Lucía, una mujer con su bebé en brazos, acude a las puertas de una parroquia/ Firma: Eduardo Parra / Europa Press

Càritas Diocesana de Barcelona ha celebrat la Jornada Pandèmia i exclusió social: La tempesta perfecta, on s’ha presentat l’informe FOESSA 2021 d’exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona en presència de Josep Maria Forné, director general de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya i de Sònia Fuertes, Comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona.

 Josep Matías, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, ha constatat que les conclusions de l’informe FOESSA són preocupants, i ha fet una crida a replantejar l’ordre de prioritats de l’acció política. 

“Cal que els governants abordin aquest problema i no ens distreguin ni es distreguin amb temes secundaris. Fer visibles els més vulnerables amb dades objectives i rigoroses és un primer pas per mirar de canviar la realitat en què vivim, però, davant la pandèmia de la desigualtat, hem de ser agosarats, valents i inconformistes”, ha indicat EL delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona .

A més ha reclamat als governants, als sindicats i als diferents agents socials, un gran pacte per aturar l’increment de la pobresa. “No podem normalitzar el drama de l’exclusió social. Hem d’actuar per construir una societat més cohesionada”.

Seguidament, Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundació FOESSA i Miriam Feu, cap d’Anàlisi Social i Incidència i responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona han presentat les principals dades de l’informe FOESSA 2021 d’exclusió i desenvolupament social a la diòcesi de Barcelona.

885.000 PERSONES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA ES TROBEN EN SITUACIÓ D'EXCLUSIÓ SOCIAL

Els ponents han explicat que l’informe s’ha elaborat a partir de 1.800 enquestes, i per mitjà de 37 indicadors, s’ha pogut calcular el percentatge d’exclusió social que hi ha a l’àrea de Barcelona. Feu ha indicat que 885.000 persones de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social, 300.000 més que l’any 2018. 

“L’exclusió social a la diòcesi de Barcelona se situa 3 punts per sobre de la de Catalunya (29,10%) i gairebé 9 punts per sobre de la del conjunt d’Espanya (23,4%). La dada és preocupant, i significa que 1 de cada 3 persones de la diòcesi queda exclosa de la societat”, ha advertit Feu.

Raúl Flores ha argumentat que problemàtiques com l’accés a l’habitatge o una major precarietat laboral situen a Barcelona en un nivell d’exclusió social superior al del conjunt de Catalunya. “97.000 llars tenen tots els seus membres actius a l’atur, 167.000 es troben en inestabilitat laboral greu, i 77.000 llars no disposen de cap ingrés periòdic” ha afirmat Flores. 

Així mateix, també ha explicat que més d’un milió de persones viuen en exclusió residencial. “Un 26,2% de la població (725.000 persones) paga una despesa excessiva en habitatge, que implica que es queda en pobresa severa un cop ha fet front a les despeses d’habitatge i subministraments. Això les col·loca en una situació d’incertesa i patiment constant, ja que no saben si el mes vinent podran pagar totes les despeses de la llar o si més endavant els apujaran el lloguer. És molt complicat construir una vida en aquestes condicions” ha explicat el coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española.

LES RESTRICCIONS I LA PANDÈMIA HAN AUGMENTAT LES MALALTIES MENTALS

Religiosas de la Pureza. Foto de ARCHIVO Firma: ALBERTO SAIZ

Feu ha argumentat que tots aquests factors, sumats a les restriccions i l’emergència de la COVID-19 ha fet augmentar l’angoixa i el patiment de moltes famílies. “En només 3 anys, les persones amb un trastorn mental diagnosticat han augmentat 9 punts percentuals, afectant un 17% de la població”. En aquesta línia, la responsable d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas ha detallat que més de 140.000 llars de la diòcesi de Barcelona no tenen accés a medicaments per problemes econòmics, i que 33.000 famílies  afirmen haver passat gana en els darrers 10 anys amb freqüència o en passen ara.

Les famílies amb infants i adolescents han rebut amb intensitat les conseqüències de la crisi de la COVID 19. 

Feu ha exposat que a la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%, i que es duplica amb relació a les famílies sense fills. Així mateix, ha apuntat que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals i les famílies nombroses, ja que 1 de cada 2 famílies es troba en exclusió social. “Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes. Són un col·lectiu menys protegit a casa nostra que a la resta de països europeus, i la pandèmia ha agreujat la seva situació”.

El 46% de famílies sense llar de Barcelona són a càrrec d'una mare sola amb fills, segons Càritas

Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagut de reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestit i calçat. A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l'habitatge.

 LA RENTA GARANTIDA DE CIUTADANIA I L'INGRÉS MÍNIM VITAL NO ARRIBEN A TOTA LA POBLACIÓ QUE PATEIX POBRESA SEVERA

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha estat l’encarregat de cloure la jornada. Busquets ha demanat reimpulsar el model d’estat del benestar. “El repte de la protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat es transformin en cròniques. Calen polítiques públiques decidides i enfocades a reduir l'exclusió social”, ha advertit.

En aquest sentit, ha demanat augmentar la cobertura de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), i implementar una harmonització completa entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la RGC. 

“Resulta inadmissible que la RGC només arribi al 28% de la població catalana en situació de pobresa severa, i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a l’11,8% de la població de la diòcesi de Barcelona en la mateixa situació”.

Ha demanat també una política decidida d'habitatge social, que faciliti l'accés i el manteniment d'un habitatge digne a la població en situació d'exclusió social. “Celebrem la recent aprovació de la proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, però calen, en paral·lel, mesures estructurals que evitin futures emergències habitacionals, i que concentrin els esforços en l’augment del parc d’habitatge social. És incomprensible que només un 1,7% dels habitatges de Catalunya siguin de lloguer social”, ha conclòs.

LLEGEIX L'INFORME COMPLERT