitats autònomes; la introducció dels tests durant l'aïllament, per disminuir aïllaments i quarantenes al màxim; la creació o reforç de la figura del gestor administratiu covid als centres de salut, un important reforç administratiu actualment, que en el futur tingui capacitat per realitzar IT en base a una ordre mèdica. I l'adequació de la població assignada per cada metge mitjançant la contractació d'especialistes en Medicina Familiar i Comunitària.

Per a la segona fase s'hauria d'adaptar el model de xarxa de metges sentinella -ja implantada al seu moment per al control epidemiològic de la grip estacional- a les característiques del SARS-CoV-2 i altres infeccions que poguessin aparèixer, tenint en compte que serà necessari dimensionar, modernitzar, digitalitzar i perllongar durant tot l'any el funcionament; un sistema d'atenció basat en la situació clínica i la implantació de la telemedicina amb les quotes normalitzades.