La supervivència dels bebès prematurs per sobre de la setmana 29 de gestació és "altíssima"
En l'última dècada s'ha avançat en molts aspectes en l'atenció dels bebès prematurs, les possibilitats de supervivència, amb o sense seqüeles, "ha millorat de manera espectacular", explica el cap de Servei de Neonatología de l'Hospital Verge de la Rosada de Sevilla, el doctor Antonio Losada Martínez, qui afirma que a partir de la setmana 29 o 30 de gestació les possibilitats són "altíssimes".
"En gairebé qualsevol nen per sobre de les 29 o 30 setmanes de gestació les possibilitats de supervivència són altíssimes, gairebé del 100%, i amb molt poques seqüeles o sense cap. El problema està en el gran prematur on queden coses per aprendre", afirma Losada, amb motiu del començament aquest dimecres del XXV Congrés de Neonatología i Medicina Perinatal.
Si hi ha alguna cosa que és "una petita xacra", és que "segueix augmentant el nombre dels grans prematurs", probablement "per la vida que portem, l'elevada edat materna i la utilització de tècniques de fecundació 'in vitro'". No obstant això, "és cert que cada vegada té menys risc ser prematur, encara que el millor és no ser-ho". Quant a les seqüeles, la qual cosa més li preocupa al metge a l'hora d'atendre a aquests nens és que no puguin realitzar una vida normal. "Sobretot les seqüeles neurològiques, evitar els retards mentals i paràlisis cerebrals o la ceguesa, que són seqüela que impedeixen fer una vida normal", afirma en una entrevista a Europa Press.
Segons les dades d'aquesta organització a Europa uns 500.000 bebès neixen prematurs cada any, d'ells uns 29.000 ho fan a Espanya. En el cas dels grans prematurs, aquests naixements representen un percentatge que oscil·la entre l'1,5 i l'1,8 per cent del total de naixements.
EL PAPER DE LA GENÈTICA
El congrés, que està organitzat per la Societat Espanyola de Neonatología i la Societat Espanyola d'Infermeria Neonatal, se celebrarà fins al 22 de maig. "És un congrés que fem junts però no regirats", afirma Losada, qui s'encarrega de l'organització d'aquesta trobada. En la seva opinió és important que aquest congrés es faci de manera conjunta amb els professionals d'Infermeria, sobretot tenint en compte que "en la cura del nounat la infermeria és fonamental". "El 80 per cent de la cura ho porta la Infermeria i, per això, és important l'alienació del coneixement", afegeix.
L'objectiu, més enllà de posar en coneixement el desenvolupament de noves tècniques o avanços tecnològics, és fer un repàs el més ampli possible de temes interessants o nous que d'alguna forma ajudin a millorar l'actuació davant el nounat, objectiu final del quefer diari dels professionals que cuiden dels més petits.
Entre els temes més destacats es troba el paper de la genètica i quines aplicacions poden tenir la genòmica o l'epigenètica en el desenvolupament i prevenció de les malalties del nounat. "És un camp nou que comença a donar alguns fruits", explica a Europa Press, al mateix temps que considera que "hem d'estar preparats per integrar-ho en la Neonatología". "La genètica que ens semblava que era una cosa molt clara resulta que aquesta plena de matisos importants", recorda aquest expert, qui creu que el futur d'aquests petits pacients pansa per conèixer millor a les generacions anteriors.
De cara a la seva implicació en la prevenció dels prematurs, "es pot començar a descobrir què mares tenen més possibilitats de tenir nens prematurs; genèticament es podrà investigar". Durant la trobada també es va a tractar el desenvolupament neurològic del prematur, així com les implicacions de la malaltia del recitin nascut en l'edat adulta. "Aquest tema ens interessa molt perquè va a tenir implicacions en el futur, com conèixer de quina manera podem prevenir-les", afirma.
Actualment, ja se sap que els bebès prematurs presenten major risc d'hipertensió, de ser més petits i de tenir problemes de salut. "Com a metges no solament ens interessa tractar al nounat, ens interessa tractar a l'adult. No solament volem nens sans, volem adults sans", adverteix.
Com a novetat es va a parlar del nounat com a donant i receptor d'òrgans, -"que és minoritari", apunta - i es va a afrontar una taula nova sobre oncologia del nounat, que "encara que no és molt freqüent, també tenen malalties tumorals, encara que no hi ha experiència per crear pautes", afegeix.
Escriu el teu comentari