Condemnen a 1 any i 4 mesos de presó a Daniel Fernández, Manuel Bustos i el seu germà Francisco Bustos
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a un any i quatre mesos de presó l'exsecretari d'Organització del PSC i exdiputat del Parlament Daniel Fernández; a l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos i el seu germà, el regidor del municipi Francisco Bustos, per sotmetre a l'alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, a "un veritable setge persuasiu i insidiós" per 'col·locar' a un excàrrec del tripartit.
"Es van prevaldre de comú acord per abordar, asesiarla i, finalment, convèncer", ha conclòs la sentència de la Sala Civil i Penal del TSJC, que per aquest delicte de tràfic d'influències també els ha imposat quatre anys i sis mesos d'inhabilitació per exercir càrrecs públics i a pagar una multa de 60.000 euros; la sentència és recurrible davant del Tribunal Suprem (TS).
A l'alcaldessa li ha condemnat a una pena de set anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic, si és el cas per prevaricació ja que, després de les pressions rebudes, va ordenar a l'empresa externa de recursos humans canviar el criteri per nomenar finalment al maig de 2012 la candidata que Fernández i els Bustos volien, en detriment d'una altra aspirant.
La decisió sosté que Fernández i els germans Bustos eren plenament conscients que estaven infringint les regles de selecció de l'Ajuntament per col·locar com a directora de l'àrea d'urbanisme en el municipi a Carmina Llumà i que abocaven a l'alcaldessa a dictar una resolució "manifestament injusta i contrària als principis que han de guiar l'actuació de qualsevol administració pròpia d'un Estat de dret".
CRITERIS "D'AMIGUISME POLÍTIC"
El TSJC veu en l'actuació dels tres "un inadmissible favoritisme afavorit i fundat en criteris d'amiguisme polític", ja que Llumà havia estat càrrec del Govern tripartit i dona del cap de l'assessoria jurídica de l'Ajuntament de Sabadell.
Els germans Bustos, després de fracassar en els seus primers intents per col·locar a l'ajuntament, van intentar demanar la cooperació de Fernández, com a secretari d'organització del PSC, perquè d'ell depenien les qüestions internes més importants: "Va suposar un veritable salt qualitatiu en la intensitat de la influència fins llavors desplegada".
VOT PARTICULAR DE GIMENO
La sentència compta amb el vot particular del president del TSJC i president del tribunal d'aquesta causa, Miguel Ángel Gimeno, que ha mostrat la seva "discrepància" a la condemna imposada per la sala -formada pels magistrats Maria Eugènia Alegret i Carles Ramos- en el cas concret de Fernández, ja que considera que la sentència dóna per provats fets que no havien estat objecte d'acusació, en concret una suposada trucada telefònica.
Gimeno relata que l'acusació de tràfic d'influències a Fernández es basava en una reunió que va mantenir amb Pérez el 18 de maig a la seu del PSC a Barcelona, però que es va demostrar en judici que aquesta trobada va tenir lloc ja després que l'alcaldessa i els tècnics modifiquessin la qualificació de Llumà, per la qual cosa, segons ell, no va poder haver influït.
Per condemnar-lo, el tribunal es basa, per contra, en una suposada trucada telefònica prèvia -no intervinguda perquè només estava "punxat" el telèfon de Manuel Bustos per la investigació del cas Mercuri- en la qual se li va instar a canviar els criteris després que un dels acusats li demanés que ho fes: "L'anunci d'una trucada no suposa que es faci", de manera que creu que aquesta prova no té solidesa per condemnar per tràfic d'influències.
Escriu el teu comentari