Reaparicions

Poden ser oblidats per a gran majoria, però hi ha persones, personatges, fins i tot personalitats inesborrables de la història recent, del País Basc com d'arreu, que sempre reapareixen. I els darrers dies han estat dos.

Jesus Eguiguren, encara president del Partit Socialista (PSE-PSOE) al territori, va declarar en una entrevista publicada diumenge passat al diari Gara: "En Madrid, amb ETA, es vivia millor". Era una referència a la vella dita d'alguns opositors en els inicis de la transició: "Contra Franco es vivia millor",i a la vegada expressava la impressió estesa que per a alguns espanyols, unes quantes víctimes del terrorisme cada any era un preu "barat" a canvi de justificar la repressió i la negació de la millora de l'autogovern d'Euskadi, fins i tot en allò que reconeixia l'Estatut.

Però Eguiguren va anar més lluny, en afirmar que "el País Basc serà independent quan ho decideixin els no nacionalistes" i que "la independència no és una qüestió de iure (de dret), sinó de facto (de fet). Tot i l'escàs ressò mediàtic, el Partit Popular va demanar immediatament una rectificació, no només al PSE i el seu president, sinó a Alfredo Pérez Rubalcaba en persona com a líder màxim del PSOE, sense resultat que es conegui fins ara.

L'altra reaparició ha estat la del portaveu de l'antiga Batasuna, Arnaldo Otegi. Un permís excepcional (en el nom, tot i que de concessió habitual), amb motiu de la mort de la sogra, li va permetre a casa seva, a Elgoibar, per una hora, abans d'assistir al funeral.

Les autoritats competents es van apressar a aclarir, per si algú no ho sabia, que aquesta sortida sota custòdia d'agents de l'ertzaintza, que és la policia competent, no suposa un trasllat de centre (provisionalment va fer nit a la presó alabesa de Zaballa, d'on va arribar des de la de Logronyo, on roman) ni cap altre benefici (penitenciari).

Des de fa ja molts dies, tret de persones del PP, de l'UPyD de Rosa Díez i de col?lectius de víctimes del teerrorisme, pocs més s'expliquen com pot continuar reclòs aquest polític. La condemna que li van imposar es de sis anys i mig, i ja n'ha complert quatre. Pocs delinqüents continuarien, en aquestes condicions, sense la llibertat condicional.

D'altra banda, el càrrec atribuït, de intentar reconstruir una formació il?legal, com ho era en aquell moment la coalició radical i les que van succeir amb noms diferents, seria molt difícil, per no dir impossible, mantenir-la avui quan ja són legals EH Bildu, present a les institucions, i fins i tot Sortu, que és l'hereva directa sense l'afegit de forces coalligades.

Eguiguren, Arzalluz des de fa temps, entre molts d'altres dirigents polítics bascos i personalitats del món del dret, han clamat reiteradament i pública contra aquesta que consideren una flagrant injustícia, si no per la literalitat de les lleis i de les normes del sistema, pel criteri d'igualtat entre les persones que estableix la mateixa Constitució, entre d'altres criteris ètics en sentit més ampli.

Però l'antic dirigent de Batasuna, tret d'imprevist o rectificació de darrera hora, no anunciada, haurà retornat ja a la cel?la de la presó de Logronyo. Tot i que per a la majoria dels qui en reclamen l'alliberament va ser una peça clau en el procés que ha conduït a la renúncia definitiva a la violència per part d'ETA ?de fet, d'això ha dit sempre que es tractava en la reunió que va provocar la seva "penúltima" detenció i judici-.

Eguiguren, de la seva banda, encara continua al capdavant de l'organització dels socialistes bascos, per molt estrany que pugui semblar als qui comparteixen el criteri de Guerra (Alfons) que qui es mou no surt a la fotografia.