El PSOE s'oposa a obrir una via per poder jutjar crims del franquisme

Arxiu - El diputat de la CUP, Albert Botran Pahiss, durant una intervenció al Congrés. - EUROPA PRESS/J. Hellín. POOL - Europa Press

El PSOE s'ha mostrat en contra que el Congrés accepti tramitar la proposta dels seus socis parlamentaris d'obrir una via perquè els tribunals espanyols puguin jutjar els crims del franquisme. Els socialistes al·leguen que la proposició de llei vulnera els principis bàsics de legalitat, d'irretroactivitat i de seguretat jurídica, i ha preferit canalitzar aquest debat a la Llei de Memòria que està encallada a la Cambra.

ERC, PNB, EH Bildu, Més País i Compromís --juntament amb Junts, la CUP i el BNG -- han defensat al Congrés la iniciativa presentada el 2020, mentre es manté 'congelada' la tramitació parlamentària de la Llei de Memòria Democràtica , aprovada pel Consell de Ministres al juliol.

La seva idea és incorporar al Codi Penal una disposició continguda en diferents instruments internacionals ratificats per l'Estat espanyol perquè a les víctimes de la dictadura i els seus familiars els sigui reconegut, de manera eficaç, el seu dret d'accés a la Justícia d'acord amb els estàndards. exigits pel dret internacional dels drets humans".

En concret, han sol·licitat introduir un article per deixar clar que allò previst al Codi Penal "no impedirà el judici ni la condemna d'actes o omissions que, en el moment de la seva comissió, constituïen, segons el dret reconegut per les nacions que conformen la comunitat internacional, els delictes de genocidi, lesa humanitat, i contra les persones i els béns protegits en cas de conflicte armat”.

EL PSOE DIU QUE LA INICIATIVA VULNERA PRINCIPIS BÀSICS

Aquest dimarts, però, el bloc que ha defensat la proposició no ha aconseguit convèncer el PSOE. El diputat socialista Indalecio Gutiérrez ha mostrat la seva oposició perquè considera que vulnera tres principis bàsics: el de legalitat, el d'irretroactivitat i el de seguretat jurídica.

Ha assegurat que després d'analitzar la jurisprudència, "es generen molts dubtes" sobre el fet que el dret internacional empari la retroactivitat que es vol aplicar a través d'aquesta proposició. En aquest sentit, ha indicat que si bé és cert que l'estatut de la Cort Penal Internacional conté la regla d'imprescriptibilitat, aquesta també recull principi d'irretroactivitat.

Al seu parer, "cal donar seguretat política a la societat espanyola, no debilitar-la", i ha aprofitat per comminar els grups a aprovar la Llei de Memòria Democràtica perquè, al seu parer, el que cal és "fer pedagogia" de els fets esdevinguts perquè no es tornin a repetir", especialment ara que "els hereus ideològics" del franquisme tenen "cada vegada més auge".

PODEM NO VEU IMPEDIMENT PER AVANÇAR EN EL FI DE LA IMPUNITAT

L?altre soci del Govern, Unidas Podemos, no s'ha mostrat en contra de tramitar la proposició de llei. El president del grup, Jaume Asens, va indicar que amb aquesta proposta no li estaven demanant comptes a la dictadura, sinó a la democràcia, ja que --segons el seu parer-- és aquesta democràcia qui encobreix els crims del franquisme i impedeix que es faci justícia.

Ha insistit que "no hi ha cap impediment per avançar en l'enjudiciament dels responsables". " No hi ha pactes de silenci que valguin en l'avenç dels drets humans ", ha afegit per després avisar el Govern que ja "és l'hora" de treure la Llei de Memòria Democràtica "del congelador"

Aquesta Llei de Memòria va superar l'octubre el debat de totalitat, amb el PP, Vox i ERC demanant la seva devolució, i després els dos partits que integren el Govern van acordar un paquet d'esmenes conjuntes per millorar la llei i donar cabuda a algunes de les reclamacions de Unidas Podemos, que sempre ha defensat la necessitat de garantir que els crims del franquisme puguin ser jutjats a Espanya, fins ara impossible per la Llei d'Amnistia del 1977.

CRÍTIQUES DE PP, VOX I CS

Al debat d'aquest dimarts, el PP, Vox i Ciutadans també s'han mostrat en contra de la iniciativa afavorida per la CUP. Pel Grup Popular, Edurne Uriarte ha acusat "l'extrema esquerra i els nacionalistes" de voler jutjar els crims del franquisme "manipulant el dret internacional" per "posar cap per avall la legalitat d'una democràcia que mai no van acceptar".

Segons la seva opinió, la iniciativa "no té res a veure" amb la democràcia o amb la justícia i ha incidit que "el veritable problema" per a Espanya són les formacions que han redactat la proposta.

Per a José María Sánchez, de Vox, la proposició de llei és "aberrant" i ha insistit que no és possible jutjar fets que han tingut lloc durant el franquisme a través de la invocació del dret internacional que recull la iniciativa.

Guillermo Díaz, de Ciutadans, també ha retret el text i els seus redactors per voler perseguir criminals morts i no criminals vius, en referència als que organitzen els homenatges a etarres. Al seu parer, pretenen fer del Codi Penal "una espècia de taula de güija".

DEMANEN ACABAR AMB LA "IMPUNITAT"

El diputat de la CUP Albert Botran va ser l'encarregat de defensar la iniciativa, insistint que la naturalesa dels crims comesos durant la dictadura contenen un caràcter internacional que no permet l'amnistia o la prescripció.

Botrán sosté que "la memòria no és venjança" i que el seu objectiu és acabar amb la "impunitat" . També va retreure que la Fiscalia proposés obrir una investigació sobre els delictes comesos a Ucraïna durant l'atac de Rússia i va assenyalar que "no deixa de ser una paradoxa" que es persegueixin delictes a Kíev quan no hi ha "ni un sol judici de crims del franquisme" a Espanya. A més, ha criticat que la llei de nadons robats i la de Memòria Democràtica segueixin "encallades".

Carolina Telechea, d'ERC, va assegurar que es tracta d'"una proposició de llei senzilla, que no simple" perquè no s'impedeixi l'enjudiciament d'actes que haurien significat un delicte de lesa humanitat. Ha dit que era un pas "important" per "desmuntar el model espanyol d'impunitat" alhora que ha insistit que la seva aprovació no generaria menyscapte a les garanties processals.

Per Bildu, Isabel Pozueta va insistir que el canvi al Codi Penal buscava "apuntalar el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes" i que la seva aprovació "suposaria un avenç important per posar fi a la impunitat". A més, ha demanat al Govern que deixi de "emparar-se" a la llei de secrets oficials per no investigar aquests crims. "És hora ja de materialitzar una política de reparació que vagi més enllà del que és administratiu i mediàtic", va afegir.

Des del PNB, Aitor Esteban ha assegurat que el que s'ha debatut és un "assumpte de justícia" perquè els crims de lesa humanitat perpetrats durant el franquisme "no quedin impunes". Ha insistit que el principi de legalitat quedava "cobert" en la proposta portada al Congrés.

Néstor Rego, diputat del BNG, va incidir que les víctimes dels crims franquistes "fa més de 80 anys que esperen que es faci justícia" . Ha assegurat que és "urgent" actuar i modificar el Codi Penal per investigar aquests delictes. A més, ha aprofitat per avisar el Govern que "va tard" amb la Llei de Memòria Democràtica i ha demanat que aquesta no sigui "una altra oportunitat perduda" per "avançar realment".

Josep Pagès, de Junts, va sol·licitar el suport per "acabar" amb un "sistema construït" per no investigar els crims del franquisme. "En un món ideal la proposició que presentem mai s'hauria de tramitar perquè seria reiterativa, però no estem en un món ideal --va dir--. Cal posar-ho per escrit al Codi Penal per no deixar cap marge d'impunitat".