La sanitat i, sobretot, l'atenció primària, s'han vist durament copejades per la pandèmia . Aquesta setmana fa dos anys que el Govern decretés l'inici de l'estat d'alarma i del confinament estricte que va tenir tota la població espanyola, excepte els treballadors essencials, tancada a casa durant setmanes. I després de tot aquest temps i l'experiència adquirida, des de Metges de Catalunya opinen que s'ha de “blindar” la inversió sanitària per recuperar tant el sistema com els professionals .

Un sanitari, a punt d'entrar a la Unitat de Cures Intensives /@EP

DOS ANYS DE PANDÈMIA

El 14 de març de 2020 encara no sabíem gaire sobre el Covid-19 i de fet, encara avui, segueixen havent-hi moltes incògnites al seu voltant. Però el que sí que teníem al març del 2020 era informació que arribava directament dels hospitals: cada vegada eren més pacients els que ingressaven amb pneumònies i requerien de llits, respiradors i/o cures intensives .

No només això escassejava, sinó que també ho feia el material de protecció que havien d'usar els sanitaris per combatre el virus amb seguretat personal . De fet, es van arribar a difondre imatges de sanitaris cobrint-se amb bosses d'escombraries o ulleres de busseig o snorkel. I van ser diverses les empreses o persones voluntàries que es van dedicar a cosir mascaretes o fabricar màscares per donar-les als hospitals.

Les setmanes van anar passant i amb elles van arribar temporades millors, i altres de pitjors, quant a taxes d'ocupació als hospitals. Però el que passava (i ha passat aquest mateix hivern amb l'arribada d'òmicron) era que en els moments en què les onades de contagi anaven a l'alça, es necessitava més personal del que es tenia contractat. La pressió assistencial era molt alta, els sanitaris doblaven torns, augmentava el cansament i l'estrès, es contagiaven i ocasionaven baixes i molts metges arribaven als hospitals amb contractes temporals per poc després ser acomiadats. D'altra banda, s'endarrerien operacions no urgents, es cancel·laven proves diagnòstiques i s'atenia els pacients telefònicament.

S'HA DE "BLINDAR" EL PRESSUPOST SANITARI PER RECUPERAR EL SISTEMA

Amb aquestes situacions repetint-se a cada onada i amb sis onades d'experiència, des de Metges de Catalunya (MC) han recollit “10 lliçons imperdibles” per al sistema de salut que han extret d'aquests dos anys de pandèmia. Però apunten que el més important de tot és que el pressupost sanitari "deixi de dependre de la decisió política i quedi blindat mitjançant un pacte que impliqui tots els actors del sector de la sanitat" .

Per aquest sindicat mèdic, que té més de 10.000 afiliats i és majoritari a la sanitat pública i concertada, és imprescindible que "aconsegueixin ja els 15.000 milions d'euros de pressupost anual que els experts i assessors coincideixen a apuntar com la xifra necessària per recuperar la accessibilitat al sistema, dur a terme inversions estratègiques i millorar les condicions laborals i retributives dels professionals”.

"10 LLIÇONS IMPERDIBLES"

Dit això, des de Metges de Catalunya han remés un comunicat en què expliquen quines són per a ells les lliçons apreses durant la pandèmia. Des de Catalunyapress les hem recopilat i les exposem a continuació:

1. La Salut Pública no pot ser anecdòtica . És a dir, des de Metges de Catalunya afirmen que “el sistema de vigilància epidemiològica ha d'estar correctament finançat i dotat de personal suficient”. Per tant, consideren important "incorporar experts a l'elaboració de programes i plans de salut, així com al disseny d'infraestructures sanitàries".

2. Retallar en sanitat té conseqüències immediates i futures. Expliquen des del sindicat de metges allò que ja hem esmentat més amunt: s'han trobat amb equipaments obsolets i insuficients, així com amb dèficit de personal. "El pressupost sanitari mai no es pot encongir", defensen.

3. Els equips de protecció individual (EPI) no són un protocol, sinó una obligatorietat . Com dèiem prèviament, els metges no disposaven de guants o màscares, per exemple, per prevenir els contagis en tractar els pacients.

4. Les retallades i la pandèmia han esquerdat la salut física i mental dels professionals amb càrregues de treball pernicioses i extenuants. Sobre això asseguren que el 70% dels professionals de la salut tenen símptomes d'esgotament professional. A més, afirmen que les baixes per estrès i ansietat són el doble que abans de la pandèmia.

5. L'atenció primària està enfonsada i s'ha de reconstruir . Falten 800 metges de família a Catalunya, asseguren. A més, apunten que cal desburocratitzar les tasques assistencials i han augmentat les agressions en consulta. Per solucionar-ho tot, relaten que “el pressupost de l'atenció primària ha de representar el 25% del total de salut, tal com recomanen l'OMS, les societats científiques i els experts internacionals, i no pas el 17% actual.

6. Les condicions laborals i retributives de la sanitat pública estan fora de mercat, ja que ja no hi ha fronteres ni barreres . "En comparació amb els països del nostre entorn, es pot afirmar que l'exercici de la professió mèdica a Catalunya i al conjunt de l'Estat és precari. No és cap sorpresa que el 57% dels MIR planegin marxar ni que les Administracions es trobin amb enormes dificultats per contractar nous professionals", diuen.

7. La millora de les condicions laborals dels sanitaris també ha de repercutir en l'accessibilitat i la qualitat de la sanitat pública .

8. La població catalana amb pòlisses de salut privada ha passat del 25% el 2010 al 32% el 2021, com a conseqüència de les retallades, la pandèmia i l'experiència d'empitjorament de l'atenció que perceben els pacients .

9. El relleu generacional dels facultatius és altament preocupant. Pel que fa a aquest punt, des de Metges de Catalunya indiquen que el proper lustre, el 20% de metges que actualment es troben en actiu es jubilarà. Un percentatge que serà el doble d'aquí una dècada. Per tant, consideren que és preocupant que no s'estigui planificant un recanvi i lamenten que "la manca de professionals d'algunes especialitats ja és alarmant".

INFERMERES I FISIOTERAPEUTES LLUITARAN PER UNES MILLORS CONDICIONS LABORALS EL 30 DE MARÇ

Protesta organitzada per Satse al centre de salut Guayaba (Madrid) /@SATSE

A més, el sindicat Metges de Catalunya no és l'únic que considera que cal millorar immediatament les condicions laborals dels professionals sanitaris. De fet, des del Sindicat d'Infermeria (SATSE) s'ha convocat una concentració el proper dimecres 30 de març davant de les seus dels serveis autonòmics de salut.

Amb això, volen "exigir solucions que acabin amb el greu deteriorament i precarietat que pateixen els hospitals, centres de salut i altres centres sanitaris i sociosanitaris, així com unes condicions laborals dignes”. Cosa que ja han fet en ocasions anteriors, ja que aquesta concentració se suma a les que es van dur a terme els passats 10 i 22 de febrer als centres de salut i hospitals respectivament.

Segons l'organització sindical, tant els hospitals com els centres de salut suporten encara una gran sobrecàrrega i una forta pressió assistencial, mentre que les diferents conselleries de salut no han reforçat les plantilles d'infermeres i fisioterapeutes, sinó que, fins i tot, “han anat acomiadant , fins i tot, els professionals que es van contractar amb motiu de la pandèmia".

"Una clara i lamentable situació d'abandonament i desinterès que provoca, per exemple que, lluny de millorar, empitjorin les llistes d'espera per ser intervingut, fer-se una prova o simplement ser vist a la consulta mentre que els professionals estan cada cop més saturats i extenuats i tenen menys temps i recursos per fer la seva tasca assistencial i de cures", criticat des de SATSE.

MAREA BLANCA SE SUMA A LA LLUITA

Per part seva, els ciutadans també volen que millori immediatament la situació de l'Atenció Primària. Sense anar més lluny, aquest dilluns a Vilapress parlaven amb la Marea Blanca de Abrera. Des de la plataforma, explicaven que la concentració que van dur a terme el passat dia 3 davant del CAP del municipi "va servir per fer públiques tres reivindicacions: la necessitat d´un nou equipament, la demanda de més professionals amb millors condicions laborals i una millor gestió " .

Abrera reclama "canvis urgents" a l'atenció primària