Trobats a Terol els fòssils de la primera tortuga pleurosternida trobada a Espanya

L'exemplar ha estat batejat com Riodevemys inumbragigas, que significa 'la tortuga de Riodeva que vivia a l'ombra del gegant', atès que en aquest mateix jaciment es van trobar fa anys les restes d'un dels majors dinosaures saurópodos europeus, el Turiasaurus riodevensis, de 35 metres de llarg i 45 tones de pes, segons han informat des de la UCM.

"L'holotip i únic exemplar d'aquesta nova tortuga correspon a gran part d'una closca, així com a escassos ossos pendiculares aïllats", ha explicat l'investigador del departament de Paleontologia de la UCM i un dels autors de l'estudi, Adán Pérez-García.

La seva regió ventral, és a dir, la part de baix, es trobava en millor estat que la part dorsal, les peces de la qual estaven desarticulades però a prop uneixis d'unes altres, la qual cosa ha permès conèixer la morfologia de gairebé tota la closca.

El petit animal, amb una closca d'uns 35 centímetres de longitud, habitava exclusivament en ambients d'aigua dolça, com era el cas del jaciment turolense en aquella època.

OBERTURA DE L'ATLÀNTIC

Fa entre 160 i 145 milions d'anys, en el Juràsic Superior, les tortugues del grup Paracryptodira, 'germanes' de les quals van donar origen a les actuals tortugues marines, terrestres i galápagos, vivien en ecosistemes d'aquest tipus, fins que l'obertura de l'Atlàntic nord va separar al grup i va dividir als exemplars entre Amèrica del Nord i Europa.

"Pensem que la vinculació amb l'aigua dolça va condicionar la distribució del grup, aïllant a les poblacions americanes i europees quan es van separar tots dos continents, generant-se un oceà entre ells", ha suggerit el paleontòleg.

L'estudi, publicat en la revista 'Journal of Systematic Palaeontology', analitza també per primera vegada les relacions de parentiu del grup Paracryptodira, tenint en compte les seves distribucions geogràfiques.

"Descrivim una nova família, Compsemydidae, a la qual pertanyen tortugues que van viure tant a Amèrica del Nord com a Europa molt després de l'extinció dels Pleurostérnidos", ha indicat Pérez-García.

L'investigador ha puntualitzat que "aquest nou grup va conviure amb els últims dinosaures, descartant les aus, i va sobreviure a la seva extinció".