La Malaltia d'Alzheimer afecta a unes 600.000 persones a Espanya

 

El 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de la Malaltia d'Alzheimer, la forma de demència més freqüent que, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), afecta a unes 600.000 persones a Espanya. Unes xifres que aniran en augment en els propers anys, ja que s'estima que dins de 35 anys podrien existir més d'1,5 milions de pacients.

En l'última dècada s'ha realitzat un avanç notable en la detecció de la malaltia, sobretot quant a la detecció precoç: actualment a Espanya es diagnostiquen cada any uns 40.000 nous casos d'Alzheimer. No obstant això la SEN estima que entre un 30 i 40% dels casos podrien estar sense diagnosticar, principalment perquè solament estan identificats un 20% dels casos que encara són lleus.

"Al nostre país encara existeix una proporció molt important de demències no diagnosticades, especialment en les fases més lleus, a causa d'una falta de conscienciació en la població general i a una escassa planificació sanitària; tot això a pesar que el diagnòstic precoç ha demostrat clarament una reducció de la repercussió social i de l'impacte econòmic de la malaltia", assenyala la Dra. Sagrario Manzano Palomo, Coordinadora del Grup d'Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia. "Hem de, per tant, reduir el nombre de persones en les quals es diagnostica aquesta malaltia en fases avançades de la mateixa. Però també augmentar la sensibilització social, sobretot perquè s'entengui que la causa de la pèrdua de facultats i de la capacitat de fer coses no és necessàriament per envelliment i que, per tant, ha de ser avaluada. Aquest és un altre aspecte prioritari des del punt de vista mèdic".

Quan el pacient comença a presentar els primers símptomes clínics, principalment pèrdua de memòria, la malaltia ja porta anys present en el cervell d'aquesta persona. Això fa que les primeres fases de l'Alzheimer solguin passar desapercebudes. Per tant, fins que la malaltia no produeix una disfunció o pèrdua neuronal que el subjecte no pot compensar, i per tant apareixen els primers símptomes, no se sol acudir a la consulta del metge. Actualment el 18,5% dels pacients que acudeixen a una consulta de Neurologia ho fan per alteracions de memòria o sospita de deterioració cognitiva. En majors de 65 anys, suposa el 35% de les consultes. "Sobretot cal parar esment a símptomes que podem recordar com les quatre Aes i una C. Les Aes són: Amnèsia, incapacitat per recordar fets recents, encara a pesar que s'utilitzin pistes o claus; Afàsia, dificultat per denominar objectes senzills; Apràxia, dificultat en el maneig d'utensilis domèstics o eines i Agnòsia, dificultat per reconèixer l'entorn o per reconèixer que té deficiències en la seva memòria. La C fa referència a la Conducta, a canvis sobretot en l'estat d'ànim, irascibilidad i apatia", assenyala la Dra. Sagrario Manzano.

La demència és una de les principals causes de discapacitat als països del nostre entorn -afectant tant al pacient com al cuidador-, és la malaltia crònica que provoca major dependència -per sobre d'altres com l'ictus, la malaltia de Parkinson o les malalties vasculars-, i comporta un elevat risc d'institucionalització, amb la carrega soci-sanitària que això comporta. En el 80% dels casos, els responsables de la cura del pacient solen ser els familiars i, ja que un pacient amb Alzheimer necessita, de mitjana, unes 70 hores setmanals de cures, es calcula que un 75% dels familiars a cura de malalts d'Alzheimer sofreix estrès i un 50% depressió.

En termes de cost per a la societat, es considera que les demències són la tercera causa després del càncer i la malaltia vascular. I encara que la despesa ocasionada per la demència s'incrementa en funció de la seva gravetat, l'existència de malalties associades i la presència de complicacions neuropsiquiátricas, s'estima que les despeses sanitàries de malalts d'Alzheimer són un 34% majors que els derivats d'una població similar sense la malaltia. A Espanya, la major part de la despesa ocasionada per la demència és a càrrec de la família del pacient (87 %) enfront del 13% assumit per fons públics.

"L'Alzheimer és una de les malalties més freqüents, amb major despesa social i de discapacitat i, el progressiu envelliment de la població, fa que sigui un problema de proporcions epidémicas. A més és una malaltia familiar, ja que el nucli social proper és el que ha d'atendre a aquestes persones", destaca la Dra. Sagrario Manzano. "Per tant, no solament és necessari implementar programes globals que permetin un diagnòstic precoç, sinó començar a abordar la malaltia des d'un enfocament multidisciplinari que abasti no només al malalt sinó també als cuidadors principals i, així, reduir la càrrega sanitària, social i econòmica de les demències".