El Gobierno treballa en una llei que obre la porta al fet que els discapacitats puguin decidir sobre la seva esterilització

 

El Gobierno treballa en un avantprojecte de llei que obre la porta al fet que les persones amb discapacitat tinguin potestat per poder decidir sobre la seva esterilització, segons es desprèn d'una resposta del Govern al Congrés dirigida a la diputada del PSOE, Laura Seara, a la qual ha tingut accés Europa Press. Es tracta d'una reivindicació del sector de la discapacitat des de fa molts anys.

La socialista preguntava al Govern quan pensava remetre a les Corts Generals el projecte de llei de modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Jurado, que afecta als requisits perquè una persona pugui ser jurat i que en l'actualitat restringeix la presència de les persones amb discapacitat. "El Govern té previst remetre a les Corts Generals un projecte de Llei per donar compliment a l'article 12 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, quant a l'exercici de la capacitat jurídica per les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions que les altres en tots els aspectes de la vida, que afectarà a la Llei d'Enjudiciament Civil i al Codi Civil, entre altres normes", indica el Govern.

Així, indica que la reforma projectada considera que, per adaptar la legislació a l'esperit i a la terminologia de la Convenció, cal modificar els processos judicials regulats en la Llei d'Enjudiciament Civil de determinació de les institucions de protecció i suport per a la presa lliure de decisions de les persones amb discapacitat que les precisin, "així com el corresponent als ingressos no voluntaris o a l'esterilització".

Al seu torn, l'Executiu considera que cal modificar la legislació substantiva i processal, a fi de garantir que les persones que no estan en condicions de gestionar per si soles els seus interessos comptin amb els suports i complements a la seva capacitat estrictament necessaris per a la seva protecció, i perquè aquests suports compleixin els requisits de proporcionalitat i adequació per fi perseguit.

PRESERVAR ELS SEUS DESITJOS

Igualment, insisteix que cal garantir el respecte als drets de la personalitat de les persones amb discapacitat i, en particular, en què les mesures de suport i protecció establertes en el seu benefici s'articulin prenent en consideració els seus desitjos i preferències.

Aquesta reforma s'orientarà també a intervenir el menys possible en l'esfera personal i patrimonial de la persona necessitada d'una institució de protecció i suport determinada judicialment, de manera que aquesta complementi la seva capacitat d'obrar en funció de les seves circumstàncies concretes. Igualment, pretén modificar els aspectes que es consideren necessaris que afecten a l'exercici dels drets fonamentals d'aquestes persones, entre uns altres, el dret al vot, a ser membre d'un Tribunal del Jurado o a prestar el consentiment informat en els supòsits en els quals sigui un pacient al que se li presta assistència mèdica.

Per això, el Govern precisa que aquestes reformes afecten al Codi Civil per regular, entre altres aspectes, les institucions de protecció i suport i els supòsits en els quals es precisa la seva constitució; les voluntats anticipades; els requisits per a l'exercici d'actes jurídics patrimonials; o la responsabilitat civil de les persones amb discapacitat necessitada d'una institució de protecció i suport.

INICI DEL PROCÉS

Segons explica, el Ministeri de Justícia, conscient de la necessitat d'adaptar la normativa a la Convenció internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, va iniciar els tràmits previs per escometre aquesta reforma legislativa, celebrant per a això contactes i reunions amb dos experts en la matèria així com amb l'Advocacia de l'Estat.

Aquest grup de treball ha realitzat un estudi "detallat" de la normativa existent, tant a nivell nacional com a autonòmic, de la Jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, del Dret comparat, i de la normativa comunitària i internacional, així com de les dades estadístiques obrantes en l'Institut Nacional d'Estadística, i dels estudis multidisciplinaris realitzats sobre la qüestió i sobre la situació real de les persones amb discapacitat en els diferents aspectes i fases de la seva vida.

A més, ha mantingut contacte amb les diferents associacions i organitzacions socials implicades en aquesta qüestió, els qui han realitzat les seves propostes i han exposat les seves reivindicacions, aportant els treballs i informes elaborats després d'anys d'estudis.

Amb tot aquest material, i prenent com a base l'esborrany d'avantprojecte que es va elaborar en l'anterior legislatura, "s'està ultimant un esborrany d'avantprojecte", indica l'Executiu 'popular'.

Una vegada finalitzat diu que es posarà en comú amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i es donarà trasllat a les associacions afectades, amb la finalitat que resulti un text "el més consensuat possible".

Entre altres associacions i col·lectiu, aquesta reforma legislativa és una de les reivindicacions del Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). "Ningú pot prendre per una altra persona una decisió que afecta al propi cos i que implica privar a algú de la seva funció reproductiva", ha assenyalat en alguna ocasió el seu president, Luis Cayo, que ha reclamat, en més d'una ocasió, la derogació de l'esterilització forçosa que l'article 156 del Codi Penal permet en les "persones incapacitades que emmalalteixin de greu deficiència psíquica".