La majoria de les urbanitzacions a Espanya no compta amb un pla de protecció per als incendis
La gran part de les urbanitzacions o poblacions espanyoles que estan envoltades de vegetació forestal o situades en terrenys forestals, en l'anomenada interfase urbà-forestal, no té un pla d'autoprotecció contra incendis tot i que que la normativa europea i espanyola exigeixen que disposin d'un, segons denuncia el Col·legi d'Enginyers Forestals.
El col·lectiu ha assenyalat que aquesta circumstància canvia les condicions a les quals s'enfronten els equips d'extinció, ja que la prioritat són les persones, després els béns i, finalment, la muntanya. A més, l'actuació passa a ser de defensa en lloc d'atac, per la qual cosa augmenten els riscos, cal prendre decisions com evacuar o confinar i l'escenari de l'operatiu d'extinció es complica per la presència de diverses variables.
Per tot això, defensen la necessitat que les urbanitzacions estiguin preparades per a l'autoprotecció, amb plans realitzats per professionals forestals que prevegin l'avaluació de riscos, les actuacions de prevenció, les mesures de vigilància i alarma, els mitjans materials i humans en cas d'incendi, les mesures d'evacuació i la planificació davant una emergència.
També han subratllat que, tant a nivell europeu, com a nacional i autonòmic a Espanya, hi ha diferents normatives que obliguen a disposar d'un pla d'autoprotecció en aquestes zones per evacuar de forma segura als habitants en cas d'incendis, salvar les propietats i lluitar de forma eficaç contra el foc, sense posar en perill la vida dels equips d'extinció.
En aquest sentit, ha indicat que comunitats autònomes com Galícia, Andalusia, Catalunya, Extremadura, Madrid i València disposen de legislacions sobre la matèria, però que encara hi ha comunitats que manquen d'elles. Així mateix, ha destacat la importància de fer complir aquestes normatives, ja que si no "de gens serveix tenir legislació si no es vetlla pel seu compliment".
NORMATIVA
D'aquesta manera, les comunitats autònomes que sí disposen d'aquestes legislacions contemplen que la franja exterior de protecció ha de ser de 15 a 25 metres d'ample al voltant de les urbanitzacions en zones en contacte amb zones forestals, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria i arbustiva aclarida; tenir el terreny de les parcel·les no edificades lliures de vegetació i amb massa arbòria podada i esclarida; disposar de boques de reg homologades per a l'extinció d'incendis; mantenir nets de vegetació asseca els vials de titularitat privada, tant els interns com els de accés, així com les cunetes.
La normativa també advoca per reduir l'estrat arbori de la vegetació d'interior de jardins o parcel·les; podar l'arbrat; evitar el contacte de la vegetació amb les edificacions; no acumular residus o material combustible; evitar tanques vives com a elements de tancament; presència de dues vies d'accés, almenys, a la urbanització; senyalitzar els carrers sense sortida; adequar els punts segurs i refugis o punts de trobada; utilitzar materials no combustibles en elements exteriors, portes i finestres; disposar dels elements contra incendis bàsics, com una mànega d'aigua i una serra, així com una reserva d'aigua; situar a més de 10 metres de la casa qualsevol combustible, propà o gasoil i col·locar la llenya en un lloc tancat; així com no cremar rostolls ni restes vegetals, ni fer barbacoes en zones amb vegetació
Escriu el teu comentari