Tan de bo

La guàrdia civil va detenir fa pocs dies 21 persones, a sis comunitats autònomes, en el marc de l'"operació Aranya", dirigida pel magistrat Ismael Velasco, de l'Audiència Nacional. Els arrestats estan acusats d'enaltiment del terrorisme i menysteniment de les víctimes i aquesta vegada, més enllà del respecte a la presumpció d'innocència, els càrrecs semblen ajustats i les proves difícilment refutables.

La guàrdia civil va detenir fa pocs dies 21 persones, a sis comunitats autònomes, en el marc de l'"operació Aranya", dirigida pel magistrat Ismael Velasco, de l'Audiència Nacional. Els arrestats estan acusats d'enaltiment del terrorisme i menysteniment de les víctimes i aquesta vegada, més enllà del respecte a la presumpció d'innocència, els càrrecs semblen ajustats i les proves difícilment refutables.

Les manifestacions de mofa d'alguns/es que han patit la violència, i fins i tot demandes a ETA i alguna altra organització de nous atemptats contra algunes persones, havien aparegut i es van poder llegir a les xarxes socials Facebook i Twitter, i restaven als ordenadors o equips dels emissors que van comissar els agents participants a la batuda.

El cas no és en absolut comparable a l'episodi de l'amenaça de l'adolescent català Èric Bertran, que va enviar correus electrònics a diverses empreses de distribució exigint l'etiquetatge de productes en català amb l'amenaça que, si no ho feien "per les bones" actuaria la seva organització un "exèrcit del Fènix" inexistent, fruit de la seva imaginació. La ?per molts- exagerada actuació i petició de pena per Bertran va obtenir com a rèplica una campanya de solidaritat i, més tard, una versió teatral i una pel·lícula de l'episodi.

Potser alguns dels imputats pel jutge de l'Audiència voldran al?legar que la seva intenció veritable era la mateixa. Però no és ben diferent, per les edats, i perquè instar organitzacions violentes encara vives al atac no és el mateix que amenaçar en fals. Tampoc la pena màxima que, segons les informacions publicades, podrien aplicar a aquests brètols de la xarxa, que seria de dos anys i, per tant, tret d'excepció, com la de Jaume Matas o els del cas Unió, no els hi comportaria empresonament. I és que els reponsables judicials admeten que els encartats, ni es coneixien entre ells, ni eren membres de cap organització.

Que entre els suposats autors d'aquest enaltiment del terrorisme hi hagi el fill d'un guàrdia civil, amb un nom tan basc com Aitor, no és tan sorprenent com sembla que es destaca en alguna de les informacions. L'actitud d'aquest autodefinit com a "aprenent de revolucionari", és bastant comuna, del fill edípic que "mata" ideològicament el pare amb la seva actitud rebel.

Tan de bo aquesta intervenció del cos de seguretat i del sistema judicial contra l'abús amenaçador de les xarxes socials sigui un precedent per a actuacions futures que protegeixin tantes víctimes de violència en forma d'insult o amenaça en aquesta selva de les comunicacions, dissortadament tan abundants i impunes. Siguin del color i de la institució que siguin els afectats. La feina seria enorme, però absolutament justificada, i de justícia.

Mentrestant, al País Basc torna a sorgir la notícia que ETA varà un pas unilateral, aquest cop veritablement important, en el procés de desarmament que es considera previ a la dissolució definitiva, però que serà un cop passat l'estiu... que és quan hauran passat també les eleccions al Parlament europeu i les reaccions corresponents; uns comicis que semblen aturar-ho gairebé tot en l'àmbit polític.

Tan de bo, també, que aquest anunci es compleixi, i no sigui tan decebedor com la darrera presentació d'una minsa partida d'armes per part de la mateixa organització.

Robert Pastor
Periodista