El Suprem cita com imputat en el cas ERE a l'expresident de la Junta Manuel Chaves

 

L'instructor del cas dels ERE fraudulents a Andalusia, el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Alberto Jorge Barreiro, prosseguirà aquest dimarts amb el seu calendari d'interrogatoris als aforats nacionals en la causa, i en concret amb la compareixença de l'expresident de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves, diputat al Congrés.

Chaves, igual que la resta d'aforats va ser citat en qualitat de "imputat" en relació amb els "actes realitzats en l'acompliment de les seves funcions amb motiu de la concessió d'ajudes sociolaborals i ajudes econòmiques directes a diferents empreses d'aquesta Autonomia, així com les prestades a persones físiques".

En la seva exposició raonada, acceptada pel Suprem, la jutge de Sevilla que investiga la matriu d'aquesta causa acusa indiciariamente als aforats dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, i sobre aquestes acusacions pivota la instrucció en l'alt tribunal.

A Chaves se li cita en relació a actes realitzats com a president de la Junta Andalusa i previsiblement se li preguntarà en relació amb l'informe de perits de la Intervenció General de l'Estat (IGAE) que qüestiona el sistema triat per l'atorgar-les ajudes soci-laborals qüestionades a través de l'instrument pressupostari denominat "transferències de finançament".

POSTURA DELS PERITS

En el seu informe pericial, els perits consideren "inadequada i improcedent" la fórmula de les transferències de finançament i l'absència de procediment legal per a la concessió i lliurament de les ajudes investigades.

D'aquesta ajudes es van nodrir expedients de regulació d'ocupació amb irregularitats com la innecessarietat d'una reestructuració laboral com a tal o la prejubilación de persones que no formaven part de les plantilles afectades, entre altres aspectes.

Assenyalant el període comprès entre els anys 2000 i 2009, el citat informe retreu als consellers d'Economia i Hisenda d'aquesta etapa; l'exministra Magdalena Álvarez, l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán i Carmen Martínez Aguayo, la no adopció de les "mesures necessàries" sobre aquest tema.

El primer aforat a declarar en el Suprem va ser l'exconseller d'Ocupació José Antonio Viera, qui va declarar que, amb el sistema de concessió d'ajudes sociolaborals que es va implantar a Andalusia, ell pretenia "instaurar un sistema àgil dins de la legalitat per poder-ho aplicar a les necessitats urgents".

En el curs de la seva declaració, Veiés va rebutjar conèixer els programes pressupostaris concrets que s'investiguen en la causa pels ERE presumptament fraudulents a Andalusia "perquè el seu càrrec era polític i no entrava en el detall de la denominació de les partides" o en la sistemàtica econòmic-comptable empleada. Es va presentar com un mestre sense coneixements jurídics concrets sobre aquest tema.

Per la seva banda, el també expresident andalús José Antonio Griñan va reconèixer dijous passat davant l'instructor que el succeït amb l'assumpte dels ERE és "una barbaritat" i que totes les ajudes concedides de forma "aleatòria i sense control" mereixen una responsabilitat política i fins i tot penal però ha afegit que, sobre aquest assumpte, l'actuació de la seva Conselleria va ser "irreprotxable".

Griñán la labor de la Conselleria que va dirigir entre 2004 i 2009 subratllant que s'han personat com a acusació i han sol·licitat imputacions, fins i tot de militants del Partit Socialista, han denunciat les situacions en la Serra Nord i han fet les modificacions legislatives necessàries, tot això quan han tingut coneixement que les coses no s'havien fet correctament.

"No hi ha hagut un gran pla, però sí un gran frau", va manifestar davant els periodistes que li esperaven a les portes del Suprem.