La jutge anul·la la compra de béns de Sijena per la Generalitat i el MNAC

Per això, en la seva sentència, la magistrada acorda que la possessió material d'aquests béns ha de ser reintegrada als seus propietaris i que els béns siguin traslladats al Monestir de Sijena, situat en el terme municipal de Villanueva de Sijena; imposa a més les costes del procés judicial a les institucions catalanes.

En resposta a les al·legacions realitzades pels demandats, la magistrada considera acreditat que tant la Comunitat autònoma d'Aragó com l'Ajuntament de Villanueva de Sijena estan "legítima i legalment autoritzats" a reclamar els béns puix que els correspon la protecció i gestió del patrimoni cultural i històric aragonès.

"Atès que ostenten competències administratives culturals sobre el monument, tenen plena legitimació per sol·licitar la nul·litat dels contractes celebrats entre la Generalitat i la Comunitat Religiosa que va alienar els béns del Monestir de Villanueva de Sijena", indica en la seva sentència.

Basant-se en una abundant legislació, la magistrada considera que en aquest cas es tracta d'un concepte extensiu del que s'entén per bé immoble i, per tant, la declaració de BIC de 1923 "va recaure sobre l'immoble amb totes les seves parts integrants".

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó en una nota de premsa, la jutge al·ludeix en concret a la Real Ordre de 28 de març de 1923 que va declarar Monument Nacional el Real Monestir de Sijena afegint que, per tant, "li és també aplicable el Reial decret de 9 de gener de 1923 sobre alienacions de béns artístics i històrics eclesiàstics".

QUAN ES VA DECLARAR BIC

Incideix que els béns objecto d'aquests contractes de compravenda ara en litigi "es trobaven en el Monestir de Villanueva de Sijena en el seu moment de declaració com a Monument Nacional en 1923 i per això reuneixen les característiques esmentades per ser considerats part de l'immoble del Monestir i, conseqüentment, ha de resultar aplicable a aquests béns alienats el règim jurídic establert per la Llei de Patrimoni Històric Español (LPHE) per als béns immobles declarats d'Interès Cultural. I amb les conseqüències de l'article 18 i 36 de LPHE".

Raona en la seva sentència que en aquests contractes de compravenda "s'han traspassat per les parts els límits de l'autonomia privada infringint norma imperativa o prohibitiva" i que s'han vulnerat àmpliament l'ordenament jurídic, que l'alienació "és nul·la de ple Dret", i que aquesta alienació "en cap cas deuria haver-se produït, doncs la legislació protectora vigent no permetia el desmembramiento i consegüent destrucció de Béns d'Interès Cultural".

Conclou que no havent-se notificat prèviament aquestes alienacions ni a l'Administració de l'Estat, ni a la Diputació General d'Aragó, conforme a l'assenyalat, i entenent els béns venuts com a consubstancials al Real Monestir de Sijena i parteixes integrants del mateix, el caràcter de BIC per estar compresos dins de la declaració realitzada l'any 1923 (seria el cas de les pintures murals, sepulcres, portes, escultures i relleus), aquestes alienacions "emmalalteixen d'un vici de nul·litat absoluta o radical, de ple Dret".

"Es tracta d'un BIC indivisible, l'alienació del qual en parts implica la seva destrucció i mutilació, no sent per tant així enajenable ni hàbil per ser posseït en concepte d'amo per ningú, mentre no obtingui les llicències corresponents i necessàries de l'autoritat administrativa competent conforme al procediment administratiu a seguir", remarca.

EN REBEL·LIA PROCESSAL

La sentència dictada respon així a les demandes presentades per Comunitat autònoma d'Aragó i l'Ajuntament de Villanueva de Sijena en les quals sol·licitaven que es declaressin nul·les les compravendes de béns realitzades entre la monges Sanjuanistas de Real Monestir de Villanueva de Sijena i la Generalitat.

Com demandats en el procés figuren a més de la Generalitat i les monges Sanjuanistas de Real Monestir de Villanueva de Sijena, les Reverendes Sanjuanistas del Monestir de Valldoreix en la població de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) i al MNAC.

Davant la no compareixença de l'Ordre Sanjuanista del Monestir de Villanueva de Sijena ni de les Reverendes Sanjuanistas del Monestir de Valldoreix, la magistrada declara a ambdues congregacions en rebel·lia processal.

En resposta a la demanda, la Generalitat va al·legar, entre altres raons, la legalitat de les compravendes basant-se en què es tracta de béns mobles no inclosos a la declaració de Bé d'Interès Cultural del Monestir de Sijena realitzada en 1923.

Per la seva banda, el MNAC va indicar en el seu escrit que l'operació de compravenda realitzada va ser "una operació de salvament i protecció del patrimoni i no d'un espoli" i va argumentar a més que "el principi d'intangibilidad dels béns immobles del patrimoni ha de cedir davant el principi de conservació la Llei 16/1985 de 25 de Juny del Patrimoni Històric Español i protecció del patrimoni", per la qual cosa sol·licitava que la demanda anés desestimada.

Entre els béns venuts en 1983, segons consta en la sentència, es troben fins a 44 peces el preu total de les quals era de 10.000.000 pessetes; l'any 1992 es van vendre altres 12 obres, per import de 25.000.000 pessetes i en 1994, un altre conjunt d'obres que sumaven 14.855.000 pessetes; la quantia total del plet pels tres contractes ascendia a 49.855.000 pessetes.

L'advocat Jorge Español, que representa a l'Ajuntament de Villanueva de Sijena, ha considerat que la sentència "és una fita en la història judicial espanyola", ha valorat aquest dimecres en un comunicat.