Torres recorre l'acte de Castro i al·lega que "tot estava validat" per la Casa Real

 

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, i la seva dona, Ana María Tejeiro, han recorregut davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma l'acte pel qual el jutge José Castro ha donat el primer pas perquè se senten en el banc dels acusats, en acordar el manteniment de la seva imputació una vegada tancada la instrucció del cas Nóos.

Mitjançant un escrit de 78 pàgines, la defensa del matrimoni defensa la gestió duta a terme al capdavant de l'Institut Nóos, ja que "absolutament gens d'allò en el que va intervenir" el Duc de Palma, "directa o indirectament, estava deixat de la mà", sinó que "tot es feia amb llum i taquígrafs, i estava vetllat, validat, autoritzat, afavorit, consentit, conegut, consolidat i altre pels més alts i prestigiosos assessors de l'Estat". En aquesta línia, abunda, en existir "un exquisit i escrupolós seguiment de tot", afegeix l'advocat Manuel González Peeters, "de cara a unes persones com els meus representats ni per remei era possible col·legir l'existència d'ombra d'opacitat alguna".

En concret, l'advocat ha interposat un recurs de reforma contra la resolució judicial dictada dimecres passat per la qual Castro decretava que continuï el procés penal contra Torres i Tejeiro per presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau a l'Administració, tràfic d'influències, estafa, falsedat i un delicte fiscal. La impugnació se sumeixi a la presentada també davant el Jutjat per l'exgerente de l'Illesport Gonzalo Bernal, i en apel·lació per part de la Fiscalia Anticorrupció davant l'Audiència Provincial de Balears.

En el seu recurs, González Peeters nega que el seu patrocinat es concertés amb Urdangarin amb el "infamante ànim" de rendibilitzar econòmicament "fins a on els fos possible" la influència derivada del parentiu del Duc "amb la denominada Casa Real", rebutjant en aquesta línia que tots dos, posats de comú acord, construïssin un entramat societari "preordenado a la comissió" dels fets investigats -el presumpte desviament de 5,8 milions d'euros de les Administracions públiques-. Quant a la dona de Torres, l'advocat recalca que "ni de forma directa ni de manera indirecta, Ana María Tejeiro ha participat en la presa de decisió de cap classe, per la qual cosa ni per remei cal atribuir-li responsabilitat alguna, com tampoc respecte a la resta dels meus defensats", contraposant d'aquesta manera el paper exercit per la imputada amb el de la Infanta Cristina.

De fet, respecte a la germana del Rei Felipe VI, subratlla que la declaració efectuada per aquesta davant el jutge el passat 8 de febrer va ser bochornosa en tots els sentits possibles, quan el fàcil, l'adequat, hauria estat defensar la bondat del tot, perquè tot quant es va escometre va ser parell amb la bondat en el marc de l'ordenament jurídic. Els camins del Senyor són inescrutables, es diu". "Per descomptat és inconcebible, més aixecada de camisa que una altra cosa, que el que han d'haver costat al poble els estudis i formació d'aquesta senyora, el resultat sigui el de l'amnèsia selectiva, encara que igual estaven a això encaminats", recrimina taxativa, per a continuació considerar "evident que no pot orillarse la intervenció directa de la identificada com a Casa de La seva Majestat El Rei, llavors, perquè ara sembla que no ho és". "Si es comptava amb tan alt valgut, com anava a poder sospitar-se ni remotament que una mica d'anòmal pogués estar duent-se a terme?", es pregunta González Peeters, qui recalca en aquest context que "qui realment gestionava, dirigia i disposava era Urdangarin i el seu entorn, sigui de forma directa, sigui a través de la seva sempre fidel edecán fins a dates relativament recents en les quals ha vist les orelles al llop, Mario Sorribas, sigui de manera consensuada amb la seva esposa, sigui mitjançant obtenció del 'placet' del secretari d'aquesta, Carlos García Revenga".

El lletrat es pregunta així com es pot sostenir "sense rubor" que la Casa Real "no sabia gens" quan les entrevistes per negociar diversos esdeveniments "es van mantenir en el Palau de Marivent, pel que sembla patrimoni de l'Estat", qui intervenia en Nóos era la Infanta i qui presidia l'entitat era el propi Urdangarin. És més, el representant legal de Torres i Tejeiro incideix en aquests arguments en recordar que el propi Don Joan Carlos "li buscava fins a clients" a Urdangarin. "Com no anava a estar al cas si participava de forma directa?".

"No és que [des de la Casa Real] ho sabessin ni que s'alertessin, sinó que intervenien, de manera que com, amb aquests vímets, pot pretendre's que Torres i Tejeiro poguessin pensar que una mica d'anòmal s'estava coent, si fins al propi Rei, segons Urdangarin, li aconseguia cites? Més clar l'error de prohibició, impossible. Demostrat, evident que ho està", sentència González Peeters.