El TC suspèn la llei de consultes, la convocatòria del 9N i la seva preparació
Les providències expliciten que la suspensió aconsegueix també a les "actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o vinculades a elles", així com als actes o resolucions que hagin pogut dictar-se en aplicació dels preceptes de la Llei de Consultes.
Els dotze magistrats que componen el Ple, de forma unànime, han dictat sengles providències i també un comunicat --alguna cosa gens habitual després d'una mera admissió a tràmit--, en el qual justifiquen la seva rapidesa en què són conscients de la "transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades".
Igualment, s'ha acordat donar trasllat de les demandes al Congrés dels Diputats i al Senat, així com al Parlament i Govern de Catalunya, que tenen un termini de 15 dies per personar-se en el recurs presentat contra la llei, i un altre de 20 dies per personar-se en el procediment relatiu a la impugnació del decret.
Les parts disposaran d'idèntics terminis per, en cada cas, formular les seves al·legacions. També s'han designat als magistrats que seran els ponents de les sentències que es dictaran en el seu moment, i que seran Pedro González Trevijano per al recurs contra la Llei de Consultes i Juan Antonio Xiol per al presentat contra la convocatòria del 9N, segons han confirmat a Europa Press fonts del tribunal.
Des del tribunal s'adverteix que l'admissió a tràmit no suposa pronunciament algun sobre el fons dels citats recursos, que el Tribunal resoldrà en el seu moment.
Afegeixen que les admissions no solen revestir dificultats des del punt de vista tècnic-jurídic, doncs consisteix a supervisar que es compleixen els requisits formals que exigeix la llei: compliment dels terminis per a la interposició del recurs, legitimació del recurrent o que la norma o disposició siguin recurribles.
El Ple amb prou feines ha durat una mica més d'una hora, si ben el tribunal de garanties treballava des de primera hora de la tarda per, en primer lloc, tenir a punt els preceptius informes sobre l'admissibilitat dels recursos del Govern, i després per reunir als dotze magistrats que integren en òrgan, de majoria conservadora.
Va ser passada la una de la tarda quan l'advocada general de l'Estat, Marta Silva, va registrar tots dos recursos i s'estava a costa de conèixer si el president del TC, Francisco Pérez dels Cobos, convocava al Ple d'urgència, la qual cosa ha ocorregut poc més tard, convocant-se als magistrats a les 18.30 hores.
COMUNICAT
A més, de manera insòlita el Ple ha fet públic un comunicat en el qual explica que decisió no s'ha demorat --s'ha produït amb prou feines set hores després de presentar-se les impugnacions-- perquè és conscient de "la transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades.
La nota del Ple afegeix que aquesta transcendència l'entén "per a la societat espanyola en el seu conjunt i, en particular, per a la catalana" i que la seva decisió s'ha limitat a comprovar la concurrència de les condicions processals d'admissibilitat dels recursos, sense consideració alguna respecte al fons dels mateixos.
El comunicat incideix que la sessió del Ple d'aquest dilluns és de caràcter "ordinari", i que la impugnació del Govern "produeix la suspensió de la disposició recorreguda", per la qual cosa el Tribunal ha acordat aquesta suspensió "tant dels preceptes recorreguts de la Llei com del Decret impugnat".
TERMES DE LA SUSPENSIÓ
La providència sobre la consulta explicita, quant als termes de la suspensió, que el decret i els seus annexos de convocatòria queden suspesos des d'aquest dilluns, data d'interposició del recurs, per a les parts del procés i des de la seva publicació en el BOE para tercers, "així com les restants actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o vinculades a ella".
En el cas de la resolució sobre la Llei de Consultes, l'aplicació de la suspensió té els mateixos terminis i afecta també a "quants actes o resolucions hagin pogut dictar-se en aplicació dels mateixos".
Les resolucions són comunicades als presidents del Parlament de Catalunya i a la Generalitat, i s'ordena a més publicar la incoació del procés en el BOE i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El Govern havia demanat la suspensió de la llei catalana i del decret de convocatòria, però també "les restants actuacions de preparació, realitzades o procedents, per a la convocatòria d'aquesta consulta, així com de qualsevol actuació vinculada a la referida consulta".
Els principals arguments del Govern són que una comunitat autònoma no té competència per organitzar un referèndum i, a més, en el cas de la convocatòria del 9N, que "el seu contingut atempta contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol" i contra la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".
En el cas de la llei de consultes, el Govern ha impugnat el Títol II, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera amb arguments que subratllen que les consultes que la llei considera "no referendarias" constitueixen en realitat "materialment un autèntic referèndum, en contemplar una consulta al cos electoral a través d'un veritable procediment electoral".
Quant al decret de convocatòria, el Govern es basa en dos tipus de motius, uns de tipus competencial, "mentre que la Comunitat Autònoma de Catalunya manca de competència per convocar un autèntic referèndum" i altres relatius a la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola, continguts en els articles 1.2 i 2 de la Constitució.
Tant en el recurs d'inconstitucionalitat de la llei com en la impugnació del decret de convocatòria, el decret invoca l'article 161.2 de la Constitució, d'acord amb l'establert en l'article 30 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per demanar al TC que "es produeixi la suspensió dels preceptes que es recorren i les restants actuacions de preparació, realitzades o procedents, per a la convocatòria d'aquesta consulta, així com de qualsevol actuació vinculada a la referida consulta".
Escriu el teu comentari