Genètica, epigenètica i dieta mediterrània creen un efecte protector en el risc d'ictus

 

La implicació dels microARNs a través dels seus llocs d'unió a l'ADN té un efecte protector en el risc de patir un ictus cerebral i en aquesta associació influeix l'alimentació, incrementant-se aquest efecte en el cas de la dieta mediterrània, segons un estudi dut a terme pel Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn).

Els resultats, publicats recentment en la revista 'American Journal of Clinical Nutrition', "tenen una gran rellevància perquè per primera vegada s'ha demostrat la implicació dels microARNs, a través dels seus llocs d'unió a l'ADN, en els mecanismes protectors de la dieta mediterrània i s'ha posat de manifest la complexa regulació geno-epigenómica d'aquests efectes", explica la doctora membre del CIBERobn, Dolores Corella.

L'estudi s'ha realitzat partint d'un treball previ del grup del doctor del 'Human Nutrition Research Center' de Boston (Estats Units), José María Ordovás, en el qual s'havia caracteritzat de manera molt extensa la funcionalitat del 'microARN-410' i la seva associació amb els triglicèrids.

L'objectiu de la investigació actual era demostrar que el 'polimorfisme rs13702 T>C' en el lloc d'unió del microARN en el gen de la 'lipoproteinlipasa', no només s'associa amb els triglicèrids de manera transversal, sinó que "es pot modular per l'alimentació", dins d'un estudi d'intervenció dietètica a llarg termini com és el PREDIMED, i que, a més, s'observa un efecte sobre altres marcadors d'estrès oxidatiu i sobre les malalties cardiovasculars.

REDUCCIÓ DEL 42% EN EL RISC D'ICTUS

Després d'una mitjana de cinc anys d'intervenció amb dieta mediterrània, ben suplementada amb oli d'oliva o amb fruita seca, en els 7.187 participants de l'estudi PREDIMED es van comparar els resultats per a les persones amb 'genotip TT'(que permet la unió del 'microARN-410' i són un 45% de la població) enfront de les portadores del 'al·lel favorable C' (un 55%), que bloqueja la unió del 'microARN-410' i activa el gen de la lipoproteinlipasa, un enzim que actua com a protector cardiovascular.

Es va comprovar que "el polimorfisme analitzat s'associa amb un menor risc d'ictus cerebral en les persones portadores del 'al·lel C'", en comparació de les persones amb el 'genotip TT'. Aquest efecte protector es va estimar en un 26 per cent de reducció global del risc d'ictus en els portadors de la variant favorable C. Paral·lelament, es va constatar que la dieta mediterrània "influïa de manera molt significativa" en els efectes del polimorfisme tant sobre l'ictus com sobre els triglicèrids. Solament quan els portadors de l'al·lel favorable C seguien una dieta mediterrània es va observar que "l'efecte de protecció enfront d'ictus era estadísticament significatiu".

En ells la reducció del risc va aconseguir un 42 per cent de protecció. No obstant això en els portadors del 'al·lel C' que no seguien una dieta mediterrània l'efecte protector genètic només va ser del sis per cent, sense aconseguir la significació estadística. "D'això es pot concloure que el factor protector inherent a la 'variant C' es perd amb una dieta inadequada", segons els experts.

L'estudi va registrar una altra interacció gen-dieta en la protecció que exerceix el 'polimorfisme rs13702' enfront de la 'hipertrigliceridemia' en funció del tipus d'alimentació. Igual que en el cas de l'el ictus, la reducció de triglicèrids "va ser major en les persones portadores del 'al·lel C' i que van seguir una dieta mediterrània".

ELS RESULTATS "PERMETRAN DISSENYAR DIETES MÉS PERSONALITZADES"

Tal com destaca Corella, "aquests resultats aporten un alt nivell d'evidència científica, contribuint a crear coneixement nou i més sòlid sobre mecanismes i bases moleculars que ens permetran avançar en el disseny de dietes més personalitzades".

Estudis precedents han situat als microARNs com a importants reguladors epigenètics en les malalties cardiovaculares. Aquest estudi aporta nous coneixements sobre la seva regulació tant genètica com a epigenètica, és a dir, tant parant esment a la seqüència de l'ADN com als processos químics que modifiquen l'activitat de l'ADN però sense alterar la seva seqüència.

En aquest cas concret els investigadors expliquen que a més del microARN cal tenir en compte el genoma de la persona, doncs "en funció del genotip el microARN exercirà o no el seu efecte modulador". Així mateix, aquesta investigació aporta noves dades de com es poden usar els microARNs en prevenció i tractament, amb resultats "pioners" sobre la seva modulació a través de la dieta, confirmen.