“Amors”, una festa juvenil i un cant a la diversitat sexual (Gaudí)

Els protagonistes d'Amors /@Teatro Gaudí

El gran avantatge dels espais escènics oberts, és a dir, aquells a quatre bandes que eludeixen l'encorsetament que imposa el teatre “a la italiana”, és la versatilitat que ofereixen per a l'acolliment de qualsevol tipus de muntatges. Possiblement la funció que amb el títol “Amors” arriba ara al Gaudí no hagués estat possible en altres teatres perquè el seu autor i director Pere Anglas la va concebre com si fos una trobada festiva a l'aire lliure entre un grup d'amics disposats a celebrar el comiat de un abans de marxar a un llarg viatge. En realitat, és un text sorgit a l'Aula de Teatre de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró que es va desenvolupar sota els auspicis de la regidoria d'Igualtat, Feminisme i LGTBI, cosa que vol dir que, més enllà del to festiu de l'espectacle, batega un missatge gens subliminal que tracta de defensar el dret a la diversitat sexual.

La quadrícula del Gaudí es va transformar en aquesta ocasió la campa veïna a una casa rural, en què cinc amics celebren una festa feta de xarletes, bromes, embolics, jocs i algunes cançons, tot això mentre mengen i beuen sense parar ampolles de cervesa? que van extraient d'una galleda on se suposa que es conserven fresques. Les converses són les pròpies d'una situació real d'aquest tipus, amb abundància de tòpics, procacitats i, a mesura que avança la funció i se suposa el to etílic dels participants hi convida, confidències i revelacions, les més referides a la seva activitat sentimental i sexual ja que es tracta de suposats representants d'una generació desinhibida en què el sexe s'assumeix amb naturalitat i en té pocs, o potser cap secret. Com diu un d'ells en frase antològica, jo vaig néixer fora de l'armari.

Pol Martínez, Clara Bellavista, David Pruna, Nerea Ferrer i Raquel Ayllón són els intèrprets de Amors i executen els seus respectius papers amb absoluta naturalitat, movent-se amb soltesa per l'espai escènic i comportant-se tal com se suposa que haurien de fer els seus homòlegs de la mateixa edat en una situació anàloga, cosa que inclou la immersió d'un, en un moment de suposat coma etílic, a la cisterna dels refrescos.

La funció és, vist tot allò que s'ha explicat, divertida i en bona mesura testimonial i compleix amb la seva intenció de reivindicar una diversitat sexual que es pretén arrelada entre la gent jove més decidida a desprendre's de qualsevol tipus d'hipocresia. Una finalitat certament molt desitjable, encara que potser la realitat no sigui sempre exactament així.