L'urbanista Salvador Rueda: "El model de "Superilla" d'Ada Colau és ineficient"

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat avui un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball.

|
Foment

 

Salvador

Salvador Rueda aposta per un altre model de Superilla diferent al d'Ada Colau/ @FomentTreball


RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat aquest divendres un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball.


L’acte ha estat presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar que ha destacat durant la seva intervenció el paper de les  ciutats "en la resposta al canvi climàtic. La concreció d’infraestructures i espais verds, dins d’una visió urbana integral, és essencial per al desenvolupament sostenible del planeta i la qualitat de vida de la ciutdania’".


Angeldimon

Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar/ @FomentTreball 



HI HA ALTERNATIVES A LA SUPERILLA D'ADA COLAU


 Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona, ha estat el protagonista de la trobada amb la seva ponència ‘L’alternativa a la “Superilla Barcelona”’.


En la mateixa ha tractat la necessitat de cercar una alternativa al projecte “Superilla Barcelona”, també anomenat projecte d’eixos verds, ja que allibera un nombre de carrers minúsculs i inapreciable per a la perifèria de la ciutat. 


S’ha fet una comparativa entre el model de superilles aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el març del 2015 i la proposta del nou govern, anomenada “Superilla Barcelona”, i que vol substituir el projecte anterior. Rueda ha fet referència a la incidència d’aquests models en la salut del ciutadà, afirmant que ‘amb l’aplicació dels models de superilles aconseguiríem evitar quasi 700 morts prematures a l’any, així com disminuir en uns 18.000 els atacs d’asma, degut a la reducció de la contaminació. Això faria estalviar uns 1.700 milions d’euros a l’any’.


Però en paraules del president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial  "tenim una emergència climàtica i el model del consistori barceloní no resol els problemes actuals en matèria de salut, contaminació, soroll, habitabilitat, equitat i biodiversitat que tenim". Per això ha defensat una alternativa que contempla la implementació de 500 superilles i que alliberaria 7 milions de m2 amb un cost de 300 milions d’euros, el mateix que ha costat el túnel de les Glòries i es  podria convertir en un pla més equitatiu per a tota la ciutat i tots els barris"


BARCELONA NECESSITA ALLIBERAR ESPAI I PRIORITZAR EL VIANANT



Foment

El model de Superilla perfecte alliberaria 2.000 carrers de l'interior de les rondes.


En una comparativa entre l’escenari actual i els dos projectes existents de superilles, els ponents han establert que la proposta de l’executiu de Colau allibera un nombre de carrers minúscul i que no respon a les necessitats de l’estructura de la ciutat de Barcelona.


Aquesta proposta dóna més importància a l’Eixample, el centre de la ciutat, però divideix entre quatre la superfície alliberada pel model de superilles aprovat el 2015. Un altre dels aspectes que ha destacat Salvador Rueda és l’alliberament de l’espai pels vianants. Mentre que el model de superilles proposa prioritzar el caminant en uns 2.000 carrers, el projecte d’eixos verds no arriba al centenar. Rueda afirmava que ‘el projecte proposat per l’Ajuntament de Barcelona defineix al voltant d’uns 100 carrers per a vianants, però això no resol els reptes que tenim en l’actualitat. El model de superilles que és l’alliberament de més de 2.000 carrers de l’interior de les rondes, amb prioritat per als vianants i només reduint el 15% dels vehicles circulants’.


Els dos problemes que es plantegen a la ciutat, segons Rueda, són dos:  “Hi ha un problema  d'habituar-se a una nova manera de viure i de moure's a la ciutat, i un problema polític que te a verure amb que a Barcelona siguem capaços  de consensuar un pla entre totes les forces polítiques i les entitats socials i econòmiques barcelonines".


Salvador Rueda apuntava que ‘hem de passar de ser vianants a ciutadans. El model actual i el que planteja l’Ajuntament només contemplen el dret al desplaçament. La ciutadania permet l’entrada de l’entreteniment, la cultura, l’art, el debat més enllà del dret al desplaçament. Hem de ser capaços d’endreçar l’espai públic i l’interior de les superilles, així com els seus voltants’.


EL MODEL DE SUPERILLA DE 2015 ÉS EL MÉS BENEFICIÓS PER A BARCELONA


Tots els ponents han defensat en les seves conclusions que el model de superilles aprovat el 2015 com el més beneficiós per a la ciutat. Aquesta afirmació es basa en que el model allibera 6,2 milions de metres quadrats, que suposa pràcticament el 70% de la superfície dels carrers i, a l’interior de les Rondes, més del 80% del nombre de carrers.


El Model de Superilla del 2015 allibera més del 80% dels carrers



Aquest cicle, impulsat per  Foment del Treball, desenvolupa aquestes ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania


El problema urbanístic a Barcelonaté ara mateix tres realitats possible: el que existeix ara  que amb algunes modificacions podria ser vàlid i que defensa l'arquitecte Josep Acebillo; els eixos verds o superilles que és el pla de Colau, i el que planteja Salvador Rueda,  que exigiria de “l'ambició i consens” de tots els agents polítics, socials i econòmics barcelonis.


Tots ells consideren però que la metròpoli és l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans. Per aquest cicle de conferències d’enguany ja hi ha passat  Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i el Josep Acebillo, exarquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona.


Conferencia "Fer metròpoli" amb Salvador Rueda Palenzuela










Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA