Investigadors del CSIC identifiquen molècules que reverteixen l'efecte anticoagulant de l'heparina

Un estudi dut a terme per científics de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert i sintetitzat diverses molècules que inhibeixen l'efecte del fàrmac anticoagulant més comú, l'heparina.
|
20210205142515

 

Un estudi dut a terme per científics de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) del   Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert i sintetitzat diverses molècules que inhibeixen l'efecte del fàrmac anticoagulant més comú , l'heparina.


Els resultats de la investigació han estat patentats i publicats a la revista 'The Journal of Medicinal Chemistry (ACS)'. Així, s'ha observat que dues d'aquestes molècules s'han provat, amb resultats molt bons, en assaigs amb ratolins, cosa que podria ser el pas previ per dissenyar possibles fàrmacs.


Un equip format per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat una molècula sintètica senzilla (lligant) que inhibeix l'efecte de l'heparina, el fàrmac anticoagulant més utilitzat, però que

Desenvolupen una molècula que reverteixen l'efecte anticoagulant de l'heparina /@EP


En aquest treball, l'equip liderat per Ignacio Alfonso, de l'Institut de Química Avançada de Catalunya, ha utilitzat sistemes químics combinatoris dinàmics per a un cribratge més ampli, fet que els ha portat a descobrir molècules amb més potencial que han pogut fer el salt a assaigs ex vivo i in vivo amb ratolins.


"Els assaigs de coagulació amb ratolins mostren que les molècules optimitzades són potents antídots amb ús potencial com a fàrmacs de reversió de l'heparina", ha explicat l'investigador.


L'heparina s'utilitza àmpliament en clínica principalment com a anticoagulant, però també com a antiviral i anticancerós. A més, el seu ús s'ha revitalitzat encara més amb la pandèmia de la Covid-19, ja que actualment s'està fent servir com a tractament preventiu dels trombes produïts en malalts de coronavirus i embarassades.


"El tractament amb heparina és molt comú en malalts amb risc de presentar trombes sanguinis. No obstant, en alguns casos es donen reaccions al·lèrgiques o sobredosis, que produeixen l'aparició d'importants hematomes o fins i tot hemorràgies incontrolades", ha assenyalat l'investigador.


En aquest sentit, ha afegit que aquestes situacions són crítiques en malalts sota tractament amb heparina que necessiten ser intervinguts quirúrgicament de manera urgent o imprevista (per exemple, després d'un traumatisme sever o un accident cardiovascular). "En aquests casos la inhibició de l'heparina circulant al torrent sanguini és imprescindible per evitar complicacions per sagnat excessiu", ha aclarit.


"Els resultats obtinguts d'aquesta investigació subratllen l'èxit d'aquesta metodologia. A més, s'ha trobat una correlació excel·lent entre els resultats del cribratge i la inhibició de l'heparina amb assaigs enzimàtics in vitro, dels quals es van obtenir una petita col·lecció de molècules amb bona activitat. D'aquesta bateria de molècules, dues presentaven activitats in vitro significativament millors que les obtingudes el 2018, i per tant es van provar en assajos in vivo obtenint excel·lents resultats. Aquest estudi representa una validació definitiva del nostre enfocament", ha conclòs Ignacio Alfonso.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA