L'Audiència Nacional rebutja arxivar la trama Pretòria davant "rotunds" indicis de suborn, tràfic d'influències i blanqueig
L'Audiència Nacional ha rebutjat en sengles actuacions el sobreseïment de la causa contra l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) Bartomeu Muñoz i la resta d'acusats de la presumpta trama Pretòria de corrupció urbanística en considerar que hi ha indicis "rotunds" de comissió de suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.
En aquestes interlocutòries, recollits per Europa Press, la Secció Quarta penal considera que han de continuar les actuacions penals amb els tràmits establerts pel procediment abreujat, i confirma l'acte del Jutjat Central d'Instrucció 5 del 18 de desembre de 2014.
Concretament, desestima els recursos presentats per les defenses de Bartomeu Muñoz; el presumpte cervell de la trama, l'exdiputat del PSC Luis Garcia, 'Luigi'; els excargos de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, així com altres sis imputats.
A l'exalcalde Bartomeu Muñoz, acusat de dos presumptes delictes de suborn, el tribunal considera que el recurs no pot prosperar perquè existeixen "nítids indicis de participació delictiva" i una constància indiciaria del desplegament d'una conducta possiblement constitutiva d'un delicte de suborn, segons l'acte.
Assegura que existeixen "dades contrastades sobre que va poder rebre fins a 1,7 milions d'euros en concepte de comissió pel seu essencial i irregular intervenció en l'operació urbanística denominada 'Operació Pallaresa', així com altres 6.480 euros de l'empresa Limasa".
Respecte al presumpte cervell de la trama, considera que en la instrucció hi ha "indicis racionals de criminalitat" que emanen de les intervencions telefòniques, la documentació confiscada, els informes pericials i les testificals.
"De totes aquestes fonts s'extreu la indiciaria participació del recurrent en els delictes que se li atribueixen": tràfic d'influències i blanqueig de capitals, en constar acreditat indiciariamente que aquest va obtenir guanys procedents d'activitats presumptament delictives en operacions urbanístiques, que van ascendir a 5,8 milions.
Escriu el teu comentari