Testimoni vàlid

A favor o amb rebuig indignat, gairebé tothom pren posició respecte del programa de Jordi Évole, "Salvados", especialment des d'aquella ficció recent sobre el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. O l'entrevista posterior amb el senador del PNB Iñaki Anasagasti, que va reiterar les greus acusacions al rei Joan Carles, ja conegudes i fins i tot publicades en llibre.

A favor o amb rebuig indignat, gairebé tothom pren posició respecte del programa de Jordi Évole, "Salvados", especialment des d'aquella ficció recent sobre el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. O l'entrevista posterior amb el senador del PNB Iñaki Anasagasti, que va reiterar les greus acusacions al rei Joan Carles, ja conegudes i fins i tot publicades en llibre.

En el més recent, el comunicador se'n va anar a Errenteria, un dels pobles de Guipúscoa on la implantació d'ETA i les convulsions populars van ser especialment intenses en els temps més durs de terrorisme i de por.
Al llarg d'una estada de tres dies, a entrevistar persones de totes les ideologies i antecedents. Les manifestacions dels radicals abertzales, inclòs algun condemnat com a dirigent de l'organització terrorista, o dels nacionalistes, no van sobtar, perquè van ser les habituals i esperades per qualsevol que tingui un coneixement mínim de les idees i trajectòries respectives.

Per contra, semblava especialment valuós i significatiu el testimoni del regidor del Partit Popular Chema Herzog (casualment o no, amb el mateix cognom matern de l'ex ministre i ex defensor del pueblo Enrique Múgica, que va anar successivament del Partit Comunista al PP i al col·lectiu de víctimes del terrorisme perquè van assassinar el seu germà i regidor a Sant Sebastià, Fernando).

Tot i defensar que el seu partit polític, en relació al procés de pau "ho fa millor que abans" no deixa d'assenyalar els excessos més o més recents, especialment les tortures i la "guerra bruta" en general, a més de recordar que la continuïtat de la dispersió de presos, "el no apropament" perjudica les famílies.
Herzog afirmava que "fa uns anys no hagués fet aquesta entrevista. No volia que em conegués ni el meu pare". I també que va arribar a anar armat am pistola, entre onada i onada de violència. Ara, tanmateix, es mostra convençut que "hi ha més normalització al País Basc del que es diu a fora. Fora d'aquí (els enfrontaments) tenen rèdits polítics".

I no només polítics. El regidor va repetir la referència a polítics "amb interessos en empreses de seguretat", als quals els beneficia la inseguretat. I "per evitar una querella", no va acusar directament l'europarlamentari i ex ministre Jaime Mayor Oreja, tot i esmentar-ne el nom.

Amb tot plegat, i tanmateix, Herzog coincidia amb la impressió generalitzada que per arribar a la cohesió social complerta, a la veritable pau, encara cal que passi el temps.

A més d'un, de fora estant, li hauran sobtat manifestacions contundents d'aquesta mena en un regidor del PP, tot i que basc. Però hi ha precedents i gruixuts. ETA va matar un altre homòleg seu de Sant Sebastià, Gregorio Ordóñez, popular en el millor sentit de la paraula, i que després d'una càrrega r la policia contra els seguidors de la Reial Societat en una final de la copa de futbol, va anar repetint per tots els mitjans que aquella actuació va aconseguir el que mai no hauria pensat, escoltar senyores amb abrics de pell cridant "ETA, mata'ls", i al bell mig d'una entrevista que li feien a Ràdio Nacional d'Espanya va esclamar amb tota naturalitat: "es que en España no nos entendeis a los vascos".

Pocs dies després de l'emissió del programa d'Évole a Errenteria, llegiem als diaris la llista actualitzada de les deu persones més buscades per la guàrdia civil, que acostumen ?o acostumaven- a penjar, entre d'altres llocs, als controls de seguretat dels aeroports.

Apareixen nou homes i una dona. Un cap mafiós, algun violador i /o assassi, i una majoria de perseguits per narcotraficants. D'entrada, res que pugui sobtar. Res, tret de que no hi havia cap perseguit per terrorisme, ni un sol assenyalat com a dirigent d'ETA. Potser no ha estat la primera vegada en que destaca semblant absència, però de ben segur que no fa gaire temps que es produeix. I això donaria la raó al regidor Herzog d'Errenteria, sobre l'avenç de la normalització de la vida social a Euskadi, fins i tot a llocs que han estat tan conflictius com Errenteria.