La dislèxia està causada per problemes neurològics i no de percepció visual

 

Investigadors de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) han utilitzat imatges per ressonància magnètica per demostrar que la dislèxia, dificultat en l'aprenentatge de la lectura, l'escriptura o el càlcul, està provocada per una disfunció principalment neurològica i no de percepció visual com es pensava.

Aquest problema sol impedir que els nens que ho sofreixen aprenguin a escriure amb normalitat "independentment d'altres destreses cognitives com la intel·ligència, el raonament o la memòria", segons ha reconegut Ibone Saralegui, neurorradióloga que ha liderat l'estudi. I històricament, s'associava a problemes de percepció visual.

En aquest treball van utilitzar imatges obtingudes mitjançant ressonància magnètica per avaluar la xarxa neuronal relacionada amb la lectura en nens amb dislèxia que no havien rebut tractament específic amb anterioritat. Així, van veure que els lectors amb dislèxia semblaven tenir una xarxa neuronal per a la lectura diferenciada dels normolectores i d'aquells amb alteracions de la motilidad (mobilitat) ocular. Una troballa que, segons la investigadora, prova que en la dislèxia intervenen diversos factors. "Un dels seus principals causants és una alteració en la ruta fonològica per a la lectura dels nens, la qual cosa té una gran incidència en la teràpia que se'ls ha d'aplicar. Les teràpies visuals i auditives, per exemple, no són adequades en el tractament d'aquests nens", ha explicat Saralegui.

Això explicaria que la dislèxia no tingui guareix a pesar que molts pares van a la consulta de l'oftalmólogo o del logopeda pensant que, després d'un bon tractament, el seu fill va a deixar de ser-ho. "Un nen és disléxico sempre", ha insistit, si bé reconeix que amb un tractament precoç i correcte, pot millorar "notablement" l'habilitat lectora i la seva capacitat de comprensió.

EN LES LLENGÜES OPAQUES HI HA MÉS DISLÈXIA

A més, en el seu estudi també van observar com el percentatge de disléxicos és molt superior entre els parlants de llengües opaques, com l'anglès i el francès, en les quals un mateix grafema pot pronunciar-se de diverses formes (la lletra 'a', per exemple, pot llegir-se com 'a' o 'ei' en funció de la seva posició dins de la paraula). El treball es va realitzar amb nens castellanoparlants però admet que les seves conclusions podrien extrapolar-se als vascoparlantes" ja que el basc i el castellà tenen un "nivell de semitransparencia molt semblant". En ambdues llengües, el grafema coincideix amb el fonema, és a dir, a una lletra li correspon, en general, un so.

En la lectura el primer pas fonamental és aquest assemblatge entre els fonemes i els grafemes, per la qual cosa les llengües opaques presenten un problema afegit: cal aprendre diversos fonemes per a un mateix grafema. "Per això, en aquestes llengües es duplica, gairebé, el percentatge de nens disléxicos. En les llengües transparents i semitransparentes hi ha una menor incidència de la dislèxia, i aquesta es presenta més tard, encara que el problema de comprensió persisteix", assenyala la investigadora.