Govern basc proposa al Gobierno del PP i partits 20 mesures com l'acostament de presos
En una compareixença davant els mitjans de comunicació celebrada a Sant Sebastià, el Secretari General de Paz i Convivència del Govern basc, Jonan Fernández, ha presentat el document 'Zuzen Bidean', que contempla deu mesures que puguin aplicar-se sense modificacions legals i altres deu que sí precisarien de reformes legislatives.
Fernández ha recordat que "és opinió de molts juristes que, en els últims anys, la lluita contra el terrorisme es va lliscar cap a pràctiques interpretatives i de canvis legals que cal emmarcar en l'àmbit de l'excepcional", punt de vista que comparteix l'Executiu basc.
"Aquest procés va trobar el seu punt culminant en l'aprovació de diverses lleis orgàniques en 2003 mitjançant les quals es van introduir límits difusos en les conductes tipificades com a terroristes, es van afeblir les garanties de procediment, es van allargar les penes fins a limitar-les, pràcticament, amb la cadena perpètua o es van introduir mesures que entorpien greument la possibilitat constitucional de reinserció", ha subratllat.
Després d'apuntar que ara ha desaparegut "l'amenaça de tornada del terrorisme d'ETA", ha destacat que "és necessari recompondre la normalitat penal i penitenciària". "La no existència del risc de reincidència és argument més que suficient per considerar pertinent aquest objectiu", ha assenyalat.
En la seva opinió, "la normalitat penal i penitenciària és un consens social clau per a la normalització de la convivència". També ha recordat que s'està "en un context de normalització", de manera que "la societat, la política i les institucions s'encaminen cap a la normalització". "I també en matèria penal i penitenciària, aquest hauria de ser l'element central", ha asseverat.
La proposta 'Zuzen Bidean' s'emmarca dins a la iniciativa vuit del Pla i Convivència del Govern basc i és un document complementari al programa 'Hitzeman', de promoció de processos legals de reinserció.
El text conté 20 propostes dividides en dos blocs, les que no necessiten modificacions legals i les que sí impliquen reformes legislatives.
MESURES SENSE MODIFICACIONS LEGALS
Les deu propostes de canvi, sense modificació legal, que, segons ha explicat Jonan Fernández, contribueixen a la normalització política i social de la convivència, són la transferència de presons; l'acostament dels presos; aplicar la llei en el cas dels presos malalts; agrupar a presos amb fills en un mateix centre penitenciari; o la posada en llibertat condicional de les persones majors de 70 anys.
També s'enquadren en aquest bloc l'aplicació "amb normalitat i igualtat" de tracte els beneficis penitenciaris a tots els presos; l'aplicació de mesures legals en el cas de condemnats per activitats "abans il·legalitzades i ara normalitzades"; donar una resposta institucional i oficial al compromís assumit pels presos de la Via Nanclares; institucionalitzar experiències com a Tallers de Convivència i Trobades Restaurativos; i promoure polítiques de reinserció com la qual representa 'Hitzeman', mitjançant la col·laboració interinstitucional.
Fernández ha insistit que "totes aquestes propostes estan avui dins de les possibilitats que ofereix la legislació" i la seva aplicació depèn de la voluntat política i de la interpretació dels poders de l'Estat.
REFORMES LEGALS
La deu propostes de modificació legal, inclouen tres de reforma de diferents articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LEC) en l'àmbit de les garanties del procés. Es tracta de la supressió de la detenció incomunicada; la reducció de la durada de la presó provisional; i el secret de les comunicacions i inviolabilitat del domicili.
Asimimo, el document demana la creació d'eines legals d'aplicació de les demandes dels organismes internacionals davant la tortura en matèria d'investigació, prevenció i reparació la tortura.
Quant al compliment de penes, proposa una derogació o modificació de la Llei Orgànica 7/2003 de mesures de compliment íntegre i efectiu de les penes i de la Llei General Penitenciària, "a partir de la desaparició del risc de reincidència i amb l'objectiu de promoure la reinserció".
D'altra banda, planteja que el còmput de condemnes complertes en altres països, es realitzi conforme a la interpretació que, de la Decisió Marco 2008/ 675/JAI del Consell d'Europa, es conté en la sentència 186/14 del Tribunal Suprem.
En matèria d'execució penal, al·ludeix a la modificació de l'article 72 de la Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP) "orientada també per fi de la reinserció". Així mateix, reclama, "per retornar a la normalitat", la modificació de diverses lleis, de manera que la competència dels jutges de vigilància, passada del Jutjat Central als Jutjats de Vigilància Penitenciària territorials.
Referent al dret substantiu, es fan tres propostes que afecten als articles 576, 577 i 578 del Codi Penal referents a la proporcionalitat de la pena, "tal com recomana el Relator de Nacions Unides per als drets humans"; la ubicació dins de l'àmbit dels delictes comuns de les conductes violentes no emmarcades dins d'una organització terrorista; i l'eliminació de "límits interpretatius difusos en les garanties de protecció que precisa el dret fonamental a la llibertat d'expressió".
SENSE DRECERES
La proposta es titula Zuzen Bidean perquè la Secretaria de Paz i Convivència suggereix "abandonar les dreceres i retornar al camí del dret".
Aquest text pretén ser una eina "per incentivar el debat". El Govern Basc vol "obrir un diàleg" sobre aquesta matèria amb l'Executiu espanyol, operadors jurídics, grups parlamentaris i els agents socials.
Fernández ha assenyalat que aquest document és "el punt de partida i referència" per a aquest diàleg. Amb aquesta proposta, l'Executiu dirigit per Iñigo Urkullu "defineix un marc de referència i treball per a tota la legislatura".
"Sabem que no és fàcil el que estem plantejant, no perquè no és just o normal el que estem plantejant, sinó perquè les condicions en les quals es desembolica avui la política en l'Estat en aquesta matèria, són complicades", ha apuntat.
La pretensió del Govern basc és "posar damunt de totes les taules" aquest document "i tractar d'avançar en cadascuna de les propostes i en la reflexió conjunta sobre la necessitat d'una volta a la normalitat penal i penitenciària, atenent, no al que dicti el Govern basc, sinó al que demanen els relators internacionals en aquesta matèria".
"CONTRAPROGRAMACIÓ Al TS"
Jonan Fernández s'ha referit al fet que el Govern espanyol pretengui evitar que se'ls descompti als presos d'ETA la pena complerta a França, i ha considerat que "és insòlit i inacceptable" que el PP "contraprograme al Tribunal Suprem, que estableix una doctrina amb una sentència que adopta fa algunes setmanes en relació a com han de computar-se els períodes de presó passats en altres països".
En aquest sentit, ha recordat que el PP crea "una doctrina alternativa a la qual ha generat el Tribunal Suprem". "Això és incomprensible, inacceptable i una ruptura de les regles de joc no escrites en democràcia", ha conclòs.
Escriu el teu comentari