Atur, precarietat i emancipació centren les preocupacions dels joves espanyols

Segons ha assenyalat a Europa Press el president del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), Héctor Sanz, malgrat que l'ONU ha proposat com a tema de l'efemèride d'aquest any la "participació cívica" dels joves en la societat, al seu judici, en el cas d'Espanya "la prioritat és la qüestió socioeconòmica".

"Respectem molt la temàtica de l'ONU, però creiem que a Espanya tenim altres urgències", ha afirmat.

Així, jutja que la principal preocupació de l'organització i de la població jove és, d'una banda, la desocupació, i, per un altre, que "molts d'els qui tenen treball tenen una ocupació precària que tampoc els permet emancipar-se i fer un pla de vida". "No tenim ocupació i quan ho tenim no ens arriba per comprar un habitatge", ha lamentat.

En aquest sentit, segons l'avanç de resultats de l'últim baròmetre de CIS (juliol de 2015), publicat aquest dimecres, per a la població de 18 a 34 anys la sensació és que la situació econòmica actual és bàsicament "dolenta" (43,75%) o "molt dolenta" (26,5%), encara que un 34,5% confia en millori en el termini d'un any, mentre que un 13,8% espera que empitjori i un 43%, que es mantingui igual.

A més, la percepció més estesa entre el col·lectiu sobre la seva situació econòmica particular és que tenen una situació econòmica "regular" (44,1%), o, per un 26,65%, "dolenta" o "molt dolenta".

Així, segons les dades de l'estudi, un 6,4% té uns ingressos inferiors a 601 euros, un 6,2% cobra entre 601 i 900 euros, i un 16,65% té uns ingressos d'entre 901 euros i 1.200 euros (29,4% té uns ingressos inferiors a aquesta xifra). Després, hi ha un 13,7% que cobra entre 1.200 i 1.800 euros i un 20,5% amb un nivell d'ingressos d'entre 1.800 i 4.500 euros.

DOS DE CADA DEU NO PODEN EMANCIPAR-SE

En aquest sentit, Sanz ha assenyalat que l'edat mitjana d'emancipació a Espanya és de 28 anys, quan en altres països europeus els joves surten de casa molt abans.

A més, ha recordat que, segons l'últim estudi de l'Observatori de l'Emancipació del CJE (dades de 2014), únicament dues de cada deu joves a Espanya poden emancipar-se abans dels 30 anys i al voltant de 200.000 han emigrat fora del país des que va començar la crisi, fins a finals de l'any passat.

Precisament, Sanz ha assenyalat la "migració forçosa" a la qual, segons ha explicat, es veuen obligats molts joves en acabar el seu període de formació i no trobar un lloc de treball. "No em refereixo a aquells que surten d'Espanya per millorar el seu aprenentatge, sinó a aquells que es veuen forçats a anar-se perquè aquí no troben treball", ha matisat.

Així, ha lamentat que molts d'aquests joves "estan preparats" i tenen formació universitària però, al no existir llocs de treball per a ells al país, "acaben per anar-se a Alemanya o a altres països i el seu treball contribueix al PIB i al sistema públic d'aquests països en lloc de l'espanyol".

"Est és un dels reptes, aconseguir que els joves no hagin de marxar-se i que els que s'han anat puguin tornar, ha expressat. Molts d'aquests joves han fet un esforç per preparar-se i estan disposats a treballar per sota de la seva qualificació si fa falta, però en algun moment han de poder trobar un treball que els permeti desenvolupar un pla de vida".

En aquest sentit, l'informe d'Eurostat del passat mes de juny situava a Espanya com el país amb major nivell d'atur juvenil (menors de 25 anys) de la UE, amb un 49,6%, mancant conèixer les dades d'ocupació de Grècia. Segons aquest informe, al juny eren un total de 775.000 joves espanyols menors de 25 anys els qui buscaven treball sense trobar-ho.

De fet, d'acord amb les dades del CIS de juliol, per als joves d'entre 18 i 34 anys, l'atur (66,5%) i els problemes d'índole econòmica (29,35%) són els principals reptes als quals s'enfronta la societat, juntament amb la corrupció i el frau (45,5%).

Quan es tracta d'ells mateixos, entre els problemes que els afecten inclouen també entre els més destacats l'educació (16,6), la qualitat de l'ocupació (11,5) i els problemes "d'índole social" (7,8%), a més dels anteriors.

Malgrat això, aquest informe indica que, aproximadament un de cada deu joves d'entre 18 i 34 anys (13,4%) es declara "completament feliç" i un percentatge del 65,45% assegura tenir un nivell de "felicitat" d'entre 7 i 9 punts en una escala de deu, encara que són els més joves (d'entre 18 i 24 anys) els qui tenen un major percentatge de respostes en aquesta franja (69,5%).

HONRADESA, TOLERÀNCIA I AMISTAT

L'estudi indica també que, referent a les preferències i valors dels joves, aquests assenyalen cap a una societat "plural" quant a orígens, cultures i religions com la més "desitjable", en un percentatge superior que el dels seus majors (un 63,3% assenyala aquesta opció enfront de la mitjana del 52,4%).

A més, consideren que l'honradesa (25,9%), la tolerància i el respecte (24,7%), la disciplina (9,7%) i el sentit de la justícia (8,5%) són les virtuts més importants perquè la convivència en societat sigui bona.

Juntament amb aquests valors, una investigació del Centre Regna Sofia d'Adolescència i Joventut publicat el passat mes d'abril indicava que, entre els joves de 15 i 24 anys, les prioritats més destacades són "tenir persones en qui confiar" (8,71 sobre 10), "tenir bones relacions familiars" (8,67), "guanyar diners" (8,51) i "tenir èxit en el treball" (8,48), tenir una "vida sexual satisfactòria" (8,08) i aconseguir una "bona capacitació cultural i professional" (8,04).

PARTICIPACIÓ EN LA SOCIETAT

La celebració del 'Dia Internacional de la Joventut' aquest any ve marcada per la qüestió de la participació cívica dels joves en la societat a tots els nivells, segons la proposta de l'ONU amb motiu de l'efemèride.

Segons l'organisme internacional, és "essencial" aconseguir que els joves participin i es comprometin en els diferents àmbits de la vida en societat amb la finalitat de "aconseguir el desenvolupament humà sostenible".

En aquest sentit, la implicació dels joves en àmbits socials com la política o les ONG i organitzacions del tercer sector és encara una actitud minoritària entre aquest col·lectiu, en comparació de les franges d'edat superiors.

Així, per exemple, un estudi de la Plataforma del Voluntariat a Espanya amb dades de 2014 xifra en un 16,4% el percentatge de joves de fins a 24 anys que col·laboren amb una ONG, i en un 18,1%, entre els 25 i els 34 anys.

Aquesta proporció contrasta amb la qual presenten trams d'edat superior, com les persones de 35 a 44 anys (25,5%), els de 45 a 54 anys (34,5%) o les persones de 55 a 64 anys (40,8%).

Quant a les seves posicions polítiques, el baròmetre del CIS de juliol indica que els joves s'alineen, principalment, a l'esquerra (una mitjana de 4,33 en un espectre en el qual 1 és esquerra i 10 dreta), encara que el nucli major (24,5%) se situa en el centre (5).

Encara així, malgrat que, segons un estudi del Centre Regna Sofia, un 41,4% dels joves de 18 a 25 anys estan "bastant" o "molt interessats" pel que fa a la política, el mateix informe assenyala que el 76,8% no pertanyen a cap partit ni estan interessats a fer-ho.

Finalment, en matèria religiosa, poc més de la meitat (54,65%) es declara creient d'alguna religió, principalment la catòlica (51,55%), encara que la major part dels joves (74,95%) no vas agafar a oficis o cerimònies religioses "gairebé mai" tret que es tracti d'una cerimònia del tipus noces, baptisme, funeral o semblants.